La nostra companya del grup E, Marta Crespell ens ha deixat, degut al seu delicat estat de salut que s´ha anat complicant amb pneumònia i COVID 19. El nostre condol per als seus familiars. La recordem com una companya molt afable i estimada per tothom.

 

 

 

Agenda cultural

 

 

En tiempo real. La Col.lecció Rafael Tous de´art conceptual

MACBA. Convent dels Angels s/n

Obert fins a 9 de gener 2022

 

Felix Gonzàlez-Torres. Política de la relación

MACBA. Convent dels Angels s/n

Obert fins a 12 de setembre

 

Un siglo breve

MACBA – Plaça dels Àngels s/n

Obert fins a 31 de desembre

 

Muestreo. Cosas que pasan

MACBA – Plaça dels Àngels s/n

Obert fins a 8 d´octubre

 

Garry Winogrand

Centro de fotografía Kbr Fundació MAFRE

Carrer de la Marina 16-18

Obert fins a 5 setembre

 

Las hermanas Brown

Centro de fotografía Kbr Fundació MAFRE

Carrer de la Marina 16-18

Obert fins a 5 setembre

 

Miró-ADLAN. Un archivo de la modernidad (1932-1936)

Fundació Joan Miró

Parc de Montjuic s/n

Obert fins a 5 setembre

 

Ciencia friccion. Vida entre especies compañeras

CCCB . Centre de Cultura Copntemporània de Barcelona

Montalegre 5

Obert fins a 28 novembre

 

Urban Nature

CCCB. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Obert fins  19 setembre

 

En voz baja

Espai VolART – Fundació Vila Casas

Ausias March 22

Obert fins a 25 juliol

 

Escola d´Olot. Una «fake news» con 150 años de història

Espai VolART – Fundació Vila Casas

Ausias March, 22

Obert fins a 25 juliol

 

Estéticas de la proximidad, Patri´m 20. Adquisiciones del Patrimonio Artístico de la Universidad de Barcelona

Can Framis – Fundació Vila Casas

Carrer Roc Boronat, 116-126

Obert fins a 25 juliol

 

8 horas con Tàpies

Can Framis – Fundació Vila Casas

Carrer Roc Boronat 116-126

Obert fins a 19 setembre

 

Balenciaga. La elegancia del sonbrero

Museu del Disseny de Barcelona

Plaça de les Glòries Catalanes 37-38. Edifici Disseny HUB

Obert fins a 3 octubre

 

Jamais. Oscar Dominguez & Pablo Picasso

Museu Picasso Barcelona

Carrer Montcada 15-23

Obert fins a 3 d´octubre

 

Picasso y les joies de l´artista

Museu Picasso Barcelona

Carrer Montcada 15-23

Obert fins a 26 de setembre

 

Aeronáutica (vuelo) interior

MNAC. Museu Nacional d´Art de Catalunya

Palau Nacional. Parc de Montjuic

Obert fins a 26 de setembre

 

 La Guerra infinita. Antoni Campañà

MNAC – Palau Nacional, Parc de Montjuic

Obert fins a 18 juliol

Diálogos Intrusos. Todo es presente

MNAC. Museu Nacional d´Art de Catalunya

Palau Nacional. Parc de Montjuic

Obert fins a 7 de novembre

 

Los colores del fuego. Hamada – Artigas

MNAC. Museu Nacional d´Art de Catalunya

Palau Nacional. Parc de Montjuic

Obert fins a 3 d´octubre

 

Muestreo. Cosas que pasan

MNAC. Museu Nacional d´Art de Ctalunya

Palau Nacional. Parc de Montjuic

Obert fins a 8 d´octubre

 

Tàpies. La realidad en primer plano

Fundació Antoni Tàpies – Aragó 255

Obert fins a 30 de gener 2022

 

teamLab: Arte. Tecnología. Naturaleza

Fundació La Caixa. Caixa Forum

Avgda. Ferrer i Guardia 6-8

Obert fins a 9 de gener 2022

 

