Aules Espai Sant Pau és un programa d’activitats acadèmiques organitzat per l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) adreçat als socis / sòcies de l’Associació Aules d’Extensió Universitària (AAEU) que es desenvolupa des de l’any 1996.

MATRÍCULA

La matricula a cursos i itineraris per al primer trimestre 2024 està oberta.

Horaris i telèfons d’atenció:

• de 9.30 h a 14 h: 93 581 23 93
• de 14 h a 19 h: 93 433 50 54 i 663087440

Correu electrònic: ga.ice@uab.cat

EN CURSOS PRESENCIALS PODEU OPTAR PER:

• I si la natura fos cultura? Introducció a la filosofia de la cultura
  Dilluns de 9.30 a 11.00 hores

• Cultura i civilització de l’antic Egipte
  Dilluns d’11.30 a 13.00 hores

• Economia per entendre millor la realitat que ens envolta
  Dijous de 9.30 a 11.00 hores

• La música, un fenomen universal
  Dijous d’11.30 a 13.00 hores

• El cervell al descobert
  Divendres de 9.30 a 11 hores

• Una introducció a la història de la ciència
  Divendres d’11.30 a 13.00 hores

ITINERARIS:

D’11.00 a 13.00 hores

• Dilluns: Les revoltes del tombant de segle
• Dimarts: Les grans religions monoteistes a Barcelona:  cristianisme, judaisme i islam
• Dimecres: Indrets de Barcelona amb història

PREU DE LA MATRÍCULA:

• Curs de 12 hores: 59 €
• Itinerari de 16 hores: 81 €

Per a més informació addicional consulteu la pàgina web:

hwww.uab.cat/ca/ice/aules-extensio-universitaria

L’Associació d’Aules d’Extensió Universitària per al Temps Lliure està obligada a comprovar que les persones inscrites en aquests cursos són socis/es de l’Associació, tal com s’especifica en la clàusula segona del Conveni de col·laboració entre la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Associació de les Aules d’Extensió Universitària per al Temps Lliure, signat el 15 de juny de 2022.

El pagament de la quota anual a l’Associació de les Aules (10 €) es pot fer per transferència bancària al nostre compte:

BBVA IBAN: ES98 0182 4246 1302 0212 5736

indicant el vostre nom i el vostre DNI. D’altra manera, ens és molt difícil identificar als socis. S’han de demanar els extractes al Banc, que no sempre els dona amb totes les especificacions.

Els dies 20, 23 i 24 de novembre s’ha procedit al cobrament de les quotes pendents. La secretària, Sra. Imma Moratalla i la tresorera, Sra. Olga Cambrays, s’han desplaçat a les aules i a tots els alumnes que han preferit pagar personalment se’ls ha donat un rebut.

Quan tinguem els llistats dels alumnes nous que es matriculin en el trimestre vinent, els ho comunicarem per carta i es podrà satisfer també la quota personalment.

Per a consultes sobre el pagament de les quotes i altres assumptes relacionats amb l’Associació, adreceu-vos al nostre correu: aaeu.tempslliure@gmail.com i us donarem una resposta com més aviat millor. No tenim telèfon ni despatx físic.

L’ICE només pot respondre a preguntes relacionades amb la gestió administrativa dels cursos.

Consulta el contingut detallat dels cursos a la web

El Nadal cristià, tal com l’entenem avui, fou instituït en el segle II pel Papa Sant Telesfor, i com que els Evangelis, malgrat parlar del Misteri, no precisen exactament el dia de la naixença de Jesús, en un principi l’Església primitiva oriental celebrava aquest prodigiós fet el dia 6 de gener, segons la data adoptada pels cristians d’Egipte. Aquesta data anà seguint com a tradicional per als cristians d’Orient, mentre que els d’Occident, que no havien reconegut el dia 6 indicat com a data veritablement autèntica de la Nativitat, cap a les acaballes de la tercera centúria o a començaments del segle IV, fixaren el dia 25 de desembre per a commemorar la data històrica i tradicional de la vinguda del Masies; a la qual idea s’adherí més tard l’Església d’Orient.

En principi el Nadal tingué un caràcter rústic i humil, però va anar augmentant progressivament amb magnificència i, a partir del segle VIII, ja se celebrà amb la pompa i gala litúrgica amb què ha arribat a nosaltres.

Així doncs, les festes de Nadal, oscil·lants i movibles en un principi, foren declarades fixes en el segle IV, durant el pontificat del Papa Juli II, prenent com a data immutable la nit del 24 al 25 de desembre de cada any. Això és, la mateixa nit en què els celtes i pobles germànics en general, contemporanis dels nostres primers papes o caps de l’Església cristiana, encara celebraven la gran festa del solstici d’hivern.

L’ADVENT

Aquest període nadalenc que comença quatre diumenges abans de Nadal, fou instituït per l’apòstol Sant Pere en memòria de la vinguda de Crist al món.

Perquè ens preparem per a la solemnitat de Nadal, l’Església ha assenyalat un temps d’expectació, de dejuni i de pregària que va enllaçat amb el començament de l’any eclesiàstic.

