07 jul. Butlletí juliol 2022
La UAB ha estat designada millor Universitat espanyola segons el rànquing QS
La Universitat Autònoma de Barcelona ha estat designada com la millor universitat espanyola pel prestigiós rànquing d’universitats QS (Quaquarelli Symonds) que ha donat a conèixer la seva classificació per al 2023. D’aquesta manera, desbanca a la Universitat de Barcelona (UB) que ha liderat la classificació en tres dels últims cinc rànquings. La Universitat Autònoma de Madrid és la tercera millor institució espanyola, segons QS.
La UAB ocupa el lloc 178 en el llistat global, ascendint 31 posicions respecte a la classificació anterior i entrant de nou en el top 200 de les millors universitats del món.
La UAB segueix liderant el rànquing en l’indicador de reputació acadèmica.
A nivell mundial, l’Institut Tecnològic de Massachussetts (MIT) ocupa la primera posició. La Universitat de Cambridge està en segon lloc i la de Stanford es manté en tercera posició amb la Universitat de Oxford en la quarta i la de Harvard en la cinquena.
Concerts a l’Auditori de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB
La Universitat Autònoma ha tornat a reprendre els concerts que periòdicament es celebraven abans de la pandèmia, en col·laboració amb la Universitat de Barcelona. Aquest mes de juny, els alumnes de la Facultat de Farmàcia de la UB i el cor d’alumnes de la UAB s’han reunit per interpretar obres de J.S. Bach, H.Schültz. H-Purcell i L. Delibes, entre altres.
Cursos de l’Aula d’Extensió Universitària per al Temps Lliure
(Casa de Convalescència)
La programació per al proper curs 2022/2023 no estarà disponible fins a primers del mes de juliol i la matriculació es farà a setembre. Està previst fer un curs virtual i tornar als cursos presencials de dimarts i dijous i de dilluns i dimecres, i un de tarda. Aquesta programació es pot ampliar segons el nombre d’alumnes matriculats. Les classes es faran sempre a l’Aula Gran (70/80 alumnes).
Pagament de quotes de l’Associació
Podeu continuar fent la vostra aportació a l’Associació de les Aules mitjançant transferència bancària al BBVA. Cal que especifiqueu al fer el pagament només nom, cognoms i DNI. Agrairíem que el pagament es fes el mes aviat possible, per donar-nos temps de comptabilitzar abans de vacances.
Número de compte bancari:
BBVA IBAN ES98 0182 4246 1302 0212 5736
Import de la quota: 10€
Pagament de quotes de l’Associació
Podeu continuar fent la vostra aportació a l’Associació de les Aules mitjançant transferència bancària al BBVA. Cal que especifiqueu al fer el pagament només nom, cognoms i DNI. Agrairíem que el pagament es fes el mes aviat possible, per donar-nos temps de comptabilitzar abans de vacances.
BBVA IBAN ES98 0182 4246 1302 0212 5736
Import de la quota: 10€
Aules d’extensió Universitària vinculades a la UAB
Les Aules d’extensió Universitària vinculades a la UAB i que estan fora de Barcelona, ens faran arribar periòdicament el seu programa d’activitats per si algú de vosaltres hi està interessat en assistir-hi.
Per accedir a la programació del segon trimestre del curs 2021/2022 a l’Aula d’Extensió Universitària d’Argentona, c/ Mataró, 5, us podeu adreçar a la seva web: auladargentona.org o al seu correu electrònic: auladargentona@gmail.com. Telèfon: 93 797 41 73.
Aula d’Ext. Univ. de Badalona
Teatre Zorrilla, Canonge Baranetra, 17.
Web: aulabadalona.cat
Correu electrònic: aula@aulabadalona.cat.
Telèfon: 93 464 73 02.
