05 abr. Butlletí abril 2022
Tenim actualment dues exposicions a Barcelona de dos artistes amb una forta espiritualitat. Dues formes d’entendre l’art de dos genis de la pintura amb M de Mestre.
MAGRITTE, artista romàntic. Surrealista. Els seus quadres són pensaments visibles que escapen a la imposició dogmàtica.1898 -1967
El primer Magritte estava influenciat pel cubisme i per altres ismes mentre treballava com a dissenyador en una fàbrica de paper.
René Magritte deia del seu dibuix de la pipa que allò no era una pipa i llavors la nostra forma de mirar les imatges va canviar per sempre.
Ell definia la seva pintura com l’art de pensar, però això els seus quadres interpel·len d’una altra manera, obrint significats insospitats.
Magritte i la seva dona, Georgette Berger vivien en una casa a les afores de Brussel·les. La seva llar era extraordinàriament ordenada, l’artista treia a passejar el seu gos cada dia a la mateixa hora. Tots els seus gossos es deien LouLou o Jackien i vestia com l’home dels seus quadres, vestit fosc i barret fort, un uniforme que demostra el seu sentit de l’humor i la seva ironia sota la cuirassa d’un petit burgès, com era considerat.
A René Magritte no li agradava viatjar però el 1965 va anar a Nova York per la retrospectiva que li va dedicar el MOMA. Era obsessiu amb els seus temes, objectes dels que en pintava nombroses versions. Una d’elles era la poma Grammy Smith, on hi trobem a sota la inscripció Ceci n’est pas une pomme. Un dels integrants dels Beatles, Paul McCartney va comprar un dels seus quadres amb una poma i aquesta poma va ser la seva inspiració per a la companyia discogràfica que volien fundar. Es diria Apple Corps. La famosa Grammy va inspirar també a Steve Jobs quan va crear Apple Computer. La Apple dels Beatles va demandar a la Apple de Jobs en 1978 per l’ús del nom. Aquesta batalla no va concloure fins l’any 2007.
GIORGIO MORANDI, artista intimista, repetitiu, i va fer d’un únic tema el principal motiu de tota la seva trajectòria. Morandi va pintar una i una altra vegada el mateix conjunt d’estris de cuina, botelles, gerres, capses, vasos i gerros. Els veritables protagonistes de les seves teles responen a la categoria genètica de natura morta però des de la seva aparent austeritat ens mostren els grans desafiaments a que s’enfronta un artista. L’estudi de la composició , l’ús de la llum i la gradació tonal converteixen el llenguatge pictòric de Morandi en un els més reconeixibles de la història de l’art.
Morandi sempre va treballar en una pintura figurativa, fonamentalment de natures mortes i esporàdicament alguns paisatges, i que, de mica en mica, es va anar fent més simbòlica.
Pintor italià nascut a Bolonia 1890-1964
Períodes: realisme màgic, pintura metafísica, postimpressionisme, art, modern, futurisme. És el mestre de la natura morta.
Cursos de l’Aula d’Extensió Universitària per al Temps Lliure
(Casa de Convalescència)
Per aquest curs 2021/22 està previst convidar a l‘alumnat a unes visites culturals que tindrien lloc després de la Setmana Santa. Els vocals de cada classe es posaran en contacte amb vosaltres per informar-vos de l’activitat i si hi ha quòrum suficient s’organitzarà la visita. En principi estaria previst fer Magritte a Caixa Fòrum, o bé Frida Kahlo a l’IDEAL o Giorgio Morandi a La Pedrera. S’accepten suggeriments si esteu interessats en alguna altra exposició.
També, per aquest final de Curs, i atenent les peticions que ens han fet els alumnes que altres anys han viatjat amb nosaltres, tenim ja pressupostats uns itineraris de viatges.
