Els xinesos diuen que en la vida hi ha quatre etapes. En la primera la prioritat es menjar, en la segona, el sexe, en la tercera, el diners i en la quarta el coneixement i el prestigi social. Les persones ens hem de preparar mentalment abans de jubilar-nos, hauríem de fer l’intent de retirar-nos per fases, sense abandonar totalment l’activitat professional. El treball s’ha d’anar abandonant progressivament bé per alguna col·laboració amb alguna organització social, o bé per conservar, actualitzar i millorar el coneixement intel·lectual. La jubilació ens arriba amb un regal molt valuós. Ja no ens hem de preocupar massa del que opinin de nosaltres les altres persones. Montaigne deia que el cervell és com un camp que quan deixa de cultivar-se hi creixen males herbes.

Hem de gaudir d’aquesta nova etapa amb tot el bon humor que ens sigui possible. I el que pugui que no es jubili mai, com aconsellava en Josep Pla.

El passat 11 d’octubre l’UAB va patir un atac informàtic. Aquesta greu incidència va afectar de ple l’activitat formativa de l’lCE. No només van deixar de disposar de les aules virtuals per poder fer els cursos, sinó que no tenien accés, fins ara,  a la majoria de llistes de persones inscrites.És per això que no es va poder contactar amb molts de vosaltres per explicar-vos el que passava.

Els cursos per a la Gent Gran virtuals als quals us heu inscrit una part de vosaltres han començat el dia 22 de novembre. La programació d’hagut d’adequar de nou. Els que hi esteu matriculats haureu rebut de part de l’ICE el nou format de la programació Si algú de vosaltres està interessat en matricular-se als cursos virtuals pot fer-ho encara a  través del telèfon 93 5812393,  Gestió Acadèmica de l’ICE.

No funciona encara el programa de matrícula per obrir a alumnes externs però hi ha un formulari provisional per tal es puguin inscriure persones noves. Us preguem ho feu saber als vostres coneguts que hi estiguin interessats. Tindreu tota la informació al telèfon 93 581 23 93.  L’ICE anunciarà a la seva web que s’obre matrícula externa per presencials.

Preu de la matrícula:

PROGRAMACIÓ DEL NOU GRUP 5 PRESENCIAL
DILLUNS DE 9,30 A 13 H.

Curs 5P-1 Llenguatge i literatura  – Salvador Comelles
Gener 17,24,31, Febrer 7,14

Curs 5P-2 Noves visions de la Medicina d’avui i de sempre – Jordi Garriga
Gener 17,24,31, Febrer 7,14

Curs 5P-3 Modèlica o immodèlica? Pacífica o violenta?. Reflexions al voltant de la Transició – David Ballester
Febre 21, 28, Març 7,14,21

Curs 5P-4 Dones artistes del segle XX i principis del XXI – Cecilia Llovet
Febre 21,28, Març 7,14,21

Curs 5P-5 Megadiversitat – Jordi Bartolomé – Cinta Pereira
Març 28, Abril 4,25, Maig 2,9

Curs 5P-6 Evolució de l’orquestra sinfònica – Frederic Sesé
Març 28, Abril 4,25 Maig 2,9

L’Associació d’Aules d’Extensió Universitària per al Temps Lliure es posarà en contacte amb totes les persones matriculades en aquests cursos per procedir al cobrament de la quota de l’Associació, si no s’ha fet abans, i tal com s’indica a la Normativa.

Tant per als cursos virtuals com els presencials es necessària la presència d’una vocal a cadascuna de les classes i que sigui l’interlocutor entre el professorat i els alumnes. Podreu dirigir-vos directament a ell/ella  per demanar informacions concretes, dubtes sobre el funcionament dels PowerPoints, incidents amb l’audició del sistema, etc. Al l’inici de la classe una sola veu es dirigirà al professor per tal de poder canalitzar els dubtes, els suggeriments que vagin succeint. Serà també qui s’encarregui de coordinar sortides o visites culturals relacionades amb el temari del que es tracta.