Aula d’Ext. Univ. Vilassar de Mar
Escola Nàutica, Carrer Sta. Eulàlia, 40
Web: aulavilassardemar.cat
Correu electrònic. aeu.udm@gmail.com
Aula d’Ext, Univ, de Manresa
Correu electrònic: aeumanresa@gmail.com
Telèfon: 93 836 21 26
Aula d’Ext, Univ. Tiana-Mongat
Correu electrònic: aulauniversitariatimo@gmail.com
Aula d’Ext. Univ. de Sabadell
Web: aulasabadell.cat
Telèfon: 93 722 04 28
Aula d’Ext. Univ. De Sant Quirze del Vallès
Web: www.aulasqv.com
Aula d’Extensió Universitària de Vilanova i la Geltrú
Correus electrònics: info@aulavilanova.cat i aulavilanova@hotmail.com
Aula d’Extensió Universitària de Barberà del Vallès
Web: www.aulanibarbera.org
Correu electrònic: aula.exten.univer.bdv@gmail.com
Aula Virtual
Apunts dels professors
Pàgina Web
La Pàgina WEB de l’Associació ESTÀ ACTUALITZADA.
Enllaç a la nostre web, grups i cursos
Si vols llegir aquest butlletí directament o imprimir-lo, el tenim amb format PDF a la nostra Web. També hi trobareu els de cada mes, i tot allò que ens comuniqueu com activitats, història i normatives generals.
Recordatori: Si alguns de vosaltres no rebeu el butlletí, potser en el seu moment vàreu dir que no interessava. Al peu de la primera pàgina de la nostra Web, trobareu una casella per omplir amb les dades que demanem per poder rebre el butlletí. Comptem amb tothom.
Patrimoni de Catalunya
La fàbrica Asland de Castellar de N’Hug
Paratge: El Clot del Moro
Terme Municipal: Castellar de n’Hug, comarca: El Berguedà
Característiques: Conjunt d’edificacions «en cascada». Aplicació del sistema de «volta a la catalana»
Arquitecte: Rafael Guastavino (1842-1908)
Es troba al paratge anomenat el Clot del Moro, del municipi de Castellar de n’Hug, a frec del límit amb la Pobla de Lillet, raó per la qual molta gent la considera pròpiament d’aquest ,municipi.
Fou la primera factoria de la Companyia General d’Asfalts i Portland Asland, fundada a Barcelona el 1901 per l’industrial i mecenes Eusebi Güell i Bacigalupi. Comença a funcionar el 1903 i és la primera fàbrica del país que va produir ciment del tipus portland. En els seus moments de plenitud, vers els anys cinquanta del passat segle, tenia una producció mitjana d’unes 80.000 tones anuals i donava feina a uns 200 treballadors, la majoria dels quals radicava a la Pobla de Lillet. Un petit ferrocarril de via estreta, amb vies de 60 cm. d’amplada, la relligava amb Berga i Manresa. Es va tancar el 1975.
Fa llàstima constatar l’estat cada vegada més accelerat de ruïna d’aquesta gran construcció, molt visible des de la carretera turística que porta a les Fonts del Llobregat, al Pla de l’Anyella, o cap a Castellar de n’Hug. És una obra construïda esglaonadament en el fort declivi del vessant dret de l’incipient Llobregat. Aquesta disposició no era capriciosa sinó que afavoria el procés de producció per la seva proximitat als punts d’explotació de la matèria primera i permetia també l’aprofitament de la força hidràulica del riu.
El conjunt d’edificacions és una obra notable de Rafael Guastavino, construït amb la solució de fàbrica esglaonada o «fàbrica en cascada». La fàbrica funcionava pel principi normal de gravetat. A la seva part alta es recollien la marga i la calcària de les pedreres situades més amunt i per un sistema lineal de turbines i forns rotatoris se’n obtenia, a la base, el producte definitiu, el qual era carregat en els vagons de tren fins Berga i Manresa; de tornada el tren portava, primer de Berga i després de Guardiola de Berguedà, el carbó indispensable com a combustible per als forns. El petit ferrocarril era, per tant, una peça cabdal per assegurar la producció.
En l’aspecte artístic o formal, Guastavino va aplicar a aquesta gran estructura o superfície edificada – anomenada un xic poèticament . «fàbrica en cascada», el vell sistema de «volta a la catalana», o grans arcs i voltes amb tirants, amb llums de dotze metres.