Diseñas o trabajas? La nueva comunicación visual 1980-2003

Museu del Disseny. Edifici Hub – Plaça de les Glòries Catalanes 37

Exposició permanent

 

Una poética del uso. Hacer servir la Biblioteca

Fundació Suñol – Carrer Mejia de Lequerica 12

Obert fins a 31 desembre

 

La visió del “Vell Guerrer”

Institut d´d´Estudis Fotogràfics de Catalunya

Comte Urgell 187 (Escola Industrial)

Obert fins a 20 novembre

 

Lorea Alfaro – Jon Otamendi 2020

Fundació Joan Miró – Parc de Montjuic s/n

Obert fins a 18 juliol

 

Marte. El espejo rojo

CCCB. Centre de Cultura Contemporània de Bcn

Montalegre, 5

Obert fins a 11 de juliol

 

Vidas de mujeres

Fundació Foto Colectania, Passeig Picasso 14

Obert fins a 31 de juliol

 

Imatges trobades. La Barcelona Marítima de Postguerra. El fons Joaquim Tusquets de Cabirol

Museu Marítim de Barcelona. Avda. Drassanes, s/n

Obert fins a 10 d´octubre

 

KLIMT. L´EXPERIÈNCIA IMMERSIVA

IDEAL Centre d´Arts Digitals de Barcelona

Dr. Trueta 196/198

Obert a partir del 16 d´abril fins a ….

 

Escher

Museu Marítim de Barcelona

Avgda. Drassanes s/n

Obert fins a 26 de setembre

 

Margaret Michaelis. Cinc dies pel Barri Xino

Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Placa de Pons i Clerc 2,  2^a. planta

Obert fins a 31 d´octubre

 

Roberto Ferri

Museu Europeu d´Art Moderno

Palau Gomis – Barra de Ferro 5

Obert fins a 31 de desembre

 

 

El contingut d´aquesta Agenda Cultural s´anirà revisant periòdicament.

 

La pintura al temps del Modernisme

 

Entenem el Modernisme a Catalunya com la culminació del procés de la Renaixença Catalana. Es produeix l´obertura més marcada del nostre país a Europa. A la fi de segle és realitza l´anostrament dels corrents germànics, anglesos, o bé procedents dels Països Baixos. És tot un europeisme no llatí, Per entendre´ns, el Modernisme és un moviment nordicista.

Què és la pintura modernista?  Doncs és aquesta assimilació dels corrents forasters, dels corrents nòrdics, no realistes, espiritualistes i idealistes. S’adopta el model pre-rafaelisme  anglès, l´idealisme germànic i tot l´espiritualisme francès. Partim d´una idea molt falsa pensant que els pintors d´aquí estaven pendents del que succeïa a Franca amb la pintura impressionista, avui tan valorada. Anem equivocats. A la seva època Monet, Sisley o Renoir eren persones que tenien molta feina per a guanyar-se la vida. No els coneixien ni al seu país. Els que eren més cotitzats a la seva època eren  persones de les quals avui en dia no se´n parla, com Meissonier, Buguereau, Bonnat, que venien les seves obres a preu d´or. I aquests eren els artistes que els pintors de nostre país intentaven imitar i dels quals tenien una coneixença no directa. No ens enganyem: el nostre país era un país pobre, els artistes no anaven gaire al estranger i tot això ho coneixien a través de les revistes il.lustrades. Aquí entraven “L’Illustration française”, algunes revistes satíriques com “L¨Assiettte au Beurre”, “Le rire” i altres revistes com l´anglesa “The Studio” o l’alemanya “Jugend”.

Els artistes que anaren a l´estranger foren molt pocs. En realitat es poden reduir bàsicament a dos: els que van a París, que són en Casas i Rusiñol, i els que van a Anglaterra, que en realitat només es redueix al cas singular d´Alexandre de Riquer.

Casas anà a París el 1882; desprès va estar-hi més temps a partir del 1893. En aquell moment estava de moda a París un artista molt cotitzat i molt discutit, que era un nord-americà que es deia James McNeil Whisler i va ser molt cèlebre en aquella època perquè va ser l´home que va introduir la pintura dels grisos, Tot el Ramon Casas que nosaltres admirem aquí és un pàl·lid reflex de la pintura de Whisler.