Els itineraris els podeu consultar a la tauleta de l’esquerra de l’aula:
- Dolomites i meravelles d’Eslovènia
- Provença i Ruta de la Lavanda
- Circuit Castella i Terres del Duero
Pagament de quotes de l’Associació
Degut als molts inconvenients que hem tingut aquest últim any per esbrinar nom i cognoms de les persones que han satisfet el pagament de la quota, ja que els resguards del banc no ens especifiquen en molts casos ni el nom, ni cognoms ni DNI dels socis, per al proper curs 2022/2023 els vocals s’ocuparan personalment de fer el cobrament de les quotes a tots els alumnes presencials. Als associats se’ls donarà un rebut conforme s’ha satisfet la quota.En quant als alumnes virtuals continuaran fent la seva aportació mitjançant transferència bancària al BBVA. Agrairíem especifiquin només al fer el pagament nom, cognoms i DNI. El pagament es farà a principis de Maig, ja us avisarem oportunament.
L’Associació d’Aules d’Extensió Universitària per al Temps Lliure es posarà en contacte amb totes les persones matriculades en aquests cursos per procedir al cobrament de la quota de l’Associació, si no s’ha fet abans, i tal com s’indica a la Normativa.
Aules d’extensió Universitària vinculades a la UAB
Les Aules d’extensió Universitària vinculades a la UAB i que estan fora de Barcelona, ens faran arribar periòdicament el seu programa d’activitats per si algú de vosaltres hi està interessat en assistir-hi.
Per accedir a la programació del segon trimestre del curs 2021/2022 a l’Aula d’Extensió Universitària d’Argentona, c/ Mataró, 5, us podeu adreçar a la seva web: auladargentona.org o al seu correu electrònic: auladargentona@gmail.com. Telèfon: 93 797 41 73.
Aula d’Ext. Univ. de Badalona
Teatre Zorrilla, Canonge Baranetra, 17.
Web: aulabadalona.cat
Correu electrònic: aula@aulabadalona.cat.
Telèfon: 93 464 73 02.
Aula d’Ext. Univ. Vilassar de Mar
Escola Nàutica, Carrer Sta. Eulàlia, 40
Web: aulavilassardemar.cat
Correu electrònic. aeu.udm@gmail.com
Aula d’Ext, Univ, de Manresa
Correu electrònic: aeumanresa@gmail.com
Telèfon: 93 836 21 26
Aula d’Ext, Univ. Tiana-Mongat
Correu electrònic: aulauniversitariatimo@gmail.com
Aula d’Ext. Univ. de Sabadell
Web: aulasabadell.cat
Telèfon: 93 722 04 28
Aula d’Ext. Univ. De Sant Quirze del Vallès
Web: www.aulasqv.com
Aula d’Extensió Universitària de Sta. Perpètua de Mogoda
Correu electrònic: aaeu_santaperpetua@hotmail.com
Aula d’Extensió Universitària de Vilanova i la Geltrú
Correus electrònics: info@aulavilanova.cat i aulavilanova@hotmail.com
Aula d’Extensió Universitària de Barberà del Vallès
Web: www.aulanibarbera.org
Correu electrònic: aula.exten.univer.bdv@gmail.com
Informació per a tots els socis
Ja s’han cobert les places vacants de vocals de grup per a les classes presencials.
- Per al grup de dilluns s’han ofert voluntaris: Fina Sacristan i Faustino de la Fuente.
- Per al grup de dimecres: Antònia Bonet i Montse Sarradó.
- Per al grup de divendres: Ma. Àngels Martínez i Claustre Picanyol.
Podreu dirigir-vos directament a ells per demanar informacions concretes relacionades amb la classe, preguntes a fer a l’ICE, proposta de sortides culturals, etc. La vocalia serà també qui s’encarregui de coordinar les sortides o visites culturals
Si algun alumne dels cursos virtuals llegeix aquest correu i està interessat en formar part de les vocalies, us demanem ens ho feu saber, el més aviat possible, a través del nostre correu aaeu.tempslliure@gmail.com i el convocarem properament a les reunions de Junta per informar-vos del tipus de col·laboració que tenim amb l’ICE i la participació dels vocals en les decisions de la Junta. Aquesta col·laboració és totalment voluntària.
