Butlletí gener 2023

 

 

Cursos per a la gent gran 2022/2023

 

AUTOMATRÍCULA

El dia 12 del passat mes de setembre va començar el període de matriculació dels cursos, que continuarà fins a l’exhauriment de les places.

El Departament de Gestió Administrativa de l´Institut de Ciències de la Educació ha fet arribar a tot l´alumnat de cursos anteriors un tutorial amb les indicacions precises per la matriculació per internet.

Per a qualsevol incidència amb el vostre NIU o amb la contrasenya, podeu enviar un correu electrònic a la secretaria de l’ICE: ga.ice@uab.cat o bé trucar 93 581 16 48. Tindreu una resposta immediata.

Us informem que podeu matricular-vos personalment a la Secretaria de la Casa de Convalescència. La Carme de l’ICE us atendrà personalment i us facilitarà la tramitació dels papers. Truqueu al telèfon: 934 335 050 o be al 934 335 054 per demanar hora.

 

PREU DE LA MATRÍCULA

  • Modalitat virtual: 140 €
  • Modalitat presencial: 290 €

 

El calendari de matrícula és el mateix per a la modalitat virtual i per a la modalitat presencial.

 

SOL·LICITUD D’ANUL·LACIÓ DE MATRÍCULA

Un cop formalitzada la matrícula, només es farà la devolució de l’import en els casos de malaltia greu o accident i sempre que no hagi començat el curs. El tràmit es farà amb una sol·licitud al Registre de la UAB (https://seuelectronica.uab.cat/info-sol.licitud-generica), amb la documentació corresponent que acredita la situació al·legada.

 

Pagament de quotes de l’Associació

 

Podeu  continuar fent la vostra aportació a l’Associació de les Aules mitjançant transferència bancària al BBVA. Cal que   especifiqueu al fer el pagament només nom, cognoms i DNI.

Número de compte bancari:
BBVA IBAN ES98 0182 4246 1302 0212 5736
Import de la quota: 10€

El pagament de la quota es pot fer també personalment, Adreceu-vos a la vostra delegada de curs o bé a la tresorera de l’Associació, Olga Cambray, alumna del Grup D, dilluns i dimecres de 11,30 a 13,00.

L´Associació d´Aules d´Extensió Universitària per al Temps Lliure està obligada a comprovar que les persones inscrites  en aquests cursos  són socis de l´Associació, tal com s´especifica el la clàusula segona del Conveni de col·laboració entre la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Associació de les Aules d´Extensió Universitària per al Temps Lliure, signat el 15 de juny d´enguany. 

Per a altres consultes sobre el pagament de les quotes i altres assumptes relacionats amb l’Associació, adreceu-vos al nostre correu aaeutempslliure@gmail.com i us donarem una resposta el més aviat possible. No tenim telèfon ni despatx físic.

L’ICE només pot respondre a preguntes relacionades amb la gestió administrativa dels cursos.

 

 

Aules d’extensió Universitària vinculades a la UAB

 

Les Aules d’extensió Universitària vinculades a la UAB i que estan fora de Barcelona, ens faran arribar periòdicament el seu programa d’activitats per si algú de vosaltres hi està interessat en assistir-hi.

Per accedir a la programació del segon trimestre del curs 2022/2023:

 

Aula d’Extensió Universitària d’Argentona
C/ Mataró, 5
Web: auladargentona.org
Correu electrònic: auladargentona@gmail.com.
Telèfon: 93 797 41 73.

Aula d’Ext. Univ. de Badalona
Teatre Zorrilla, Canonge Baranetra, 17.
Web: aulabadalona.cat
Correu electrònic: aula@aulabadalona.cat.
Telèfon: 93 464 73 02.

