• Dolomites i meravelles d’Eslovènia
• Provença i Ruta de la Lavanda
• Circuit Castella i Terres del Duero

Degut als molts inconvenients que hem tingut aquest últim any per esbrinar nom i cognoms de les persones que han satisfet el pagament de la quota, ja que els resguards del banc no ens especifiquen en molts casos ni el nom, ni cognoms ni  DNI dels socis, per al proper curs 2022/2023 els vocals s’ocuparan personalment de fer el cobrament de les quotes a tots els alumnes presencials. Als associats se’ls donarà un rebut conforme s’ha satisfet la quota.En quant als alumnes virtuals continuaran fent la seva aportació mitjançant transferència bancària al BBVA. Agrairíem especifiquin només al fer el pagament nom, cognoms i DNI. El pagament es farà a principis de Maig, ja us avisarem oportunament.

L’Associació d’Aules d’Extensió Universitària per al Temps Lliure es posarà en contacte amb totes les persones matriculades en aquests cursos per procedir al cobrament de la quota de l’Associació, si no s’ha fet abans, i tal com s’indica a la Normativa.

Aules d’extensió Universitària vinculades a la UAB

Agenda cultural

Exposicions a Barcelona

Donació Benet Rosell
MNAC Museu d’Art Nacional de Catalunya
Palau Nacional – Parc de Montjuic
Obert fins a 11 setembre

Manuales de reparaciones y sonidos cósmicos. Autoediciones para sanar al univeso entero
MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona
Plaça dels Àngels s/n
Obert fins a 1 de maig

Muestreo 4. Cosas que pasan
MACBA. Convent dels Àngels
Plaça dels Àngels s/n
Obert fins a 5 de abril

En tiempo real. La Col·lecció Rafael Tous d’art conceptual 
MACBA. Convent dels Àngels s/n
Obert fins a 6  de juny

Entourage
Fundació Joan Miró
Parc de Montjuïc
Obert fins a 12 de juny

Isabel
Fundació Joan Miró
Parc de Montjuïc
Obert fins a 18 abril

Homo-ludens. Videojuegos para entender el presente
Fundació La Caixa. Caixa Fòrum
Avinguda, Ferrer i Guàrdia 6-8
Obert fins a 18 d’abril

La máquina Magritte
Fundació La Caixa, Caixa Fòrum
Avinguda Ferrer i Guàrdia 6-8
Obert fins a 5 de juny

Ratas, ratas, ratas La gramática poética del hack
Fundació La Caixa, Caixa Fòrum
Avinguda Ferrer i Guàrdia 6-8
Obert fins a 19 de juny

Adolf Mas. Los ojos de Barcelona
Centre de Fotografia Kbr Fundación Mapfre
Carrer de la Marina, 16-18
Obert fins a 8 de maig

Lee Friedlander
Centre de Fotografia Kbr Fundació Mapfre
Carrer de la Marina, 16-18
Obert fins a 8 de maig

Diseñas o trabajas? La nueva comunicación visual 1980-2003
Museu del Disseny. Edifici Hub
Plaça de les Glòries Catalanes 37
Exposició permanent

En tres actos. Acto 3. Veinte rostros y tres multitudes
Fundació Suñol
Carrer de Mejía de Lequerica 14
Obert fins a 8 d’abril

Esteve Luceron. La Perona, L’espai i la gent
Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB)
Plaça de Pons i Clerc, 2  2a, planta
Obert fins a 22 de maig

Frida Kahlo. The life of an icon
IDEAL. Dr. Trueta, 196-198
Sense data de tancament

Bromolis. Fotografia picturalista de Joaquim Pla Janini
Museu Marítim de Barcelona
Avinguda Drassanes s/n
Obert fins a 9 d’octubre

NAUFRAGIOS Y TORMENTAS
Espai Volart – Ausias March, 22
Obert fins a 1 de maig

Marguerite Duras
La Virreina. Centre de la Imatge
La Rambla, 99
Obert fins a 2 d’octubre

Fuera de campo
Can Framis. Fundació Vila Casas
Carrer Roc Boronat 116-126
Obert fins a 15 maig

Goschka Macuga. En movimiento
Fundació Antoni Tàpies
Aragó 255
Obert fins a 25 setembre

Tàpies. Melancolia
Fundació Antoni Tàpies
Aragó 255
Obert fins a 25 setembre

Giorgio Morandi. Resonáncia infinita
Fundació Catalunya. La Pedrera
Passeig de Gràcia, 92
Obert fins a 22 de maig

El contingut d´aquesta Agenda Cultural s’anirà revisant periòdicament.

Els germans Baños
Aquell primer cinema català

Segona part. Continuació de la història dels Germans Baños, iniciada en el butlletí anterior, corresponent al mes de març

RICARD DE BAÑOS (1882 – 1939)

Els anys d’eufòria 1910-1912

Baixant de la font del gat, La marieta de l’ull viu, Don Juan de Serrallonga, Justícia de Felipe films molts d’ells desapareguts. Don Pedro el cruel, Carmen o la hija del bandido, Los amantes de Teruel, Rosalinda, que es va estrenar a Barcelona i a Madrid, Sacrificio, drama escènic que es va estrenar al Teatre Borràs de Barcelona i titulat Entre ruines d’en Ramon Campany.  Una de les cintes mes llarga, 1500 metres, amb la col·laboració el gran actor Enric Borràs i que va ser un fracàs terrible.