 

 

El Modernisme català és un espiritualisme en general. L´únic pintor que no és espiritualista, sinó que a la seva manera va ser molt realista, és Ramon Casas. Ramon Casas, al començament de la seva carrera, es pot considerar com un cronista del seu temps. La seva pintura La sortida de la processó del Corpus de Santa Maria del Mar  és una al·lusió molt clara a aquell atemptat que hi va haver l´any 1896 de la bomba de Canvis Nous. El seu afany d’esdevenir un cronista del seu temps es demostra també en aquell quadre de Garrote Vil, que és l’execució d´un delinqüent al pati de la presó de Barcelona.

 

 

Molt més concret encara i d´una al·lusió més directa és aquell quadre de La càrrega i aquell altre que es diu La huelga, que son pintats després de la vaga general del 1902. Realment Casas és un pintor realista malgrat el seu estil elegant i al·lusiu, però al començament de la seva carrera és un home que té la preocupació de reflectir l´ambient de la societat en què viu.

 

 

En canvi Rusiñol, el company de fatigues de Casas, que el va acompanyar per totes les seves expedicions per Espanya i va viure amb ell a París, sí que a l primera època de la seva producció és un pintor idealista cent per cent i entra de ple en la caracterització modernista. Evoquem un quadre anomenat Lectura romàntica i en el qual es representa una jove dama vestida de negre que està llegint un llibre amb actitud pensativa. Rusiñol no volia en aquell moment fer un retrat d´una senyora, sinó que volia suggerir tota una sèrie de coses, volia suggerir que aquella senyora, de resultes de la lectura, somiava les coses que li havia fet pensar el llibre.

Els modernistes, que en general interpreten la realitat infonent-li una càrrega idealista, es caracteritzen per una manera especial e veure el cos humà i de veure la natura. Ho contemplen d´una forma idealitzada. Per exemple, la temàtica femenina, la dona, que és el model sempre preferit dels pintors, és plasmada d´una manera completament idealitzada, accentuant-ne els trets virginals. Pinten donzelles, dones amb aspecte de candidesa, dones inassolibles, amb actitud púdica, amb cabelleres desfetes, generalment hi ha aquest tipus femení tan característic en pintures de Josep Ma. Tamburini, Sebastià Junyent, i també Joan Brull.

Aquest idealisme femení té una vessant cristiana, que deixa de suposar una idealització en les pintures de Joan Llimona o Dionís Baixeras.

 

 

El Modernisme, de la mateixa manera que interpreta  la dona, interpreta el paisatge, d´una faisó molt poc realista. El pintor paisatgista més important dins el Modernisme és Joaquim Vancells. El coneixem en les versions que ens dóna de la muntanya de Sant Llorenç de Munt o aquelles visions de Montserrat, sempre embolcallat amb la boira, que no té res a veure amb aquell paisatge dramàtic d´un contemporani que és Modest Urgell. Urgell és el pintor dels cementiris dels pobles abandonats, a la claror de la lluna.

 

 

Cal no oblidar l´aspecte modernista molt important del pintor paisatgista més cotitzat d´aquella època i encara avui, que és Joaquim Mir. Mir, que va tenir molt alts i baixos en la seva carrera,  va produir obres molt importants i notables a Mallorca, de 1899 al 1906, i després del 1907 al 1913 al camp de Tarragona, És el pintor paisatgista més bo dintre d´una modalitat que podríem anomenar decorativa i ornamentada del Modernisme.

 

Els focus d´irradiació o punts de producció modernista van ser dos: El Cercle Artístic de Sant Lluc i els Quatre Gats. El Cercle Artistic de Sant Lluc va ser una entitat creada per part d´artistes i destinada a artistes, mentre que els Quatre Gats va ser un establiment de menjar i beure. El que diferencia una entitat de l´altra és que una era una institució creada per artistes i per als artistes i l´altra era un lloc de tertúlies,  punt de reunió d´artistes, que no és el mateix.

