03 abr. Butlletí abril 2021
25 anys de la inauguració de les Aules d´Extensió Universitària per al Temps Lliure
L´any 1996, per iniciativa de l´Institut de Ciències de l´Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, es van iniciar unes activitats adreçades a la gent gran que volia seguir formant-se, amb l´objectiu de posar a disposició d´aquestes persones un espai de trobada, comunicació, reflexió i debat, sobre aspectes diversos de la història, l´economia, la política, l´art, la música i la ciència.
Les Aules de Gent Gran a Europa van començar a França a final de 1969-70, concretament a Tolosa de Llenguadoc, Un professor de sociologia de la Universitat, Pierre Vellas, va observar que molts del seus companys, un cop jubilats, experimentàvem un ràpid deteriorament de les seves facultats físiques i mentals. Preocupat per aquesta situació va decidir crear una Aula amb un programa específic orientat al manteniment de les capacitats intel.lectuals d´aquells jubilats. En relatiu poc temps els resultats obtinguts van ser molt positius i les Aules es van estendre amb celeritat a França i altres països.
L´Ajuntament de Barcelona, a mitjans dels anys noranta va impulsar la creació d´Aules als barris i va prendre la iniciativa de constituir una Associació d´Aules d´Extensió Universitària per al Temps Lliure en règim d´autonomia i en el camp delimitat per la legislació vigent.
El professorat que imparteix els cursos prové majoritàriament de la UAB, però també hi participen especialistes en diferents àrees de coneixement d´altres institucions acadèmiques i socials.
El dijous 18 d´abril de 1996, es va iniciar l´activitat docent a la seu de l´ICE-UAB de la Casa de Convalescència de l´Hospital de Sant Pau. En aquell moment hi havia setze alumnes inscrits. La demanda de formació dels alumnes ha augmentat progressivament i sense interrupció. De manera que d´un sol grup d´alumnes s´ha passat, fins el curs anterior, a 11 grups. Aquest fet és una indiscutible demostració del gran interès de la gent gran per assolir un augment de coneixements i del seu bagatge cultural.
Enguany, i per motius de pandèmia, els cursos s´han fet on-line, No hem pogut estar en contacte amb tots vosaltres ni tampoc ens ha estat possible fer una celebració com cal d´aquest esdeveniment. Volem deixar constància, però, de la gran importància de les Aules d´Extensió Universitària per a la Gent Gran.
Moltes gràcies a tots pel vostre interès
Seguiment del curs per videoconferència
Els que us heu matriculat aquest curs de les assignatures via on-line haureu rebut per correu les indicacions per donar la vostra valoració sobre el contingut del curs. Com en l´anterior, recordeu que al final de l´enquesta hi ha un apartat que diu: «Verificació del text» que s’ha d’omplir obligatòriament. Aquí hi podeu escriure un petit comentari perquè sinó no us deixarà fer l´enviament.
Informació del curs 2020/2021.
Institut de Ciències de l´Educació (ICE) Enllaç a la web de l´ICE
Campus Virtual de la UAB
Si es produeixen anomalies en el funcionament de l´emissió de la classe, comuniqueu aquestes incidències a ICE Bellaterra. Secretaria ICE de la UAB. 93 433 50 50 aeu.santpau@uab.cat
Coordinador Acadèmic: Josep Masalles Romàn
josep.masalles@uab.cat
Anem de viatge
Per als alumnes que aquest curs 2020/2021 s´han incorporat als cursos per videoconferència impartits per l´ICE, ens plau informar-vos que, cada any, els alumnes que assistien de forma presencial a les classes feien un viatge de final de curs. Aquest any passat, i per motius de pandèmia, no s´han pogut fer els itineraris que estaven previstos: Romania, Irlanda i Islàndia. Als que ja havien ingressat a l’agència una part de l’import total del viatge se’ls va enviar un bonus d´un any de validesa, (Segons informació del passat dia 9 de març el govern té previst ampliar la vigència dels bons fins a maig del 2022, pendent d´aprovació) i que la quantitat pagada fos l’entrada per un altre viatge en qualsevol data. Fins ara no s´ha començat a obrir les fronteres i per aquest motiu no us hem pogut informar de les sortides previstes.
