12 gen. Butlletí gener 2021
Gener 2021: Un nou any comença i estrenem una Nova Junta Directiva
Comencem un Nou Any i, en aquest, el treball de la Nova Junta de l’Associació que, conjuntament amb els vocals de grup, haurà de continuar la feina feta pels seus anteriors membres, els nostres companys, Francesc, Ricard i Margarida.
En Francesc Gay, com a president s’ha ocupat molt intensament de les relacions amb l’ICE (signatura de conveni, confecció dels cursos, comunicació amb el professorat, adequació dels horaris de les classes, etc., etc.) i a més, amb la seva acurada redacció ens ha fet partícips a tots, mitjançant el Butlletí mensual, de les notícies relatives al conveni que tenim pactat amb l’ICE, de tots els temes relacionats amb les classes i del bon funcionament dels cursos.
En Ricard ha estat el tresorer, qui ha gestionat l’import dels diners acumulats pel pagament de les nostres quotes de soci. No el considerem un capital, perquè no és una eina de producció, però ens ha permès fer front a les despeses ocasionades en la gestió de l’Associació. Els capítols corresponents a les entrades i sortides els podeu veure reflectits en l’estat de comptes que s’entrega anualment en l’Assemblea General Ordinària. Com podeu veure, els que hi vàreu assistir, es presenta l’estat econòmic corresponent a l’exercici de l’any anterior així com els pressupostos pel curs vinent. Ens ho ha presentat sempre d’una manera molt clara per a tots. S’ha ocupat també del control del pagament de les quotes dels socis que, fins ara s’ha fet mitjançant transferència bancària, i que a causa de l’escassa informació que ens han donat molts socis s’ha hagut d’anar al Banc BBVA diverses vegades per puntejar amb ells els llistats i mirar d’esbrinar a qui corresponien els diners rebuts. Amb tot i això, hi ha encara pendent de saber a qui correspon el pagament d’algunes quotes. Ha estat una feina enorme que tots li hem d’agrair. Esperem, no es torni a repetir l’any vinent.
Cap a febrer, el nostre company Ramon Marcet, vocal del grup G, qui s’ocuparà de la part de tresoreria, anirà amb en Ricard de nou al BBVA perquè ens ajudin a introduir els noms i dades dels socis que hi falten, Aquest any passat no ho han pogut fer aquesta per problemes de personal deguts a la pandèmia. Ja us anirem informant del curs d’aquestes negociacions.
Esperem que l’any vinent el pagament de la quota de soci – 10 euros – la puguem fer efectiva per domiciliació bancària.
Donem també les gràcies a la Margarida, qui s’ha ocupat de les tasques de secretaria. Sempre té un somriure per tots nosaltres, sempre disposta a solucionar-te qualsevol entrebanc i és qui s’ocupa dels tràmits que s’han de fer amb la Generalitat per tenir l’Associació sempre al dia. Vull recalcar que, fins aquest any, tots aquests tràmits s’han hagut de fer personalment, la qual cosa comporta perdre un matí sencer (demanar hora, atenció del funcionari corresponent, signatura de documents, etc.). S’ocupa també de la confecció de les Actes que es fan regularment després de cada reunió i de la posada a punt dels documents per a l’Assemblea Ordinària. Gràcies, Margarida, ens ho has fet tot molt planer.
D’aquesta tasca se’n farà càrrec a partir d’ara la nostra companya Imma Moratalla, avesada també en la burocràcia de l’Administració i que, de ben segur, serà la continuadora de la Margarida.
El càrrec de vicepresidenta l’ocupa ara l’alumna Enriqueta Montero, vocal del grup F i en la presidència, assumeix el càrrec Maria Alàs, també del grup F.
Ens heu deixat el llistó molt alt i mirarem de continuar amb les tasques que vinguin de la millor manera possible.
Els vocals de grup, continuen sent els mateixos que ja coneixeu. Aquest any no tindran massa feina amb nosaltres. Les classes es fan per videoconferència i l’ICE, de moment, no ens ha demanat cap tràmit.
Donem per suposat que hi haurà avaluacions, però encara no sabem res al respecte.