Rafael Guastavino va ser un personatge notable i poc conegut, o conegut només per especialistes. Fou deixeble d’Elies Rogent i de Joan Torres i Guardiola, i autor d’obres tan importants com aquesta fàbrica o la fàbrica Batlló, del carrer d’Urgell de Barcelona (avui recinte de l’Escola Industrial). Guastavino va perfeccionar i reforçar l’antiga «volta a la catalana» amb ferro i tirants i amb ciment portland de gran qualitat. El 1881 es traslladà als Estats Units i allà va patentar aquest sistema, amb el qual va construir edificis a Nova York i a Boston, i la majoria d’esglésies edificades per la seva firma entre 1890 i 1940.
Agenda cultural
Exposicions a Barcelona
Blenda i Rosa
Centro de Fotografía Kbr
Fundación Mafre
Carrer de la Marina, 16-18
Obert fins a 4 de setembre
Resonancias. Colecciones Fundación Mafre
Fundación Mafre
Carrer de la Marina, 6 i 18
Obert fins a 4 de setembre
Homenatge a Picasso. Vallauris 1972
Espai Volart. Fundació Vila Casas
Ausias March, 22
Obert fins a 2 d’octubre
Stella Rahola Matutes. Premi d’escultura 2021
Can Framis. Fund. Vila Casas
Carrer Roc Boronat 116
Obert fins a18 de setembre
L’experimentació incessant
Espai Volart. Fundació Vila Casas
Ausias March, 22
Obert fins a 2’d’octubre
ID Project
MNAC Museu Nacional d’Art de Catalunya
Palau Nacional – Parc de Montjuic
Obert fins el 4 de setembre
Donació Benet Rosell. Escrituras y trayectos
MNAC Museu d’Art Nacional de Catalunya
Palau Nacional – Parc de Montjuic
Obert fins a 11 setembre
Maternassis. Nuevas incorporaciones a la colección de Arte de Postguerra i Segunda Vanguardia
MNAC . Museu Nacional d’Art de Catalunya
Palau Nacional . Parc de ;Montjuic
Obert fins a 25 de setembre
TURNER
MNAC. Museu Nacional d’Art de Catalunya
Palau Nacional. Parc de Montjuic
Obert fins a 25 de setembre
El latido de la naturaleza. Dibujos del siglo XIX de la colección del Museo Nacional
MNAC. Museu Nacional d’Art de Catalunya
Palau Nacional. Parc de Montjuic
Obert fins a 11 de setembre
Muestreo 4. Cosas que pasan
MACBA Convent dels Àngels s/n
Obert fins a 8 d’octubre
Teresa Lanceta. Tejer como código abierto
MACBA Convent dels Àngels s/n
Obert fins a 11 de setembre
Sismografia de las luchas. Hacia una historia global de las revistas críticas y culturales
MACBA Convent dels Àngels s/n
Obert fins el 25 de setembre
Diseñas o trabajas? La nueva comunicación visual 1980-2003
Museu del Disseny. Edifici Hub
Plaça de les Glòries Catalanes 37
Exposició permanent
Formas. La imagen de la Cataluña de los 60
Museu del Disseny Edifici Hub
Plaça de les Glòries Catalanes 37
Obert fins a 24 de juliol
El millor disseny de l’any
Museu del Disseny Edifici Hub
Plaça de les Glòries Catalanes 37
Sense data d’acabament
Transgresiones. Cerámica contemporanea
Museu del Disseny Edifici Hub
Plaça de les Glòries Catalanes 37
Obert fins el 28 d’agost
L’època blava a la col·lecció (estudi científic)
Museu Picasso
Montcada, 15
Obert fins a 25 setembre
Bromolis. Fotografia picturalista de Joaquim Pla Janini
Museu Marítim de Barcelona
Avinguda Drassanes s/n
Obert fins a 9 d’octubre
Marguerite Duras
La Virreina. Centre de la Imatge
La Rambla, 99
Obert fins a 2 d’octubre
Bagdad «un lugar moderno» (1958-1978)
la Virreina, Centre de la Imatge
La Rambla 99
Obert fins a 10 juliol
Francesc Tosquelles. Como una máquina de coser en un campo de trigo
CCCC. Centre de Cultura Contemporània
Montalegre, 5
Obert fins a 28 d’agost
The Meam Hall
Museu Europeu d’Art Modern (MEAM)
Palau Gomis
Barra de Ferro, 5
Obert fins a 26 d’agost
Goschka Macuga. En movimiento
Fundació Antoni Tàpies
Aragó 255
Obert fins a 25 setembre
Tàpies. Melancolia
Fundació Antoni Tàpies
Aragó 255
Obert fins a 25 setembre
Tatoo. Arte bajo la piel
Fundació La Caixa
Avinguda Ferrer i Guàrdia 6 i 8
Obert fins a 28 d’agost
Dias largos, noches cortas
Fundació Joan Miró Parc de Montjuic s/n
Obert fins a18 setembre
La resurección
Fundació Joan Miró Parc de Montjuic s/n
Obert fins a 3 de juliol
El contingut d´aquesta Agenda Cultural s’anirà revisant periòdicament.