Pel que fa a Islàndia, ens comuniquen de l´agencia de viatges que la frontera amb aquest país està oberta. Malgrat haver-se detectat un únic cas de coronavirus en tota la illa, avui es pot viatjar a Islàndia però fins el 1 de maig s´hauria de fer allí un recés de cinc dies. Esperem doncs a primers del mes vinent per a decidir ja una data de viatge sense aquest inconvenient. Tan aviat com sigui possible, a tots els que us vàreu inscriure a l´agència s´us enviarà properament un correu especificant dates a escollir, itinerari i condicions. El viatge el podríem programar per a juny o bé per a setembre. Per temes de climatologia, les dues dates són bones.
En quant a Romania i a Irlanda, estem encara pendents de l’obertura de les fronteres amb aquests països.
Tots els nous alumnes i tota la resta de companys interessats en viatjar us podeu posar en contacte amb l´agència de viatges que ens fa aquest servei per a rebre més informació
Villà Viatges
Telf: 93 459 01 55
Mòbil; 607 801 618
bcn@villaviatges.com
Aula Virtual
Pàgina Web
La Pàgina WEB de l’Associació ESTÀ ACTUALITZADA.
Enllaç a la nostre web, grups i cursos
Si vols llegir aquest butlletí directament o imprimir-lo, el tenim amb format PDF a la nostra Web. També hi trobareu els de cada mes, i tot allò que ens comuniqueu com activitats, història i normatives generals.
Butlletí en PDF
Notícies i Activitats
Evolució diària dels usuaris que han accedit a la pàgina web al llarg dels mesos de gener-març 2021
Recordatori: Si alguns de vosaltres no rebeu el butlletí, potser en el seu moment vàreu dir que no interessava. Al peu de la primera pàgina de la nostra Web, trobareu una casella per omplir amb les dades que demanem per poder rebre el butlletí. Comptem amb tothom.
Agenda cultural
Francis Bacon & Lucien Freud
Malborough Barcelona – Enric Granados, 68
Obert fins a 24 abril
Vicenç Viaplana. Els llocs de la pintura
Fundació Vila-Casas. Espai Volart – Ausias March, 22
Obert fins a 9 abril
Aquello era antes, esto es ahora
Can Framis. Fundació Vila Casas Carrer Roc Boronat 116-126
Obert fins a 30 de maig
Fina Miralles. Soy todas las que he sido
MACBA – Plaça dels Àngels s/n
Obert fins a 5 d´abril
Un siglo breve
MACBA – Plaça dels Àngels s/n
Obert fins a 31 de desembre
La Guerra infinita. Antoni Campañà
MNAC – Palau Nacional, Parc de Montjuic
Obert fins a 18 juliol
Son. Huellas y figuraciones en las Valls d´Aneu
MNAC. Museu Nacional d´Art de Catalunya
Palau Nacional. Parc de Montjuic
Obert fins a 5 abril
Diálogos Intrusos. Todo es presente
MNAC. Museu Nacional d´Art de Catalunya
Palau Nacional. Parc de Montjuic
Obert fins a 7 novembre
Los cuadernos de Picasso
Museu Picasso – Montcada, 15-23
Obert fins a 5 abril
Alguna direccion
Fundació Joan Miró – Parc de Montjuic
Obert fins a 3 de maig
So lazy. Elogio del derroche
Caixa Forum. Avgda. Ferrer i Guàrdia 6-8
Obert fins a18 abril
Tàpies a los 30
Fundació Antoni Tàpies – Aragó 255
Obert fins a 6 de juny
Diseñas o trabajas? La nueva comunicación visual 1980-2003
Museu del Disseny. Edifici Hub – Plaça de les Glòries Catalanes 37
Exposició permanent
Una poética del uso. Hacer servir la Biblioteca
Fundació Suñol – Carrer Mejia de Lequerica 12
Obert fins a 31 desembre
La visió del “Vell Guerrer”
Institut d´d´Estudis Fotogràfics de Catalunya
Comte Urgell 187 (Escola Industrial)
Obert fins a 20 novembre
Un viatge fotogràfic. La construcció del Poble Espanyol.
Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Plaça de Pons i Clerch 2 , 2a. Planta
Obert fins a 25 abril
Tàpies/Brossa (lletres – signes – xifres)
Galeria Eude – Consell de Cent 278
Obert fins a 29 maig
Pedagocia radical, democracia directa y plástica social i La violencia ilustrada
Palau de la Virreina . La Rambla, 99
Obert fins a 23 maig
La nit incandescent. Viatge al fons del voler viure
Palau de la Virreina, La Rambla, 99
Obert fins a 27 de juny
El sueño americano. Del pop a la actualidad
Fundació La Caixa. Avgda. Ferrer i Guàrdia, 6-8
Obert fins a 13 de juny
Miró-Adlan. Un archivo de la modernidad (1932-1936)
Fundació Joan Miró – Parc de Montjuic s/n
Obert ins a 4 de juliol
Ficcions: Josep Santilari, Pere Santilari y las naturalezas muertas del Siglo de Oro
Espai Artur Ramon A rt, Bailén, 19
Obert fins a 14 de maig
Vidas de mujeres
Fundació Foto Colectania, Passeig Picasso 14
Obert fins a 31 de juliol
Imatges trobades. La Barcelona Marítima de Postguerra. El fons Joaquim Tusquets de Cabirol
Museu Marítim de Barcelona. Avda. Drassanes, s/n
Obert fins a 10 d´octubre
Women Painting
Museu Europeu d´Art Modern
MEAM. Palau Gomis. Barra de Ferro 5
Obert fins a 2 de maig
El contingut d´aquesta Agenda Cultural s´anirà revisant periòdicament.
Dia de la dona treballadora
Tot i que va ser el passat dia 8 de març la commemoració del Dia de la Dona Treballadora ens ha semblat que la seva transcendència també té cabuda en el butlletí del mes d’abril. En primer lloc parlarem de l’esdeveniment històric que va donar lloc a la celebració del Dia Internacional de la Dona, ja que existeixen diverses versions al respecte, que si l’incendi a la fàbrica Cotton de Nova York, que si una manifestació de treballadores del tèxtil que va ser reprimida brutalment, etc. però, les dates d’aquests fets no corresponen i segons un estudi de l’Institut Català de la Dona sembla provat que va ser els fets ocorreguts a Petrograd (Sant Petesburg) el 23 de febrer de 1917 segons el calendari rus i el 8 de març segons el nostre, on milers de dones es van manifestar contra la manca d’aliments i els morts de la I Guerra Mundial, i que al negar-se la policia i els soldats a dispersar-les va iniciar la revolució russa que va acabar amb l’autocràcia del tsar Nicolau II que transformaria Rússia. La idea de commemorar en una data el dia de la dona treballadora va sorgir l’any 1910 a la conferència de dones socialistes, però no van ser fins l’any 1975 en el marc de la Primera Conferència Mundial de la Dona celebrada a Mèxic en que es va recuperar la data del 8 de març com a corresponent a l’amotinament de les dones russes, i finalment l’ONU la va formalitzar a través d’un acord amb els països membres.
A continuació, un cop aclarit el tema del perquè del dia de la dona, s’ha de fer un recorregut dels canvis que van significar la incorporació de la dona al món del treball i la seva lluita en el món sindical i sufragista, canvis emmarcats en la Revolució Industrial que van comportar grans transformacions econòmiques, socials i demogràfiques que van convertir les comunitats rurals en urbanes i van significar l’aparició d’una nova classe social: els obrers i les obreres.
A Catalunya les dones van participar des del principi en diferents moviments socials i polítics sobre tot quan perillava la subsistència de la família, és força conegut el seu protagonisme en els motins del pa (1789) en les bullangues de 1837 i 1842, demanat augment de sou en el sector tèxtil el 1843, o en la vaga general de 1855, també és notori el seu paper en les revoltes contra les quintes o en la vaga dels lloguers. Si bé en un principi eren moviments espontanis amb el temps es van organitzar i alguns noms varen començar a tenir protagonisme vinculats a la lluita obrera.
A principis del segle XX apareix un altre fenomen que és el feminisme i la conscienciació de les dones, aquest feminisme qüestionava la subalternitat femenina i la exclusió de les dones del món de la cultura, aquest feminisme català és de signe cultural i social i no es centra en la demanda del vot ni en els drets polítics de les dones, com succeïa a d’altres països europeus.