Quant a la pandèmia vigent, veiem ja la llum al final, però encara estem en el túnel. Aquestes festes passades hauran deixat de ben segurs nous contagis. Si teniu algun familiar o conegut malalt, li desitgem una prompte recuperació.
Molt Bon Any Nou a tots.
La Junta
Recordatori: Si alguns de vosaltres no rebeu el butlletí, és molt probable que sigui perquè potser en el seu moment vàreu dir que no interessava o sou nous socis i encara no ens heu pogut facilitar les vostres dades.
La forma més simple per poder rebre el Butlletí, es fen servir el formulari per subscriure’s i que trobareu al peu de totes les pàgines de la nostra web: https://www.aeu-tempslliure.cat/.
De la mateixa forma, al peu del Butlletí disposeu d’un apartat en el mateix formulari per donar-vos de baixa.
Així que ja sabeu, si coneixeu algú que vol rebre’l o si voleu deixar de fer-ho, seguiu les instruccions mencionades més amunt.
Comptem amb tothom.
Seguiment del curs per videoconferència.
Es pot seguir les classes en línia amb el suport del material audiovisual que es consideri adequat i amb l’aula virtual Moodle com a suport a les classes.
Cada grup té l’horari establert, el professorat imparteix les classes en directe i podeu participar en les sessions per videoconferència.
Si es produeixen anomalies en el funcionament de l’emissió de la classe, comuniqueu aquestes incidències a ICE Bellaterra.
Secretaria ICE de la UAB
Tel: 934 335 050
e-mail: aeu.santpau@uab.cat
Coordinador Acadèmic.
Josep Masalles Román
e-mail: josep.masalles@uab.cat
PAGAMENT QUOTA de l’Associació
Per tots aquells socis que no tinguin clar com fer efectiu l’import de la quota de l’Associació, repasseu les dades del butlletí de Novembre.
Ben aviat tornarem a insistir al banc BBVA que inclogui tots els números de compte bancari que us vàrem demanar per fer efectiu el cobrament de la quota.
És la nostra intenció repassar els documents recollits el seu dia i demanar-vos particularment el vostre IBAN a tots els qui encara no tenim les dades.
Butlletí i Pàgina web
Com a comiat dels qui més hem intervingut en la confecció, cada mes, del butlletí des d’octubre de 2019, tot l’any passat fins aquest que esteu llegint, podem donar-vos unes quantes de les raons que han motivat el nostre interès.
- Mitjà de comunicació permanent entre la Junta i els més de 800 socis de la nostra Associació.
- Recordatori i estimulació per accedir fàcilment a la nostra pàgina Web.
- Pàgina Web, amics quin és l’objectiu d’una Web? Assabentar a tothom, en el nostre cas socis i públic en general que cerca un producte com el que nosaltres venem. Procurant que aquesta tingui el disseny i la informació capaç d’engrescar-nos a tots. Fet que hem de mantenir per a una millor continuïtat de les Aules.
- Ens agradaria una ferma continuïtat en aquestes tasques per part de nous responsables que creiem és bàsica per mantenir aquest repte d’informació i oferiment d’uns programes per a la Gent Gran, de nivell formatiu d’excel·lent qualitat.
- Tot el dit no és aconsegueix sense una bona dosis d’estimació a l’Associació i regalar-li una mica del nostre temps. Temps que tots tenim, esmerçar-lo en aquest fet o no és tenir la voluntat d’organitzar-se. Estarem al vostre costat per orientar-vos en la seva tasca.
- Gràcies a tots els que amb paciència i impaciència han esperat l’aparició del nou butlletí.
- Gràcies per les mostres d’agraïment rebudes per la tasca que hem fet, cosa que ens ha estimulat tal com ens heu demanat a continuar. No s’ha repetit cap butlletí, és a dir, no s’ha copiat un mes per un altre. Si s’ha mantingut una estructura general de confecció i hem reinformat sobre un tema concret totes les vegades que ha sigut necessari, en aquests casos el redactat pot haver-se semblat a l’anterior.
Esperem la vostra col·laboració.
Aula Virtual: Apunts dels professors
Podreu consultar, perquè estaran penjats, els treballs dels professors que han intervingut en l’elaboració del curs per videoconferència.
La web de l’Associació ESTÀ ACTUALITZADA.