Aquest curs passat els vocals que formaven part dels anteriors grups presencials han estat els encarregats de respondre a les preguntes dels nostres associats. Aquesta col·laboració és voluntària. Ara, al canviar el format de les classes i establir-se nous grups  es fa necessari cobrir de nou aquestes vocalies. Us demanem doncs ens feu saber qui de vosaltres està interessat en col·laborar amb la Junta. Indiqueu també el grup que voldríeu representar: dilluns, dimecres, o divendres. Aquesta indicació és també vàlida per als grups  virtuals: Dilluns i dimecres o dimarts i dijous.  Ens ho podeu comunicar al nostre correu aaeu.tempslliure@gmail.com. Ens fa falta també un nou tresorer: el Sr. Ramon Marcet ha exercit fins ara aquesta tasca però deixa el seu càrrec a gener. Ens posarem, en contacte en vosaltres i ens reunirem per informar-vos de totes les activitats que porta La Junta i el tipus de col·laboració que tenim amb l’ICE. Gràcies per endavant per vostre interès en col·laborar.

Aula Virtual
Apunts dels professors

Pàgina Web

La Pàgina WEB de l’Associació ESTÀ ACTUALITZADA.

Enllaç a la nostre web, grups i cursos

Si vols llegir aquest butlletí directament o imprimir-lo, el tenim amb format PDF a la nostra Web. També hi trobareu els de cada mes, i tot allò que ens comuniqueu com activitats, història i normatives generals.

Notícies i Activitats

Evolució diària dels usuaris que han accedit a la pàgina web al llarg dels mesos de gener-novembre 2021

Recordatori: Si alguns de vosaltres no rebeu el butlletí, potser en el seu moment vàreu dir que no interessava. Al peu de la primera pàgina de la nostra Web, trobareu una casella per omplir amb les dades que demanem per poder rebre el butlletí. Comptem amb tothom.

En un petit poble, prop d’una abadia, al sud del país, fa ja molt de temps – tant que la història deu ser certa perquè els nostres besavis se la creien de tot cor – exercia de sagristà i  enterra-morts un tal Gabriel Gurb. Gabriel era  un subjecte malcontent, tossut i  esquerp. Un home  esquiu i solitari que  només tractava amb ell mateix i amb una garrafa de vimet plena de ginebra que duia a la butxaca.

Una nit de Nadal, prop del crepuscle, Gabriel anava amb la pala a l’espatlla cap al cementiri. Havia de cavar una tomba per al dia següent. Mentre anava caminant pels carrers veia la llum del foc de les cases i sentia fortes rialles i  crits  dels que allí hi estaven reunits.   Eren els  bulliciosos preparatius  per al següent dia, Sentia també els  nombrosos olors saborosos que sortien de les finestres de les cuines. Va veure  tot seguit que un agrupament de nens sortia  saltant de les cases  i creuaven  corrent el carrer. Gabriel Gurb els mirava amb un somriure trist i  contestava amb un grinyol esquiu  a les salutacions amistoses dels veïns amb qui es creuava de tant en tant.  Llavors va sentir de cop la veu d’un vailet que cantava una cançó nadalenca . Quant va tenir la veu a prop va veure que es tractava d’un nen de pocs anys que anava  corrent a reunir-se amb els altres per formar part de les celebracions de Nadal que es feien en aquest carrer. Gabriel va esperar que arribés el nen i amb el fanal li va donar tres o quatre cops al cap mentre li deia que cantava malament. El nen  anava caminant i rascant-se els cabells i Gabriel reia.  Quan va ser dins el cementiri va tancar la reixa amb la  clau.

Va estar cavant la tomba més d’una hora  perquè la terra era freda i humida. En Gabriel estava molt content perquè va poder interrompre la cançó del nen, va agafar la seva garrafa de ginebra i va començar a beure.La neu havia ja cobert el terra i de cop i volta, va sentir darrera seu una veu que el cridava; es va tomar i va veure un follet, vestit amb una túnica guarnida amb xurriaques i amb unes sabates de puntes molt llargues i esmolades.

– Gabriel Gurb, Gabriel Gurb, què hi fas aquí, si avui és Nitbona?, li pregunta el follet amb una veu severa. Qui és aquest home que es passeja per un cementiri en una nit com aquesta?

– He vingut a cavar una tomba, senyor.

Darrera seu, un frenètic cor de veus va cridar una altra vegada:-Gabriel Gurb, Gabriel Gurb.

Gabriel es va aixecar i es va quedar clavat a terra, espantat.  Assegut sobre una llosana hi havia un ésser estrany i sobrenatural. Tenia unes cames molt llargues i estrafolàries.

De cop i volta van apareixen molts altres follets.

-Gabriel Gurb, Gabriel Gurb,

-Sembla que els meus companys volen que vagis amb ells.