Aula d’Ext. Univ. Vilassar de Mar
Escola Nàutica, Carrer Sta. Eulàlia, 40
Web: aulavilassardemar.cat
Correu electrònic. aeu.udm@gmail.com

Aula d’Ext, Univ, de Manresa
Correu electrònic: aeumanresa@gmail.com
Telèfon: 93 836 21 26

Aula d’Ext, Univ. Tiana-Mongat
Correu electrònic: aulauniversitariatimo@gmail.com

Aula d’Ext. Univ. de Sabadell
Web: aulasabadell.cat
Telèfon: 93 722 04 28

Aula d’Ext. Univ. De Sant Quirze del Vallès
Web: www.aulasqv.com

Aula d’Extensió Universitària de Vilanova i la Geltrú
Correus electrònics: info@aulavilanova.cat i aulavilanova@hotmail.com

Aula d’Extensió Universitària de Barberà del Vallès 
Web: www.aulanibarbera.org
Correu electrònic: aula.exten.univer.bdv@gmail.com

Aula d’Extensió Universitària de Santa Perpetua de Mogoda
Correu electrònic: aaeu_santaperpetua@hotmail.com
Telèfon: 669 259 474

Aula Virtual
Apunts dels professors

 

Ja teniu accés a les aules virtuals corresponents on podeu consultar la documentació que els formadors aniran desant al llarg del curs. Podràs accedir entrant al Campus Virtual https://cv.uab.cat. introduint el teu usuari i contrasenya. El treu usuari es el teu NIU/NIA amb format NIU@uab.cat i la contrasenya, la mateixa que has fet servir per matricular-te.

En cas de que necessitis restablir la teva contrasenya pots fer-ho a traves d’aquest enllaç:
https://oim.uab.es/opwd/?&idioma=ca&pais=ES&lang=ca

Per a qualsevol aclariment no dubteu en contactar amb Carmen Alcubierre, Gestió Acadèmica ICE, telèfon 93 581 17 98.

 

Pàgina Web

 

La Pàgina Web de l’Associació ESTÀ ACTUALITZADA. Polseu els enllaços previstos amb l’ICE per conèixer totes les dades al respecte.

Enllaç a la nostre web, grups i cursos

Si vols llegir aquest butlletí directament o imprimir-lo, el tenim amb format PDF a la nostra Web. També hi trobareu els de cada mes, i tot allò que ens comuniqueu com activitats, història i normatives generals.

Notícies i Activitats

 

Recordatori: Si alguns de vosaltres no rebeu el butlletí, potser en el seu moment vàreu dir que no interessava. Al peu de la primera pàgina de la nostra Web, trobareu una casella per omplir amb les dades que demanem per poder rebre el butlletí. Comptem amb tothom.

 

 

Personatges de les festes nadalenques

 

Quan arribi a les vostres mans aquest butlletí, segurament les festes ja hauran passat o faltarà pocs dies perquè els Reis Mags deixin els seus regals als nens i nenes dels nostres pobles i ciutats i de molts països del món, per això hem pensat que seria bo fer una anàlisi de les tradicions pròpies del cicle nadalenc, en especial les que porten associades la idea d’obsequiar o compartir, com ara el tió, l’arbre de Nadal, el Pare Noel, els Reis, les paneres o el ram de la sort.
Reis d’Orient, Reis Mags o simplement els Reis.

Segons el Nou Testament uns mags (o savis segons la traducció) van portar presents a Jesús, guiats per un estel, aquests presents eren or, encens i mirra.

L’església catòlica celebra aquesta solemnitat, anomenada epifania, el dia 6 de gener. La nit de Reis se celebra a la península Ibèrica, a Itàlia, i a d’altres països d’Europa i Amèrica. És tradició que la vigília, o sigui el dia 5, arribin a les poblacions a dur joguines, llaminadures i més obsequis a la mainada, a totes les poblacions són rebuts en les cavalcades, una tradició que es va iniciar a Alcoi el 1885 i en el Principat a Igualada el 1895. En algunes poblacions són rebuts amb llum de torxes i fanalets, un vestigi d’un costum antic, quan els nens sortien al bosc, a la platja o altres llocs a fer senyals de llum, tot mostrant el camí perquè els Reis no es perdessin. Durant els dies previs els nens i nenes escriuen les cartes als Reis Melcior, Gaspar i Baltasar, tot demanant allò que desitgen i prometen comportar-se una mica millor els dies anteriors.