Aquí teniu tots els enllaços que poden ser del vostre interès i utilitat
Enllaç a la nostre web grups i cursos
L’Evolució de l’espècie: COVID-19…
Continuem amb perill, no abaixem la guàrdia.
Respectem i complim els consells que les autoritats mèdiques ens transmetin
Si vols llegir aquest butlletí directament o imprimir-lo el tenim amb format PDF a la nostra Web.
També hi trobareu els de cada mes, i tot allò que ens comuniqueu com activitats, història i normatives generals.
I aquí a l’apartat “Notícies i Activitats” a la web
Estadístiques
Accessos a la pàgina web al llarg del 2020
La Ruta de la Seda
Aquests dos últims mesos, la Victòria Medina ens ha anat explicant d’una manera molt amena i acurada la seva investigació i els seus coneixements sobre la Ruta de la Seda.
Voldria compartir ara amb vosaltres unes breus impressions sobre el viatge que vaig fer l’any 2019 a l’Urbequistàn (Uzbequistan), un dels països i, potser el més turístic d’aquesta Ruta.
L´Urbequistan és un país jove, va obtenir la seva independència l’any 1991, amb la caiguda de la Unió Soviètica. És un dels principals punts d’interès de l’Àsia Central, amb un gran patrimoni i increïbles ciutats antigues de gran importància en la Ruta de la Seda.
Limita amb diversos països, al nord i al nord-oest amb Kazajistàn (Kazakhstan), al nord-est amb Kirguistan (Kirguizistan), al sud amb Afganistan, al sud-est amb Tayikistan (Tadjikistan) i al sud-oest amb Turkemistan (Turkmenistan). La seva superfície és de 447.400 km².
El país no té accés directe al mar i la majoria dels rius són endorreics, no tenen sortida cap al mar o cap a un altre riu i desapareixen per infiltració o evaporació. Gran part de les planícies del nord i del centre del país estan ocupades pel desert de Kyzyl Kum. A l’est d’aquest desert se situa la Vall de Fergana, una àrea fèrtil dedicada a la producció agrícola.
La Unió Soviètica hi va implantar grans extensions de camps de cotó que donaven feina als seus habitants. Aquest cotó era molt apreciat, però a mesura que es van anar fabricant peces de vestir amb altres fibres, va anar devaluant el seu preu, i es van deixar ermes moltes plantacions. El cotó necessita molta aigua per créixer que es treia del Mar d’Aral. Això va propiciar que aquest s’anés assecant en la seva major part. Amb el patrocini d’estaments internacionals s’està intentant que a aquest mar interior l’aigua hi pugui tornar, però els deserts avancen i no resulta tan fàcil. És un exemple de la desastrosa gestió dels recursos naturals de la conca de l’Aral per part de l’antiga URSS, quan Stalin va ordenar canalitzar l’aigua per regar els 8 milions d’hectàrees de camps de cotó.
Cert que el país estava ocupat per un règim quasi dictatorial, però per altra banda els camperols tenien un mitjà de subsistència que ara és precari. Amb el cotó dels camps que encara hi ha en la ruta de va de Bujara a Samarcanda es fabriquen les catifes. La mà d’obra està molt mal remunerada, però la vida allí és molt barata. El terreny és molt àrid i no hi ha massa cultiu ni de patates, el més essencial, ni de blat de moro. Tampoc s’hi veuen animals perquè no hi ha pastures.
Tashkent (Taixkent), la seva capital actual, ha dissenyat la seva part moderna com una ciutat molt gran, amb llargues i amples avingudes. Tan bon punt van marxar els russos, Tashkent va enderrocar tots els monuments que recordaven la seva estada i en el seu lloc ha fet construir grans parcs i jardins amb sortidors d’aigua. De l’època russa només hi queda com important un gran hotel en forma de llibre i els habitatges totes iguals i anodines com les que es veuen a Rússia. Les estàtues erigides pels russos van ser substituïdes per altres i en el seu lloc preferent hi figuren les del Gran Tamerlan (successor de Genghis Khan) i les dels seus matemàtics, astròlegs …
Les estacions de metro s’assemblen, en petita escala a les de Moscou o Sant Petersburg: làmpades i columnes per tot arreu, i una dedicada a la primera dona que va viatjar en una nau espacial.
