Aules Espai Sant Pau és un programa d’activitats acadèmiques organitzat per l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) adreçat als socis / sòcies de l’Associació Aules d’Extensió Universitària (AAEU) que es desenvolupa des de l’any 1996.

MATRÍCULA

La matricula a cursos i itineraris per al segon i per al tercer trimestre 2024 està oberta.

Horaris i telèfons d’atenció:

• de 9.30 h a 14 h: 93 581 23 93
• de 14 h a 19 h: 93 433 50 54 i 663087440

Correu electrònic: ga.ice@uab.cat

EN CURSOS PRESENCIALS PODEU OPTAR PER:

• I si la natura fos cultura? Introducció a la filosofia de la cultura
  Dates i horari: 22, 29 de gener, 5, 12, 19, 26 de febrer,
  4 i 11 de març, de 9.30 a 11 h.
• Cultura i civilització de l’antic Egipte
  Dates i horari: 22, 29 de gener, 5, 12, 19, 26 de febrer,
  4 i 11 de març d’11.30 a 13 h.
• Economia per entendre millor la realitat que ens envolta
  Dates i horari: 25 de gener, 1, 8, 15, 22 i 29 de febrer,
  7 i 14 de març, de 9.30 a 11 h.
• La música, un fenomen universal
  Dates i horari: 25 de gener, 1, 8, 15, 22 i 29 de febrer, 7 i 14 de març, d’11.30 a 13.00 h.
• El cervell al descobert
  Dates i horari: 25 de gener, 1, 8, 15, 22 i 29 de febrer,
  7 i 14 de març, de 9.30 a 11 h.

ITINERARIS:

D’11.00 a 13.00 hores

• Dilluns: Les revoltes del tombant de segle.
• Dimarts: Les grans religions monoteistes a Barcelona: cristianisme, judaisme i islam.
• Dimecres: Indrets de Barcelona amb història.

PREU DE LA MATRÍCULA:

• Curs de 12 hores: 59 €
• Itinerari de 16 hores: 81 €

Per a més informació addicional consulteu la pàgina web:

hwww.uab.cat/ca/ice/aules-extensio-universitaria

L’Associació d’Aules d’Extensió Universitària per al Temps Lliure està obligada a comprovar que les persones inscrites en aquests cursos són socis/es de l’Associació, tal com s’especifica en la clàusula segona del Conveni de col·laboració entre la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Associació de les Aules d’Extensió Universitària per al Temps Lliure, signat el 15 de juny de 2022.

El pagament de la quota anual a l’Associació de les Aules (10 €) es pot fer per transferència bancària al nostre compte:

BBVA IBAN: ES98 0182 4246 1302 0212 5736

indicant el vostre nom i el vostre DNI. D’altra manera, ens és molt difícil identificar als socis.

Per a consultes sobre el pagament de les quotes i altres assumptes relacionats amb l’Associació, adreceu-vos al nostre correu: aaeu.tempslliure@gmail.com i us donarem una resposta com més aviat millor. No tenim telèfon ni despatx físic.

L’ICE només pot respondre a preguntes relacionades amb la gestió administrativa dels cursos.

Consulta el contingut detallat dels cursos a la web

La reconeguda i monumental enciclopèdia Espasa Calpe, inicia el llarg article sobre les rifes amb aquestes paraules: «La rifa es pot considerar com un joc d’atzar i, en conseqüència, com tots els d’aquesta espècie, quan s’utilitza freqüentment, desmoralitza i fomenta l’ociositat, incitant al subjecte a no buscar el seu benestar en el treball, sinó en el caprici de la sort; per aquesta raó han estat molt combatudes les rifes per part dels hisendats i dels homes d’Estat».

Per altra banda, des de molt antic, els jocs d’atzar suposen una immillorable font de beneficis per a la hisenda pública. Per això, des del temps de les «Partides» d’Alfons el Savi fins als Borbons, passant per les reformes legals fetes pels Reis Catòlics i pels Àustries, hi ha hagut una constant coexistència de prohibicions més o menys enèrgiques sobre qualsevol joc d’atzar, en la seva pràctica i regulació.

Des de 1626 coneixem a Barcelona l’existència d’una peculiar loteria. A l’arribada de Carles III, mitjançant Reial decret (30 de setembre de 1763) s’organitza una loteria de caràcter permanent «en benefici d’Hospitals, Hospicis i altres obres pies i públiques», on es destina anualment molts diners del seu Real Erario. Es deia «beneficiata» pel seu teòric caràcter benèfic, fins que la loteria moderna va determinar que passés a denominar-se «primitiva». Aquest va ser l’inici d’un negoci monopolístic per part del Govern.

A 1787 es prohibeixen totes les rifes excepte les autoritzades pel rei, disposició que es justifica com a mesura per no cometre usura? Ni que s’originin escàndols i altres ofenses a Déu.

En aquest nou marc legal, la primera rifa que promou l’Ajuntament de Barcelona es fa el 1798 amb «finalitats benèfiques». L’aliança de Carles V amb Napoleó havia servit com argument segons el qual els corsaris anglesos interceptessin el comerç amb Amèrica, tan important llavors per a la indústria barcelonesa. Per aquest motiu, molts treballadors es varen quedar sense feina i se’ls va atendre organitzant una «Olla de pobres» sufragada amb els escassos diners de les arques comunals, donatius particulars i, en gran manera, amb el producte d’unes rifes de cases noves i solars al carrer del Rec.