Gràcies per endavant pel vostre interès.
L’Assemblea es celebrarà a finals d’abril, ja us avisarem oportunament. La Sra. Olga Cambray passarà a formar part de la Junta en el càrrec de tresorera de l’Associació i el Sr. Ramon Marcet passa a ocupar el càrrec de Vicepresident. Esperem la vostra participació.
Aula Virtual
Apunts dels professors
Pàgina Web
La Pàgina WEB de l’Associació ESTÀ ACTUALITZADA.
Enllaç a la nostre web, grups i cursos
Si vols llegir aquest butlletí directament o imprimir-lo, el tenim amb format PDF a la nostra Web. També hi trobareu els de cada mes, i tot allò que ens comuniqueu com activitats, història i normatives generals.
Evolució diària dels usuaris que han accedit a la pàgina web al llarg dels mesos de gener – març de 2022
Recordatori: Si alguns de vosaltres no rebeu el butlletí, potser en el seu moment vàreu dir que no interessava. Al peu de la primera pàgina de la nostra Web, trobareu una casella per omplir amb les dades que demanem per poder rebre el butlletí. Comptem amb tothom.
Agenda cultural
Exposicions a Barcelona
Donació Benet Rosell
MNAC Museu d’Art Nacional de Catalunya
Palau Nacional – Parc de Montjuic
Obert fins a 11 setembre
Manuales de reparaciones y sonidos cósmicos. Autoediciones para sanar al univeso entero
MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona
Plaça dels Àngels s/n
Obert fins a 1 de maig
Muestreo 4. Cosas que pasan
MACBA. Convent dels Àngels
Plaça dels Àngels s/n
Obert fins a 5 de abril
En tiempo real. La Col·lecció Rafael Tous d’art conceptual
MACBA. Convent dels Àngels s/n
Obert fins a 6 de juny
Entourage
Fundació Joan Miró
Parc de Montjuïc
Obert fins a 12 de juny
Isabel
Fundació Joan Miró
Parc de Montjuïc
Obert fins a 18 abril
Homo-ludens. Videojuegos para entender el presente
Fundació La Caixa. Caixa Fòrum
Avinguda, Ferrer i Guàrdia 6-8
Obert fins a 18 d’abril
La máquina Magritte
Fundació La Caixa, Caixa Fòrum
Avinguda Ferrer i Guàrdia 6-8
Obert fins a 5 de juny
Ratas, ratas, ratas La gramática poética del hack
Fundació La Caixa, Caixa Fòrum
Avinguda Ferrer i Guàrdia 6-8
Obert fins a 19 de juny
Adolf Mas. Los ojos de Barcelona
Centre de Fotografia Kbr Fundación Mapfre
Carrer de la Marina, 16-18
Obert fins a 8 de maig
Lee Friedlander
Centre de Fotografia Kbr Fundació Mapfre
Carrer de la Marina, 16-18
Obert fins a 8 de maig
Diseñas o trabajas? La nueva comunicación visual 1980-2003
Museu del Disseny. Edifici Hub
Plaça de les Glòries Catalanes 37
Exposició permanent
En tres actos. Acto 3. Veinte rostros y tres multitudes
Fundació Suñol
Carrer de Mejía de Lequerica 14
Obert fins a 8 d’abril
Esteve Luceron. La Perona, L’espai i la gent
Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB)
Plaça de Pons i Clerc, 2 2a, planta
Obert fins a 22 de maig
Frida Kahlo. The life of an icon
IDEAL. Dr. Trueta, 196-198
Sense data de tancament
Bromolis. Fotografia picturalista de Joaquim Pla Janini
Museu Marítim de Barcelona
Avinguda Drassanes s/n
Obert fins a 9 d’octubre
NAUFRAGIOS Y TORMENTAS
Espai Volart – Ausias March, 22
Obert fins a 1 de maig
Marguerite Duras
La Virreina. Centre de la Imatge
La Rambla, 99
Obert fins a 2 d’octubre
Fuera de campo
Can Framis. Fundació Vila Casas
Carrer Roc Boronat 116-126
Obert fins a 15 maig
Goschka Macuga. En movimiento
Fundació Antoni Tàpies
Aragó 255
Obert fins a 25 setembre
Tàpies. Melancolia
Fundació Antoni Tàpies
Aragó 255
Obert fins a 25 setembre
Giorgio Morandi. Resonáncia infinita
Fundació Catalunya. La Pedrera
Passeig de Gràcia, 92
Obert fins a 22 de maig
El contingut d´aquesta Agenda Cultural s’anirà revisant periòdicament.