Ricard va decidir separar-se del seu soci i fundar la Royal Films. La seva primera pel·lícula va ser El idiota, basada en la novel·la homònima de Dostojevskij. La casa Pathé Frères tenia la distribució exclusiva d’aquest film. Més tard ve La cortina verde, que es va estrenar amb una acceptació general del públic. Quant als intèrprets hi destaca la popular artista de varietats La Preciosilla, que no tenia ni la més petita experiència com a artista de cinema. A aquesta etapa pertany també la producció de la Royal Films La sombra del polaco, un senzill film d’aventures.

Després ens arriba la adaptació fílmica del drama de Joaquin Dicenta Juan José, un dels intèrprets principals de la qual va ser Ramon Quadreny, qui en els anys noranta es va convertir en director de pel·lícules comercials.

Per a Ricard de Baños el cinema fet a casa nostra havia d’arribar  a tot el món i no raure en article de consumició interior o d’alguns clients d’Amèrica del Sud. Per aconseguir-ho, però, calia plantejar-se una producció de sentit internacional, que seguís les normes i les orientacions del cinematògraf de darrera hora.

I aquí arribem a la moda del cine d’episodis que, inaugurada brillantment a Franca, amb Fantomas, al començament de 1914, es va estendre a totes les cinematografies d’Europa i també d’Amèrica del Nord. A Barcelona, l’èxit de Fantomas va ser esclatant, quasi inenarrable.

El rodatge de Fuerza y Nobleza va començar el juny de 1917, La Royal Films no va escatimar recursos de tota mena per a filmar aquells vuit mil metres de pel·lícula, dividits en quatre episodis. Aquesta pel·lícula feta a Barcelona va tenir la valuosa col·laboració gràfica de Joan G. Junceda, que va ser un dels millors il·lustradors de la vida barcelonesa dels primers decennis del nostre segle. En aquell moment Ricard de Baños era el director més important que hi havia a Barcelona.

L’any 1918 acaba la primera guerra mundial i Ricard coneix a Raquel Meller, protagonista de la seva pel·lícula Los arlequines de seda y oro. Cecile B. de Mille va sentenciar després d’assistir a la seva presentació a Nova York, que la Raquel era la màscara de la tragèdia.

El cinema pornogràfic de Ricard de Baños

Ricard de Baños va realitzar a Barcelona dins el període que va iniciar l’any 1918 i que podia haver acabat cap el 1925, una considerable quantitat de films gens respectables, dels quals amb prou feines en tenim notícia concreta d’una mitja dotzena: Los polvos de la madre Celestina, El ministro, Consultorio de señoras, El confesor.

La producció barcelonina durant aquest període és pràcticament nul·la. Els sous que calia pagar als artistes eren cada vegada més elevats, i la burgesia catalana no volia invertir de cap manera en una cosa que s’assemblava molt poc a una indústria.

Es feien, però, de tant en tant algunes pel·lícules d’ambient català, com ara la pobra comèdia Caramelles, rodada el 1928. Però va resultar un fracàs econòmic i també artístic. També en aquell moment es va estrenar al Tívoli l’adaptació al cinema de la popularíssima obra de Rusiñol L’auca del senyor Esteve. El públic es va mostrar  quasi tan fred com la crítica i L’auca del senyor Esteve va durar tretze dies, a empentes i rodolons, al Tívoli.

L’any 33 va ser l’any en que Ricard de Baños es va dedicar a produir i dirigir El relicario. La primera pedra de El relicario va ser el conegut cuplet del popularíssim mestre Padilla. Ricard de Baños és l’etern enamorat  dels usos i costums andalusos. El relicario va tenir poca difusió fora d’Espanya, amb l’excepció d’alguns països llatinoamericans, especialment l’Argentina. El relicario no els va donar ni una tercera part de la quantitat de diners que ells havien previst.

RAMON DE BAÑOS  1890-1980

Ramon era un jove molt interessat en la tècnica cinematogràfica, perquè el seu altre germà,  Francesc, fotògraf,  l’havia introduït en el misteri de les càmeres fosques, amb la meravella del revelatge i l’art indiscutible del retocs, els enquadraments i la llum, i  s’havia apassionat per l’espectacle de les imatges en moviment. Aviat va entrar a treballar a la Hispano Films amb el seu germà Ricard.

L’any 1907 el cinematògraf intentava ser un espectacle rival del teatre. En aquell moment a Barcelona el cinema de moda era el Beliògraf al Passeig de Gràcia, que freqüentava el jovenet Josep Ma. de Sagarra.

Així doncs, Ramon va passar dels negatius, les còpies, els viatges i els tintatges a convertir-se en un ajudant de càmera. Els primers films documentals que va rodar van ser algunes seqüències del Parc Güell que després es van integrar a la pel·lícula Los parques de Barcelona. I un reportatge breu sobre el port.