A partir d’aquí, del 17 de març de 1799 fins al 4 d’abril de 1802, se celebren 41 rifes benèfiques, una cada mes. Un cop repartits els auxilis, el sobrant (44.292 lliures) es destinen a la creació i sosteniment d’una llar per a infants i nens necessitats, l’actual Casa de Caritat barcelonesa.

Qui hi desitjava participar havia d’anar a unes paradetes de carrer consistents en unes taules amb dos cavallets de fusta i un tauler cobert amb una baieta verda. L’interessat s’acostava a un dels escrivents i deia «Assenteix» i l’altre responia «Paga i accepta, Fulano de Tal, que viu en el carrer tal, número tal …». L’escrivent ho apuntava tot a continuació del número escollit i acabava donant al jugador una octaveta de paper on s’apuntava el número. El sorteig els feia els dilluns de cada setmana (si era festiu es feia l’endemà).

El dimarts, el Diari de Barcelona publicava el resultat de la rifa: Número tal, fulano de tal, carrer tal i altres requisits: Aquests requisits eren les paraules que el jugador havia dictat i que havia de repetir al cobrament del premi.

Les coses van seguir funcionant d’aquesta manera fins que l’Ajuntament de la ciutat va ser autoritzat a celebrar la rifa dels «Empedrats», i aquí es va adaptar ja per a tots els sorteigs el sistema de bitllets i la novetat dels venedors ambulants.

L’any 1802 l’Ajuntament barcelonès va rebre la notícia que els reis visitarien la ciutat i com que l’escassetat de diners no permetia tenir cura dels empedrats dels carrers, aquests estaven en un estat pèssim. El consistori, una vegada comprovada l’efectivitat de les rifes populars, va sol·licitar autorització reial per a un sorteig públic, i els beneficis d’aquest serien destinats a millorar la pavimentació de carrers i places.

Es van vendre 15.000 bitllets, el guanyador va ser el número 3.963, propietat d’una cereria del carrer de l’Argenteria.

Sembla ser que el general Prim va dir en el Congrés que per a certes empreses, l’Estat no disposava de fons i des de Madrid el seu amic l’industrial cotoner Felip Font li va respondre amb aquesta frase:

«Aqui te envio estos números (del sorteo de los empedados) por si sacan, al objeto de aliviar la situación del tesoro».

Prim li va respondre amb aquestes quartetes:

 «Recibí, Felipe amigo / tus billetes para ayuda / del tesoro, Gran Idea / ha sido la idea tuya /. Pues si sacan, como espero / se acabaron los apuros ./ Tendremos dobles a sacos / y a carretadas los duros /. Haremos puentes, canales… / Cada barrio tendrà escuela, / Del vapor haremos barcos /en lugar de los de vela, / Botaremos cien fragatas / construiremos mil cañones, / en fin, Felipe: un derroche / de balas y municiciones… / Gracias a tu esplendidez / se trocará el lloro en risas / y a los peros ataremos / con sabrosas longanizas / Ah¡  Pero si no sacamos / no lo habré de tolerar / Por primera providencia / te mandaré fusilar.»

Carles III imitant la Cort de Roma i d’altres països, institueix la Loteria Primitiva (Reial decret de 30 de setembre de 1763) novetat que aviat es va refermar al nostre país. Hem d’esperar al segle XIX, concretament l’11 de novembre de 1911, quan les Cortes de Cádiz aprovaren el projecte de Llei del que s’anomena Loteria Nacional o Moderna. El 22 de desembre de 1911 es publicaven la «instruccions» per al maneig d’aquesta nova modalitat i la seguretat dels seus fons, i el primer sorteig es va fer a Cádiz el 4 de març de 1912, garantint als jugadors el setanta cinc per cent en premis del total dels diners apostat.

Posteriorment, aquesta Loteria Nacional o Moderna que, en principi, estava circumscrita a Cádiz i a San Fernando va ajudar a finançar la guerra de la Independència. Mes tard arriba a Ceuta, a les altres províncies d’Andalusia i a la resta d’Espanya.

Pel que se’ns explica, entre finals del segle XVIII i principis del XIX, les persones premiades per la loteria «llançaven per la finestra» tots els seus mobles i estris vells. Era la seva manera d’expressar que, des d’ara, començava per a ells una vida nova de luxe i de riquesa. Aquest costum es va anar estenent fins a arribar al regne de Nàpols, llavors sota els Borbons. Va arrelar al sud d’Itàlia, on el dia de Cap d’Any hi ha el costum de llençar tota classe d’objectes vells com a anunci de fortuna i de benestar per al nou any. La societat del segle XXI ha heretat d’aquest precedent l’oferta de rebaixes i grans oportunitats.

Benvolgudes/uts, companyes/anys,

Seguirem informant-vos, com sempre, a través dels nostres canals habituals de comunicació.

La Junta
Gener 2024