A la seva part històrica, la Ciutat Antiga, se situen els principals monuments històrics, així com el mercat Chorsú (antic Eski Juva), un dels mercats més grans de l’Àsia Central. És un mercat a l’aire lliure si troben espècies de tota mena, treballs de cistelleria i escombres en materials diversos, tota mena de cebes, patates i verdures. Tenen un museu d’Arts Aplicades i el museu d’història del poble d´Urbequistan.
Les distàncies a recórrer són llargues. Per anar a la ciutat murallada de Khiva s’ha d’agafar un avió que vola a una altura raonable i es pot veure la gran extensió de terra sense ningú que hi ha a sota. També es poden veure els pous que, a una distància regular, proveïen d’aigua als homes i animals que travessaven la ruta.
Khiva està situada a la desèrtica Corasmia al sud-oest del país, i és una de les visites imprescindibles de la Ruta de la Seda i la ciutat medieval més ben conservada de l’Àsia Central. És possible passejar per les seves muralles, visitar antics mercats de pells de tota classe d’animals, vestimentes de tota classe, jaquetes brodades, gorres, mocadors de llanes de veritat i tota mena de souvenirs pels turistes encara manufacturats pels urbecos. Crec que és l’any 2021 quan s’obre la porta comercial a la Xina, amb la qual cosa tot això tindrà ja una altra identitat.
Urbequistan s’està obrint actualment al turisme, una forma de vida, i una font de diners, però encara hi falta molta infraestructura. L’hotel on ens vàrem allotjar, fora muralla, tenia a l’exterior una estructura aràbiga molt monumental i sumptuosa, però al seu interior hi faltava en algunes habitacions els tubs de connexió de l’aigua als banys.
La ciutat de Bujara (Bukhara) és monumentalment una de les més especials. Té laberíntics carrerons on si poden descobrir madrasses, sinagogues o santuaris ocults. Hi ha mesquites meravelloses i a la Ciutat dels Morts s’hi troben enormes mausoleus de personatges importants i de les seves famílies. Tot sempre en ceràmica blava i daurada.
Samarcanda la mítica Samarcanda, la ciutat de les Mil i Una Nits, on si troba la majestuosa plaça Registan (Registon) , amb els seus harmoniosos edificis.
Actualment està brillant i polida, no li falta cap rajola, però en les fotografies que hi ha dins es veu que els edificis en època soviètica estaven bastant malmesos el i la remodelació s’ha fet recentment. En la seva primera construcció s’utilitzaven peces de ceràmica que és fan manualment peça a peça com un puzle, fins que en èpoques més recents un dels arquitectes va aconseguir fer-la en plaques grans, la qual cosa va contribuir enormement a la rapidesa en la seva construcció del decorat.
Aquí s’hi troba l’observatori Lulughbak (Ulugh Beg) una de les relíquies més ben conservades, amb l’escultura enorme del seu astròleg a l’entrada.
A la vall de Fergana, al llindar de l’Afganistan, s’hi troben grans factories de neteja i filat de la seda procedents dels capolls dels cucs, però encara es conserven com a patrimoni unes fàbriques de seda on si treballa d’una forma molt més primitiva. És molt apreciada també la seva fabricació de ceràmica. Aquí els seus habitants no estan tan avesats a veure estrangers, els homes porten la típica gorra afganesa- Les dones es pinten una ratlla enmig de les dues celles, el que fa que sembli una sola. Poca gent parla l’anglès amb la qual cosa el guia hi ha d’anar traduint a l’uzbeco o al rus per als comerciants.
Un país que s’obre a la inversió estrangera, molt interessant i un lloc per somiar i fer-se arqueòleg. Hi ha encara molta cosa a descobrir.
Comiat
Comencem un nou any el 2021
No US OBLIDEU DE:
Pagar la quota de l’Associació sobretot per garantir plaça al curs vinent.
Benvolgudes/uts, companyes/anys, Ànims!, desitgem que seguiu en bon estat de salut.
Seguirem informant-vos, com sempre, a través dels nostres canals habituals de comunicació.
Fins aviat. Sigueu prudents.
Una forta abraçada.
La Junta
gener 2021