Els germans Baños
Aquell primer cinema català
Segona part. Continuació de la història dels Germans Baños, iniciada en el butlletí anterior, corresponent al mes de març
RICARD DE BAÑOS (1882 – 1939)
Els anys d’eufòria 1910-1912
Baixant de la font del gat, La marieta de l’ull viu, Don Juan de Serrallonga, Justícia de Felipe films molts d’ells desapareguts. Don Pedro el cruel, Carmen o la hija del bandido, Los amantes de Teruel, Rosalinda, que es va estrenar a Barcelona i a Madrid, Sacrificio, drama escènic que es va estrenar al Teatre Borràs de Barcelona i titulat Entre ruines d’en Ramon Campany. Una de les cintes mes llarga, 1500 metres, amb la col·laboració el gran actor Enric Borràs i que va ser un fracàs terrible.
Ricard va decidir separar-se del seu soci i fundar la Royal Films. La seva primera pel·lícula va ser El idiota, basada en la novel·la homònima de Dostojevskij. La casa Pathé Frères tenia la distribució exclusiva d’aquest film. Més tard ve La cortina verde, que es va estrenar amb una acceptació general del públic. Quant als intèrprets hi destaca la popular artista de varietats La Preciosilla, que no tenia ni la més petita experiència com a artista de cinema. A aquesta etapa pertany també la producció de la Royal Films La sombra del polaco, un senzill film d’aventures.
Després ens arriba la adaptació fílmica del drama de Joaquin Dicenta Juan José, un dels intèrprets principals de la qual va ser Ramon Quadreny, qui en els anys noranta es va convertir en director de pel·lícules comercials.
Per a Ricard de Baños el cinema fet a casa nostra havia d’arribar a tot el món i no raure en article de consumició interior o d’alguns clients d’Amèrica del Sud. Per aconseguir-ho, però, calia plantejar-se una producció de sentit internacional, que seguís les normes i les orientacions del cinematògraf de darrera hora.
I aquí arribem a la moda del cine d’episodis que, inaugurada brillantment a Franca, amb Fantomas, al començament de 1914, es va estendre a totes les cinematografies d’Europa i també d’Amèrica del Nord. A Barcelona, l’èxit de Fantomas va ser esclatant, quasi inenarrable.
El rodatge de Fuerza y Nobleza va començar el juny de 1917, La Royal Films no va escatimar recursos de tota mena per a filmar aquells vuit mil metres de pel·lícula, dividits en quatre episodis. Aquesta pel·lícula feta a Barcelona va tenir la valuosa col·laboració gràfica de Joan G. Junceda, que va ser un dels millors il·lustradors de la vida barcelonesa dels primers decennis del nostre segle. En aquell moment Ricard de Baños era el director més important que hi havia a Barcelona.
L’any 1918 acaba la primera guerra mundial i Ricard coneix a Raquel Meller, protagonista de la seva pel·lícula Los arlequines de seda y oro. Cecile B. de Mille va sentenciar després d’assistir a la seva presentació a Nova York, que la Raquel era la màscara de la tragèdia.