La seva primera pel·lícula va ser Visita de Sus Majestades los Reyes a Zaragoza. Ramon va impressionar la baixada del tren dels reis, la sortida del Te Déum celebrat a la Seu, un concurs hípic celebrat en honor dels monarques i altres actes.
Don Juan de Serrallonga es el primer llarg metratge de la Hispano Films, la fitxa tècnica del qual va incloure Ramon de Baños com a responsable de fotografia.

Casualment, el nostre personatge va fer amistat amb un operador de projecció molt acreditat que es deia Borràs, cap de cabina del freqüentat cinema Salón Doré, de la rambla de Catalunya, on després, i fins fa pocs anys, va funcionar com a Teatre Barcelona. Aquí podia aprofitar les visites assídues que feia a la cabina del cinematògraf barceloní per agafar pràctica en la projecció d’aparells moderns, dels quals al Doré hi havia l’últim model de la casa Pathé. A aquesta cabina hi  freqüentava també les visites l’autèntic fundador de la cinematografia catalana, Fructuós Gelabert, qui va recomanar al seu amic Ramon de Baños a Joaquim Llopis, un empresari català que tenia un negoci d’exhibició cinematogràfica al Brasil i amb qui va formalitzar un contracte en el que es comprometia a actuar de maquinista de cinema, de fotògraf i de càmera. Ell i Llopis van sortir de l’estació de Barcelona via Madrid-Lisboa el dia 31 d’agost de 1911.

La seva primera producció va ser Viatgem de Lisboa ao Parà, que no es va projectar fins a l’any 1913.

No hi havia hagut mai a Belém do Parà una casa productora de pel·lícules abans de The Parà Films. El cinematògraf allí encara era patrimoni quasi exclusiu de les barraques de fira. Era l’atracció més original de les fires populars, si bé alguns locals estables també oferien pel·lícules un cop acabat el seu espectacle principal. De Baños es va trencar el cap per perfeccionar els locals per on va passar i va aconseguir coses tan útils com un sistema nou per renovar l’aire d’aquelles primitives sales cinematogràfiques. Va ser pioner en Brasil en la creació d’un noticiari cinematogràfic, el Parà Films Jornal on hi situava entre noticia i noticia algun reportatge publicitari dels comerços i les indústries de Bélem; per tant, amb l’import d’aquests anuncis, es podria pagar el material utilitzat.

Va ser un indiscutible precursor dels anuncis filmats en una època en que quasi la única publicitat que hi havia a les sales cinematogràfiques, era la de les diapositives que passava la llanterna al llarg del descans de l’intermedi, d’aquesta etapa són les filmacions de Recolecçao da borracha no Estado do Parà, Expedición al Rio Tapajoz i Fitas marajoaras.

Al juliol de 1913 Ramon de Baños va ser nomenat operador oficial del Ministeri d’Agricultura, Indústria i Comerç de Brasil, amb l’encàrrec de recórrer varies regions. En un d’aquests viatges, a causa d’una picada d’un mosquit anopheles perniciós, Ramos de Baños va agafar una febre maligna que el va obligar a retornar a Barcelona, amb aquest fet acaba l’aventura americana del nostre pioner.

No tornem a trobar el nom de Ramon de Baños relacionat amb cap empresa cinematogràfica fins a mitjans de 1914, quan es va fundar la productora Argos Films. D’aquesta època trobem La danza fatal, protagonitzada per Pastora Imperio.  Argos es va convertir en la firma coproductora, juntament amb la casa francesa Films Cinematographiques Ch. J. Drosner, de la que avui es consideraria una gran superproducció: Vida de Cristobal Colón y su descubrimiento de Amèrica. En el repartiment quasi tots els que feien els papers principals eren francesos i hi van col·laborar unes quantes figures reconegudes de la Comédie Française. Es va estrenar el mes de maig de 1917 al cinema Catalunya de Barcelona i el 12 d’octubre del mateix any al Teatro de la Zarzuela de Madrid.

La millor època de la col·laboració continuada de Ramon de Baños amb el seu germà Ricard va ser entre 1917 i 1919. : El monedero de Cipriano; Cipriano, bailarín a pesar suyo; Vaya remojón.

L’any 1927 Ramon de Baños va contribuir a la fundació dels primers laboratoris cinematogràfics mecànics a Barcelona que, amb el nom de Laboratorios Cima, es van instal·lar a la rambla de Catalunya número 8. A principis de l’any 1929 va realitzar uns quants documentals d’encàrrec, veritables pel·lícules industrials, com els de la Fábrica de cerveza El Aguila de Maddrid, i l’ Obra social de la Caixa d’Estalvis CPVA, de Barcelona. L’empresa més important que Ramon va promoure en aquella època va ser la producció i realització de la Pel·lícula Oficial de l’Exposició Internacional de Barcelona, l’any 1929. Va ser l’operador circumstancial de tres documentals que li va encarregar l’Auxilio Social.

El primer llargmetratge que va fer com a càmera després de la Guerra Civil va ser La alegria de la huerta. El 1946 el trobem col·laborant amb Francesc Rovira Beleta en la producció de diversos films de dibuixos animats.

Maria Alás Borbon