L’Evangeli segons Mateu és l’únic relat bíblic que recull l’arribada d’uns mags que seguien un estel per a trobar un nen que havia de convertir-se en el Messies. Com que l’original de l’evangeli va ser escrit probablement en arameu, la traducció al grec del mot «mag» és confusa i pot tenir diversos significats i matisos. Per exemple, pot traduir-se per savi, home de ciència, bruixot, matemàtic, etc. El terme grec μάγος (magos) no era usat únicament per a referir-se als bruixots, ja que també identifica a homes savis o, més específicament, homes de ciència. Els reis posseïen coneixement de les Escriptures Hebrees. És possible que aquests mags pertanyessin a la religió zoroastra. Heròdot diu que els mags eren de la casta sagrada a l’Imperi Mede, i el seu cap era el Rab-Mag (cap dels mags) però amb la caiguda del poder d’Assíria i de Babilònia, el zoroastrisme va mantenir la seva influència religiosa a través de l’Imperi Part.
Aquest text tampoc no esmenta quants mags o savis hi havia i encara menys com es deien. Només ens indica dos elements simbòlics remarcables. En primer lloc, que provenien de l’orient, d’on surt el sol, és a dir, que portaven la llum. En segon lloc, que duien obsequis per a honorar-lo: or, encens i mirra. L’or, com a ofrena a qui té el poder a la terra, és a dir, a un home; l’encens, que s’enlaira, com a referència a la condició divina de l’honorat; i finalment la mirra, un producte aromàtic que es fa servir per a embalsamar, i que recorda, doncs, la condició mortal del Messies. En la iconografia religiosa i popular van prendre les formes actuals i la tradició va acabar fixant-los fins i tot un nom a cadascun.

Al segle IV va fixar-se el nombre de reis: tres, per analogia amb els presents. A les esglésies orientals els reis tenen diversos noms, però a Occident els noms es van assentar del segle VIII ençà en llatí: Caspar, Melchior, Balthasar, i en català com a Melcior (o Melcion), Gaspar i Baltasar, derivats d’una crònica manuscrita grega d’Alexandria del segle v, traduïda el 1606 al llatí com a Excerpta Latina Barbari.

Més tard, els donaren el nom de Melcior, Gaspar i Baltasar i l’aparença física. El primer testimoni onomàstic el trobem en sant Apol·linar el Nou, en uns mosaics de Ravenna. Melcior és representat com un home d’edat amb barba i cabells llargs i blancs; Gaspar és un home madur de barba i cabellera rosses; i finalment Baltasar és el rei negre, incorporat a aquesta tradició al segle xiv i totalment assumit al segle XVI. En les icones antigues no apareix com a negre, ja que era sinònim de no cristià i no es podia concebre un rei infidel. Hi ha qui veu en aquesta iconografia les diverses parts del món conegudes i hi ha qui creu que representa les edats de l’home.

En l’art des de l’antiguitat, el tema dels Reis ha estat motiu de representació per artistes, pintors i escultors i també en la literatura. Han estat retratats habitualment en nombre de tres, altres vegades, quatre, i, excepcionalment, en nombre de dos. És un tema abundantment tractat durant la història. Fins a finals del segle XIV no es va començar a representar un dels reis de color negre, i només a partir del segle XVI va ser quan es va generalitzar aquesta forma de representar-los.

Entre els pintors que representen l’escena de l’Adoració dels Reis, poden esmentar-se Andrea Mantegna, Botticelli, Giotto, Leonardo da Vinci, El Bosco, Velázquez, Rubens, Dürer, entre molts d’altres.

El cinema tampoc és aliè a la figura dels Reis. Des de Vida i passió de Jesucrist (1907), de Ferdinand Zecca, fins a La Nativitat (2006), nombroses pel·lícules han inclòs a aquests personatges en alguna escena.

A la localitat valenciana d’Ibi, hi ha la plaça a la qual donen nom, es troba un dels pocs monuments dedicat a la figura dels tres Reis d’Orient, tan entroncats amb la indústria de la joguina i de forta implantació a la localitat des de principis del segle XX.