El cinema pornogràfic de Ricard de Baños
Ricard de Baños va realitzar a Barcelona dins el període que va iniciar l’any 1918 i que podia haver acabat cap el 1925, una considerable quantitat de films gens respectables, dels quals amb prou feines en tenim notícia concreta d’una mitja dotzena: Los polvos de la madre Celestina, El ministro, Consultorio de señoras, El confesor.
La producció barcelonina durant aquest període és pràcticament nul·la. Els sous que calia pagar als artistes eren cada vegada més elevats, i la burgesia catalana no volia invertir de cap manera en una cosa que s’assemblava molt poc a una indústria.
Es feien, però, de tant en tant algunes pel·lícules d’ambient català, com ara la pobra comèdia Caramelles, rodada el 1928. Però va resultar un fracàs econòmic i també artístic. També en aquell moment es va estrenar al Tívoli l’adaptació al cinema de la popularíssima obra de Rusiñol L’auca del senyor Esteve. El públic es va mostrar quasi tan fred com la crítica i L’auca del senyor Esteve va durar tretze dies, a empentes i rodolons, al Tívoli.
L’any 33 va ser l’any en que Ricard de Baños es va dedicar a produir i dirigir El relicario. La primera pedra de El relicario va ser el conegut cuplet del popularíssim mestre Padilla. Ricard de Baños és l’etern enamorat dels usos i costums andalusos. El relicario va tenir poca difusió fora d’Espanya, amb l’excepció d’alguns països llatinoamericans, especialment l’Argentina. El relicario no els va donar ni una tercera part de la quantitat de diners que ells havien previst.
RAMON DE BAÑOS 1890-1980
Ramon era un jove molt interessat en la tècnica cinematogràfica, perquè el seu altre germà, Francesc, fotògraf, l’havia introduït en el misteri de les càmeres fosques, amb la meravella del revelatge i l’art indiscutible del retocs, els enquadraments i la llum, i s’havia apassionat per l’espectacle de les imatges en moviment. Aviat va entrar a treballar a la Hispano Films amb el seu germà Ricard.
L’any 1907 el cinematògraf intentava ser un espectacle rival del teatre. En aquell moment a Barcelona el cinema de moda era el Beliògraf al Passeig de Gràcia, que freqüentava el jovenet Josep Ma. de Sagarra.
Així doncs, Ramon va passar dels negatius, les còpies, els viatges i els tintatges a convertir-se en un ajudant de càmera. Els primers films documentals que va rodar van ser algunes seqüències del Parc Güell que després es van integrar a la pel·lícula Los parques de Barcelona. I un reportatge breu sobre el port.
La seva primera pel·lícula va ser Visita de Sus Majestades los Reyes a Zaragoza. Ramon va impressionar la baixada del tren dels reis, la sortida del Te Déum celebrat a la Seu, un concurs hípic celebrat en honor dels monarques i altres actes.
Don Juan de Serrallonga es el primer llarg metratge de la Hispano Films, la fitxa tècnica del qual va incloure Ramon de Baños com a responsable de fotografia.
Casualment, el nostre personatge va fer amistat amb un operador de projecció molt acreditat que es deia Borràs, cap de cabina del freqüentat cinema Salón Doré, de la rambla de Catalunya, on després, i fins fa pocs anys, va funcionar com a Teatre Barcelona. Aquí podia aprofitar les visites assídues que feia a la cabina del cinematògraf barceloní per agafar pràctica en la projecció d’aparells moderns, dels quals al Doré hi havia l’últim model de la casa Pathé. A aquesta cabina hi freqüentava també les visites l’autèntic fundador de la cinematografia catalana, Fructuós Gelabert, qui va recomanar al seu amic Ramon de Baños a Joaquim Llopis, un empresari català que tenia un negoci d’exhibició cinematogràfica al Brasil i amb qui va formalitzar un contracte en el que es comprometia a actuar de maquinista de cinema, de fotògraf i de càmera. Ell i Llopis van sortir de l’estació de Barcelona via Madrid-Lisboa el dia 31 d’agost de 1911.