-No pot ser senyor, no em coneixen.

-Si que te coneixen, coneixen molt be al home malhumorat que ha vingut aquesta nit al cementiri i que es mira als nens amb mirades malignes.

El sagristà va veure  una lluïssor que sortia dels finestrals de l’església, com si tot l’interior de l’edifici estigués il·luminat.  L’orgue va començar a tocar una  melodia de caire joiós i llavors tota una munió de follets va començar a saltar per sobre les tombes.

De cop i volta el rei dels follets va agafar pel coll a en Gabriel i tots dos es van esfondrar sota terra.Gabriel es va trobar dins una enorme caverna.

-Ara ensenyeu-li que hi tenim al magatzem, va ordenar el rei als seus follets.

Darrera un núvol hi ha veure uns nens que, davant d’un gran foc, estaven agafats a la faldilla de la seva mare. La taula estava posada amb un  sopar molt frugal. Hi havia una butaca posada al costat del foc.  Van sentir que algú trucava a la porta i els nens van començar a saltar d’alegria en veure que arribava el seu pare. En una petita cambra, però, hi havia un altre nen molt malalt i que va morir  al cap de poc, Els germans es van acomiadar d’ell i van resar mentre li deien que es veurien aviat al cel.

La imatge va canviar. En una altra casa, uns ancians desvalguts asseguts davant d’una foguera i reunits amb la família, relataven i escoltaven velles històries d’un temps antic.  Els avis van morir aviat i els fills i nets reunits celebraven la festa de Nadal confiant en reveure´s també al cel més endavant.

-Què en penses d’això? Li diu el follet a en Gurb.

De cop va aparèixer un meravellós paisatge on hi brillava el sol en el cel blau, l’aigua relluïa i els arbres semblaven més verds i les flors més alegres.

-Doncs que tu ets l’infortunat. De què tens queixa?

El follet li va anar ensenyant moltes altres lliçons. Va veure que els homes treballaven molt i malgrat guanyar-se el pa de cada dia amb molt d’esforç eren feliços i estaven contents. Les dones, que moltes vegades eren  preses de dolors, sofriments o tristeses, dins el seu cor hi havia una font inestroncable d’afecte i d’abnegació. Va veure homes com ell que estaven contents amb l’alegria dels altres.

Gabriel Gurb va anar sospesant tot el que veia de bo i de dolent dins d’aquest món  i va arribar a la conclusió de que al cap i a la fi aquest món era molt bonic i molt acceptable.

Un cop va arribar a pensar això, el núvol que deixava entreveure aquestes imatges es va esvair. Els follets anaven desapareixent d’un en un i en Gabriel es va quedar adormit sobre una tomba.

A trenc d’alba es va despertar i es va trobar ajagut sobre una llossana, la garrafa de ginebra buida al seu costat i la jaqueta i el fanal emblanquinats per la gebrada de la nit.  La pedra on s’hi asseia el rei dels follets estava davant d’ell i va dubtar per un moment de que les seves aventures havien estat reals.  Gabriel va espolsar-se la jaqueta emblanquinada per la gebrada i se’n va anar cap a la ciutat. Però era ja un home diferent i no suportava la idea de tornar al mateix lloc on li farien sorna del seu penediment i que no creurien en la seva transformació,  Després de pensar-ho be va començar a caminar en sentit contrari, va anar cap a les afores i decidí  anar a guanyar-se el pa en una altra contrada.Aquest mateix dia, els veïns del poble varen trobar la pala, el fanal i la garrafa buida dins el cementiri. Hi ha haver moltes especulacions arran de què és el que havia passat amb el sagristà, però aviat van donar per fet que els follets se l’havien emportat . Alguns testimonis van afirmar que l’havien vist enlairar-se pels aires a dalt d’un cavall amb potes de lleó i cua d’os. Al cap del temps tothom creia que si et poses de mal humor i et dediques a beure sol la nit de Nadal  potser no arribaràs a ser una bona persona,  encara que rebis la visita d’uns follets  com els que va veure en Gabriel Gurb dins la caverna.,

Aquesta història es va anar arrelant dins la comunitat i el nou sagristà al cap d’uns anys, ensenyava a canvi d’uns diners,  un tros del penell que havia trobat dins el cementiri i que segons deien havia trencat la pota del cavall mentre s’enduia a en Gabriel Gurb.

Charles Dickens  1836
Cuentos Victorianos de Navidad