Adoració dels Reis. Giotto
Pare Noel, Santa Claus, Sinterklaas, Sant Nicolau, Viejito Pascuero o Santa
Pare Noel conegut també com Santa Claus, Sinterklass (en neerlandès), Sant Nicolau, Viejito Pascuero o simplement Santa, és un personatge llegendari originari del cristianisme occidental conegut per repartir regals als nens durant la nit de Nadal (24 de desembre) aquests regals són joguines, llaminadures, carbó o res depenen si el nen està a la llista dels nens bons o dolents. Segons la llegenda el Pare Noel fabrica els regals amb ajut dels elfs, amb els que treballa al seu taller, reparteix els regals ajudats dels seus rens que tiren del trineu per l’aire.El personatge està inspirat en tradicions folklòriques destacades de personatges com Nicolau de Bari, com també la seva versió hongaresa Mikulàs, per part del folklore europeu, la personificació de Nadal segons el folklore anglès del Pare Noel o la figura neerlandesa de Sinterklaas.Sant Nicolau
Nicolau de Mira, o Nicolau de Bari (lloc on van portar les seves relíquies) més conegut com Sant Nicolau, va ser un bisbe nascut a la ciutat de Patara en la regió de Lícia d’Àssia Menor, segons la llegenda tradicional, Nicolau de Bari era fill de pares cristians d’ascendència grega que tenien una abundant riquesa, va quedar orfe molt petit a causa d’una pesta, i heretà un ric patrimoni que va dedicar a ajudar als necessitats.

Durant l’edat mitja, en la tarde del 5 de desembre, un dia abans de la festa de Sant Nicolau, que era el 6 de desembre als nens se’ls donaven regals en el seu honor, aquesta data es va moure durant la reforma protestant degut a l’oposició que existia a la veneració dels sants, als dies 24 i 25 de desembre, aquest canvi va ser propagat pel teòleg Martí Luter com a una alternativa al costum de regalar durant la festa de sant Nicolau per a centrar-se en la figura de Crist, Luter inicialment va suggerir el Chistkind com el que repartia el regals, però Sant Nicolau es va mantenir degut a la seva popularitat.

Mikulàs
És un personatge llegendari inspirat en les llegendes tradicionals de Nicolau de Bari i molt celebrades en països com Àustria, Croàcia, Eslovàquia, Eslovènia, Hongria, Luxemburg, Polònia, República Txeca i Ucraïna.

Adopta característiques i llegendes del bisbe, Nicolau de Bari, però també de deus provinents de la mitologia nòrdica. Després de l’extensió del cristianisme pel món occidental van adaptar les celebracions i festivitats que es consideraven paganes, entre aquestes destacava el costum dels pobles nòrdics d’obsequiar regals durant el solstici d’hivern, el costum estava relacionat amb el deu Odí, que durant aquest solstici volava durant la nit amb un carro ple de regals. El cristianisme va vincular aquesta festivitat i costum a la festa de Sant Nicolau.

Folklore anglès
En aquest folklore existeix un personatge considerat amb la personificació del nadal, el Father Christmas, que era part d’una antiga tradició anglesa que no estava relacionada amb el Pare Noel modern. La primera vegada que s’esmenta aquest Father és en una nadala  “Sir Christèmas” d’autor anònim creada abans de 1510. Aquest personatge va patir diverses vicissituds degudes al puritanisme de la societat anglesa, arribant inclús a prohibir el nadal durant quinze anys, va tornar a aparèixer al 1652 en un volant del poeta satíric, parlamentari, John Taylor, on en el poema il·lustra a un home de tercera edat, barbut, amb un barret d’ala ample i túnica, però no va ser fins l’era victoriana, en el segle XIX, que diverses costums nadalenques com ara el Father Christmas varen tenir un reinaxement significatiu, tot i que ja no era tant comú que fos retratat com una persona anciana i barbuda.

La transformació: de Sant Nicolau a Santa Claus i Pare Noel.
Sembla que va ser al voltant de l’any 1624 quan els immigrants holandesos varen fundar la ciutat de Nova Amsterdam, més tard anomenada Nova York, varen portar amb ells els seus costums i mites, entre d’altres el de Sinterklaas, la festivitat del qual es celebra a Holanda entre el dia 5 i 6 de desembre.