La seva primera producció va ser Viatgem de Lisboa ao Parà, que no es va projectar fins a l’any 1913.
No hi havia hagut mai a Belém do Parà una casa productora de pel·lícules abans de The Parà Films. El cinematògraf allí encara era patrimoni quasi exclusiu de les barraques de fira. Era l’atracció més original de les fires populars, si bé alguns locals estables també oferien pel·lícules un cop acabat el seu espectacle principal. De Baños es va trencar el cap per perfeccionar els locals per on va passar i va aconseguir coses tan útils com un sistema nou per renovar l’aire d’aquelles primitives sales cinematogràfiques. Va ser pioner en Brasil en la creació d’un noticiari cinematogràfic, el Parà Films Jornal on hi situava entre noticia i noticia algun reportatge publicitari dels comerços i les indústries de Bélem; per tant, amb l’import d’aquests anuncis, es podria pagar el material utilitzat.
Va ser un indiscutible precursor dels anuncis filmats en una època en que quasi la única publicitat que hi havia a les sales cinematogràfiques, era la de les diapositives que passava la llanterna al llarg del descans de l’intermedi, d’aquesta etapa són les filmacions de Recolecçao da borracha no Estado do Parà, Expedición al Rio Tapajoz i Fitas marajoaras.
Al juliol de 1913 Ramon de Baños va ser nomenat operador oficial del Ministeri d’Agricultura, Indústria i Comerç de Brasil, amb l’encàrrec de recórrer varies regions. En un d’aquests viatges, a causa d’una picada d’un mosquit anopheles perniciós, Ramos de Baños va agafar una febre maligna que el va obligar a retornar a Barcelona, amb aquest fet acaba l’aventura americana del nostre pioner.
No tornem a trobar el nom de Ramon de Baños relacionat amb cap empresa cinematogràfica fins a mitjans de 1914, quan es va fundar la productora Argos Films. D’aquesta època trobem La danza fatal, protagonitzada per Pastora Imperio. Argos es va convertir en la firma coproductora, juntament amb la casa francesa Films Cinematographiques Ch. J. Drosner, de la que avui es consideraria una gran superproducció: Vida de Cristobal Colón y su descubrimiento de Amèrica. En el repartiment quasi tots els que feien els papers principals eren francesos i hi van col·laborar unes quantes figures reconegudes de la Comédie Française. Es va estrenar el mes de maig de 1917 al cinema Catalunya de Barcelona i el 12 d’octubre del mateix any al Teatro de la Zarzuela de Madrid.
La millor època de la col·laboració continuada de Ramon de Baños amb el seu germà Ricard va ser entre 1917 i 1919. : El monedero de Cipriano; Cipriano, bailarín a pesar suyo; Vaya remojón.
L’any 1927 Ramon de Baños va contribuir a la fundació dels primers laboratoris cinematogràfics mecànics a Barcelona que, amb el nom de Laboratorios Cima, es van instal·lar a la rambla de Catalunya número 8. A principis de l’any 1929 va realitzar uns quants documentals d’encàrrec, veritables pel·lícules industrials, com els de la Fábrica de cerveza El Aguila de Maddrid, i l’ Obra social de la Caixa d’Estalvis CPVA, de Barcelona. L’empresa més important que Ramon va promoure en aquella època va ser la producció i realització de la Pel·lícula Oficial de l’Exposició Internacional de Barcelona, l’any 1929. Va ser l’operador circumstancial de tres documentals que li va encarregar l’Auxilio Social.
El primer llargmetratge que va fer com a càmera després de la Guerra Civil va ser La alegria de la huerta. El 1946 el trobem col·laborant amb Francesc Rovira Beleta en la producció de diversos films de dibuixos animats.
Maria Alás Borbon
Benvolgudes/uts, companyes/anys,
Seguirem informant-vos, com sempre, a través dels nostres canals habituals de comunicació.
La Junta
Abril 2022