LA PURÍSSIMA, PRIMERA FESTA NADALENCA

La diada de la Puríssima Concepció de Maria, el poble la considera com la primera de les festes del cicle nadalenc, així com la de la Mare de Déu de la candelera és la que tanca. Per Aquesta raó, antany, el dia de la Immaculada, els barcelonins celebraven la festa menjant torrons i neules per primera vegada, car fer-ho abans es considerava irreverent. Per això, durant bona part de segle passat, a la vetlla d’aquesta diada, apareixien els portals i vores de molts carrers de la nostra ciutat, entre ells els de Ferran i Boqueria, les places Reial i de Sant Jaume, així com la Rambla, plens de torronaires d’Agramunt, de Xixona i d’Alacant, donant una bella nota multicolorida a l’ambient ciutadà.

També apareixen en aquesta diada al voltant de la Catedral de la nostra ciutat les primeres parades de figures, casetes, brancatge i altres elements per muntar els pessebres.

LA FIRA DE SANTA LLÚCIA

El dia de compres és el de santa Llúcia. En aquesta diada apareixen tots els contorns i grades de la nostra seu plens a vessar de parades d’elements pessebrístics. I barrejant també hi apareixen alguns arbres de Noel, així com els rams de la sort, de boix, de grèvol o de vesc, per tal de recordar-nos el Nadal del país dels pics nevats i frondosos boscs d’avets.

FIRA DE SANT TOMÀS

Aquesta fira del dia 21 havia estat encara més important perquè els barcelonins i forasters hi firaven de tot el necessari per a passar unes bones festes nadalenques, des de la vaixella i altres atuells, als estris i roba en general de l’aixovar domèstic, per tal de poder fruir d’una casa escaientment guarnida els dies de la nostra gran festivitat: fins als galls, paons i altres viandes per fornir una bona taula, així com peces de vestir, joies i altres adornaments del lluïment personal, ja que, segons la dita popular:

Per Nadal

qui res no estrena

res no val

L’OFICI LITÚRGIC DE MITJA NIT

Els tres nocturns de l’ofici de Nadal, plens de simbolisme, són un poema admirable de l’expectació i sant esdeveniment del Salvador.

Durant l’edat mitjana, quan es cantava el primer nocturn, un vel negre cobria l’altar, representació de la humanitat que visqué en tenebres, sense llei, abans de Moisès. Un vel blanc tapava l’altar durant el cant del segon nocturn. Aquest vel era representació de la humanitat que visqué sota la llei escrita tenint notícies del Masies que havia de salvar-la. Un vel de color púrpura amagava l’altar durant el cant del tercer nocturn. Era una figura de la unió inefable que el Fill de Déu va sagramentar amb les nostres ànimes.

Durant tota l’edat mitjana, en l’ofici el dia de Nadal, els testimonis de l’Antic Testament eren cridats a donar fe de llurs vaticinis. A la catedral de València, després de cantar els salms del segon nocturn de l’ofici de Nadal, es llegia la lliçó de Sant Agustí, en la qual es troba el testimoni de la Sibil·la Eritrea.

A Mallorca, aquest cant el cantava un escolà vestit de blanc com un àngel que, després que el cor havia cantat els tres nocturns de les matines, pujava a dalt de la trona i el cantava tenint una espasa alçada a la mà.

Al jorn del judici

parrà qui haurà fet servici

un rei vindrà perpetual

vestit de nostra carn mortal

del cel vindrà tot certament

per fer del segle jutjament

………….

Un enfilall de neules de tots colors, que anava de part a part de l’Església, era tallada per l’escolà o «Sibil·la» amb un cop d’espasa tan bon punt acabava el cant. La mainada corria adelerada per recollir les neules que s’escampaven arreu del temple.

LA MISSA DEL GALL

Una altra de les cerimònies típiques de Nadal d’antany i de caient més popular que les cerimònies litúrgiques precedents, era l’anomenada missa del gall que, en principi se celebrava al punt de la mitjanit, com en alguns llocs encara es fa, i després es traslladà a les primeres hores matinals. Aquesta missa era una de les més animades i concorregudes de l’any; car hi acudia tothom, grans i xics i de tots els estaments, Als pobles ramaders, a més hi acudien els pastors abillats amb tota la indumentària típica de l’ofici, la més nova del seu ús, la xurriaca a la mà i generalment acompanyats d’un xai o moltó guarnit que feien seguir al moment d’adorar al Jesuset, creant-se així el proverbi:

Per Nadal el bon pastor

va a adorar amb el seu moltó

ELS RAMS DE VESC

La veneració d’aquest vegetal sembla que data de molt antic. La sisena nit de la lluna, després del solstici d’hivern, era collit pels druides o sacerdots celtes, emprant com a receptacle un drap de lli de color blanc immaculat; puig que si aquesta planta paràsita posada a sobre dels arbres, que ells creien enviada del cel, hagués tocat a terra hauria perdut tota la seva virtut màgica i sagrada que posseïa. Per aquest motiu aquesta cerimònia druídica de la consagració i collita del vesc, era la més majestuosa i emocionant de totes les cerimònies que celebraven. I així mateix, com llavors, en l’antiguitat, en molts llocs es continua collint-lo de forma més o menys aparatosa i respectuosa, sense gairebé tocar-lo amb les mans. La gent del camp li atribueix grans poders.

Benvolgudes/uts, companyes/anys,

Seguirem informant-vos, com sempre, a través dels nostres canals habituals de comunicació.

La Junta
Desembre 2023