El 1809 l’escriptor Washington Irving, va escriure la sàtira “Història de Nova York” en la que va deformar el sant neerlandès, Sinterklaas, en la pronunciació angloparlant com a Santa Claus, més tard el poeta Clement Clarke Moore va publicar el 1823 un poema on es dona peu a l’actual mite de Santa Claus, basant-se en el personatge d’Irving. En aquest poema es parla del personatge que tot i ser gros, és àgil com un follet i que regala joguines als nens la vigília de Nadal i que es transporta amb un trineu tirar per vuit rens (encara no s’inclou a Rudolph). Posteriorment, el 1863, va adquirir l’actual fesomia d’home gros i bonàs com tots el coneixem. Això va ser gràcies al dibuixant alemany Thomas Nast, que va dissenyar aquest personatge per unes tires nadalenques publicades en Harper’s Weekly, allà va adquirir la seva vestimenta, es pensa que basada en la forma de vestir dels bisbes antics, aquest Sant Nicolau ja no tenia res a veure amb Sant Nicolau de Mira o Bari.

A mitjans del segle XIX, el Santa Claus nord-americà va passar a Anglaterra i d’allà a França, on es va fondre amb el Bonhomme Noël,  l’origen del Pare Noel, que tenia semblança física amb Santa Claus, però vestia de blanc amb vius daurats. Igualment a finals del segle XIX es crearia, a partir d’un anunci nord-americà de la Lomen Company, la tradició que el Pare Noel procedia del Pol Nord i es popularitzarien els rens nadalencs com a mitjà de transport de Santa Claus. A començaments del segle XX, el 1902, en el llibre infantil “The life and Adventures of Santa Claus” de L. Frank Baum, s’origina la història de com Claus es va guanyar la immortalitat i el seu títol de sant.

També en el segle XX, l’empresa Coca-Cola va encarregar al pintor Haddon Sundblom que remodelés la figura del Pare Noel per fer-lo més creïble i humà, aquesta versió és de 1931, no obstant s’ha d’aclarir que és una llegenda urbana la creença que el color vermell i blanc de Santa Claus tingui el seu origen en els anuncis de la marca Coca-Cola, que varen començar el 1931, tot i que si es cert que van contribuir a la popularització d’aquests colors i el mite mateix.
En quan a les llars del Pare Noel, com la llegenda es va originar en l’Hemisferi Nord, a principis del segle XX es va dir que vivia al Pol Nord, de totes maneres hem de recordar que existeixen altres llocs propers postulats com la seva llar, el quals són la Lapònia sueca, la Lapònia finlandesa i Groenlàndia, ja que el Pol Nord està en mig de l’Oceà Àrtic.

Polèmica en la tradició de Santa Claus
La figura de Santa Claus tal i com es presenta actualment està rodejada d’alguna polèmica, s’assenyala el seu paper de producte comercial al servei del consum, al ser una figura nord-americana que amenaça les tradicions locals.

En alguns països s’han promogut grups que es mobilitzaven en contra de Santa Claus per afavorir les tradicions autòctones cristianes, com ara Alemanya, Àustria i la República Txeca.

El viejo Papá Noel, il·lustració d’un llibre nord-americà de 1855.
Il·lustració de 1881 per Thomas Nast

Altres personatges o costums
Seria massa exhaustiu, i en aquest article no es fa necessari, enumerar tots els costums i tradicions que existeixen arreu del món per aquestes festes, i hem pensat a centrar-nos en els costums de la península ibèrica, començarem per Catalunya:

El Tió de Nadal
També conegut com a tronc de Nadal, soca o xoca, és un dels elements de la mitologia catalana i aragonesa i una tradició molt arrelada a Catalunya i Aragó, Occitània i Andorra i oblidada a Mallorca. Malgrat les múltiples variants locals, la tradició consisteix en aconseguir un tros de soca o branca gruixuda dies abans de Nadal, es col·loca en un racó de la casa perquè no tingui fred i s’alimenta diàriament fins el dia que es fa cagar. Es una tradició amb segles d’història, inicialment relacionada amb la natura, la fertilitat i el solstici d’hivern. El tió és un ritual d’origen rural, significa l’abundància, un tronc vell i sec regala de les seves entranyes llaminadures, és l’auguri del renaixement de la natura després de l’estació hivernal. Amb el temps i la desaparició del foc a terra de les llars, també ha desaparegut el costum de cremar-lo després de la cagada i també els costums al voltant de les cendres que quedaven.