El Cercle Artístic de Sant Lluc sorgeix de la idea d´un grup d´artistes que eren els germans Llimona i Dionís Baixeras,  persones d´una mentalitat molt estricta.  Van crear un gremi d´artistes estrictament catòlics, fins al punt    que van voler  crear un gremi com les entitats medievals. Les persones que van donar vida al Cercle Artístic de Sant Lluc a més dels ja esmentats, van ser Vancells, Darius Vilàs, Antonio Utrillo, Lluís Masriera, Enric Galvey.

 

 

Com que era una entitat essencialment religiosa i catalanista, s´ha dit que Sant Lluc ha constituït l’”Ala dreta” del Modernisme, mentre que l’”Ala esquerra” ha estat representada pels Quatre Gats. Hi ha un modernisme que podríem anomenar conservador i tradicionalista i un modernisme contestatari i evolucionista.  La dona, per part del pintor Llimona, mai no es representa nua. Llimona interpretava la dona en l’aspecte púdic, la dona de sa casa, la dona cosint darrere els vidres del balcó

Dionís Baixeras és el pintor dels pastorets i dels pescadors. Tots aquests pintors de Sant Lluc consideren que les essències de la raça, de la tradició, de la virtut, no es troben a la ciutat, sinó que és a la solitud dels camps o dels cims o als sorrals vora l´aigua on hi ha la veritable Catalunya.

 

 

En canvi, constitueix el revers de la medalla la Cerveseria del Quatre Gats, l´establiment que s’instal·la-la l’any 1897 a l´edifici que acabava de construir Puig i Cadafalch, Al capdavant dels Quatre Gats s´hi posa un home que es deia Pere Romeu. Era, al mateix temps que artista, un home molt aficionat als esports: practicava el ciclisme. Ramon Casas el va ajudar a decorar l´establiment i fins i tot va realitzar dos plafons molt cèlebres per al local dels Quatre Gats.

 

Als Quatre Gats hi van anar artistes de tota mena: hi havia dramaturgs, músics, però, el més important de tots, era que s´hi feien exposicions. Una és la de Ramon Pitxot. Una segona exposició és la que va fer un jove pintor malagueny que es diu Pablo Ruiz Picasso. Aquesta exposició de Picasso és molt important perquè és la primera que celebrà a Barcelona i va ser el trampolí que li va permetre després arribar on va arribar.

 

.

 

L´exposició més representativa de l´esperit dels Quatre Gats és la que va fer al desembre de 1898, Isidre Nonell. Acabava de tornar de París perquè havia esclatat la guerra  hispano-nord-americana.

Aquesta exposició d’Isidre Nonell als Quatre Gats marca, doncs, el punt més significatiu.  Va exposar els croquis que havia fet a París de captaires adormits en els bancs i altres personatges que avui podríem anomenar “marginats”,   i uns esbossos  que havia fet en plena via pública de Barcelona del que en deien els “repatriats”. També hi va exposar els cèlebres “cretins”, que són unes persones deformades mentalment i físicament deficients, que havia vist a la remota vall de Bohí

 

 

Aquesta pintura tenebrosa o pintura negra representa molt bé el revers de la medalla d´aquesta pintura optimista, cristiana, dels germans Llimona i de Baixeras.

 

Resumint dons, són artistes modernistes, perquè són idealistes, el primer Rusiñol, Tamburini, Sebastià Junyent, Brull i els paisatgistes Vancells, Xiró i Mir en l´època mallorquina. També ho és l´època pre-rafaelita d´aquest gran artista que fou Alexandre de Riquer.

 

Són pintors que fan pensar i que suggereixen tot un món més enllà de la realitat visible.

 

Maria Alàs Borbon

 

 

 

 

Benvolgudes/uts, companyes/anys, Ànims!, desitgem que seguiu en bon estat de salut. Seguirem informant-vos, com sempre, a través dels nostres canals habituals de comunicació.

 

Fins aviat. Sigueu prudents. Una forta abraçada.

 

La Junta
Juliol 2021