D’aquest moment tant important on es van aconseguir moltes millores en l’escolarització i l’ensenyament femení va ser hereva la II República, seria impossible entendre el que va passar a la República si no s’hagués comptat amb la lluita anterior, una lluita i uns principis que anaven més enllà de la simple petició del vot femení, però malauradament aquest moment tant dolç pel feminisme es va veure estroncat amb l’esclat de la Guerra Civil i la posterior i sagnant dictadura, on va triomfar el model de dona depenen, es va prohibir el vot femení, el divorci, l’avortament, l’equiparació de salaris, es va imposar la separació educativa per sexes, en definitiva es va formalitzar una total diferenciació entre dones i homes. Les dones republicanes van ser afusellades, empresonades i torturades, i a més van patir una repressió de gènere amb l’objectiu d’imposar un model patriarcal i únic de ser dona. El model de conducta imperant era el de la Secció Femenina que va funcionar durant quaranta anys, no es va dissoldre fins la mort del dictador.
El despertar feminista de principis de la dècada dels 70 va sorgir com a resposta a la dictadura per les carències de llibertats polítiques i contra la discriminació misògina del règim franquista, en aquesta dècada les dones comencen a qüestionar aquest arquetip de dona depenen i submisa sense llibertat pròpia, estaven convençudes de la necessitat d’estudiar i treballar per arribar a la igualtat, van haver de lluitar molt per obrir-se camí i enfrontar-se a la cultura masclista vigent en tots els àmbits de la societat.
La majoria de les activistes partien d’una formació política d’arrel marxista i d’una posició d’esquerres però sovint s’havien d’enfrontar als seus companys homes que prioritzaven la lluita de classes i la construcció del socialisme, negant validesa a les demandes de les dones i creien que la desigualtat radicava en l’èxit de la lluita de classes.
En el desenvolupament del feminisme organitzat a Catalunya van ser decisives les Jornades Catalanes de la Dona de maig de 1976, els principis que marcaven la trobada varen ser: “les dones dels Països Catalans en un moviment ampli i unitari volem participar activament en la transformació de la societat vers una humanitat lliure i igualitària, en la qual la dona no sigui utilitzada com a objecte de consum, de plaer, de reproducció biològica, de ma d’obra barata i de perpetuació del sistema classista”, es pot dir que va haver un abans i un després de les Jornades en relació al feminisme català organitzat.
I així s’arriba als nostres dies, en que tot i la lluita, ens trobem lluny d’haver aconseguit les fites marcades en aquella dura transició, sense anar més lluny a Catalunya la desigualtat salarial entre homes i dones, tot i que s’ha escurçat, és del 22% (a Espanya és del 21,4%); també suporten més precarietat laboral, a més aquesta bretxa salarial s’accentua en el tram dels 26 als 45 anys, coincidint amb el peatge que es paga per la maternitat i la cura dels fills, es parla de la “factura de la maternitat” i continua augmentant per les dones entre 46 i 65 anys, el que provoca que la pensió mitja de les dones respecte dels homes sigui un 37% menor, segons l’UGT “a la vellesa les dones espanyoles són més pobres que els homes”.
En aquests moments la pandèmia provocada per la COVID19 ha comportat una major desigualtat de gènere, malgrat la importància de la feminització dels llocs de treball que lluiten directament amb la resolució de la pandèmia.
Una altre gran lacre són els casos de maltractaments, de violència de gènere, de violacions on el dictamen dels jutges és discriminatori, i així un llarg etcètera del que tampoc s’escapen els països del nostre entorn, per tant encara queda molta feina a fer.
Acabaré amb una frase de Mary Wollstonecraft (1759-1797), que ens ha de fer pensar “No desitjo que les dones tinguin poder sobre els homes, sinó sobre elles mateixes”
Imma Moratalla
NO US OBLIDEU DE:
Pagar la quota de l’Associació sobretot per garantir plaça al curs vinent.
Benvolgudes/uts, companyes/anys, Ànims!, desitgem que seguiu en bon estat de salut. Seguirem informant-vos, com sempre, a través dels nostres canals habituals de comunicació.
Fins aviat. Sigueu prudents. Una forta abraçada.
La Junta
Abril 2021