A l’arribar la nit de Nadal, els nens i nenes de la casa li donen cops de bastó perquè expulsi els regals de sota de la manta, mentre canten “Caga tió, caga torró i si no cagues, et donaré un cop de bastó”.


Cantàbria: El Esteru
Aquest personatge és un llenyataire bonàs que, coincidint amb el dia de Reis, porta regals i sobretot alegria als nens de Cantàbria. El Esteru, sempre va acompanyat de la seva destral i el seu bastó, representa la bondat i el bé en la Terra, és de complexió forta, porta boina, pipa i barba.

La figura es remunta a la tradició i mitologia càntabres. Junt amb el seu fidel ajudant, el burru, talla fusta durant tot l’any, excepte per Nadal, quan dedica els seus esforços a fabricar joguines per regalar als nens i nenes.


País Basc i Navarra: L’Olentzero
És un carboner que es representa com un home gruixut, tacat de carbó, de gran gust pel menjar i el beure. La seva singular característica és que viu aïllat de la societat dedicat a fabricar carbó vegetal al bosc i li agrada molt menjar i beure bé i cada hivern baixa de les muntanyes als pobles.

La hipòtesi més estesa és que l’origen de l’Olentzero és anterior a la cristianització del País Basc i sembla que ha de ser ubicat dins de les celebracions del solstici d’hivern.

Aquest personatge ha evolucionat molt, ja que en un principi els nens no li agradaven i quan baixava als pobles els nens s’amagaven, a l’actualitat una de les funcions de l’Olentzero és molt semblant als Reis Mags o al Pare Noel: els nens li escriuen cartes demanant-li regals, les donen als seus pares i alguns d’aquests regals apareixen a casa al matí del dia de Nadal.


Galícia: El Apalpador o Pendigueiro
És una figura llegendària que porta regals als nens per Nadal. És un vell gran i fort d’aparença entranyable, un “carboeir” que viu a les muntanyes. Té la barba i el cabell roig, porta boina, jaqueta desarrapada i amb pedaços, fuma en pipa i s’alimenta de baies salvatges, de mel i de porc senglars.

La nit del 24 de desembre o del 31 de desembre, depenen de la tradició familiar, aquest carboner baixa de les muntanyes, recollint castanyes i ficant-les al seu sac. Quan arriba a les cases s’apropa als nens i els toca el ventre per veure si han menjat suficientment durant tot l’any, tant si tenen la panxa plena com si no, el bo de l’Apalpador els deixa moltes castanyes i els desitja un bon any ple de menjar en abundància i felicitat.

A l’actualitat a part de castanyes porta als nens joguines, roba o llaminadures que els deixa als peus del llit mentre dormen.

Aquest personatge que en principi només es mantenia en algunes zones de l’interior de Galícia, amb els anys va guanyant terreny i ja són molts els municipis que l’estan recuperant, aquesta figura a més de ser un personatge nadalenc molt estimat, s’associa amb la cura del medi ambient i serveix com a instrument educatiu d’aquests valors entre el més petits.


Astúries: l’Angulero
Aquest personatge arriba la nit de Nadal, és un pescador d’angules, que viu al mar dels Sargassos i que atraca la seva barca en algunes zones del Principat i deixa regals als més petits.

Fa uns anys en un petit poble mariner, San Juan de la Arena, localitat on ha nascut aquesta tradició fa molt poc, l’any 2008, estaven molt amoïnats perquè no es perdessin les seves tradicions, i amb aquest objectiu van crear aquesta figura nadalenca local, en la que es barreja tradició i identitat i de mica en mica van aconseguint que aquest personatge es vagi assentant a la cultura pròpia asturiana.

Imma Moratalla

Evolució diària dels usuaris que han accedit a la pàgina web al llarg dels mesos de gener – desembre de 2022

 

 

 

 

Benvolgudes/uts, companyes/anys,

Seguirem informant-vos, com sempre, a través dels nostres canals habituals de comunicació.

La Junta
Gener 2023