Llocs i espais
Bayreuth i Paris, dos maneres de dignificar la música
De tots els grans edificis destinats a la música i erigits en el segle XIX, el teatre del festival creat per Wagner en Bayreuth és la condensació dels canvis espacials que van ajudar a elevar la condició dels músics i a sacralitzar la música. La contribució personal de Wagner al seu disseny va ser tan enèrgica i original com l’atenció que va tenir cap els demés aspectes del projecte. En el text «L’anell dels nibelungs», publicat el 1863, afirmava que l’estructura d’un teatre havia de ser, sempre que això fos possible, de «fusta i sense pensar en res mes que en l’adequació del seu interior als propòsits artístics», amb una disposició d’amfiteatre i una orquestra amagada a la visió del públic, Wagner insistia en que l’interior havia de ser el més senzill possible.
A l’agost de 1876, quan es va inaugurar, era verdaderament revolucionari. No hi havia façana ornamental, ni vestíbul, ni escala ni sales públiques, només un auditori, un escenari immens i una tramoia descomunal per accelerar els canvis de decorats. Els seients estaven disposats com un amfiteatre, i tots els membres del públic tenien una visió perfecte de l’escenari. No hi havia llotges, només dos galeries a la paret del fons. La orquestra resultava invisible per al públic, ja que el fòrum s’estenia sota l’escenari.
La il·luminació de gas permetia deixar el teatre completament a les fosques quan començava la representació. A Bayreuth – ara i abans – quan s’apaguen els llums de la sala el públic resta en silenci i d’aquesta foscor sorgeix la música.
L’originalitat i el caràcter sacre d’una representació dins l’auditori de Bayreuth queda especialment en relleu quan es compara aquest espai amb el d’un altre teatre d’òpera construït quasi be al mateix temps: el de l’Opera de Paris, acabat el 1875.
L’edifici era, en gran mesura, un projecte imperial de Napoleon III , qui havia decidit que un dels seus «grands points de vue» seria el d’embellir Paris amb un gran teatre d’òpera. Baixar del carruatge cobert, creuar per un vestíbul folrat de miralls, un «avant foyer» i un «foyer» fins arribar a la gran escalinata, pujar fins arribar al «grand foyer» on es podia alternar amb altres membres de l’alta societat i ser vistos entre ells i, finalment, entrar dins una llotja fins a l’auditori. Tots aquests espais formaven un edifici colossal de 155 metres de llarg. L’aforament era aproximadament el mateix que el de Bayreuth, 1800 localitats.
Encara que l’auditori és imponent, amb la làmpada de cristall que apareix a «El fantasma de la òpera», Charles Garnier, l’arquitecte, creia que les anades i tornades del públic pels passadissos formaven part essencial de l’experiència operística i unes escales immenses resultaven imprescindibles en un teatre d’òpera modern. Un espai perfectament dissenyat per mostrar el que s’anomena la sortida de l’òpera, és a dir, una cascada de diademes, perles, puntes, flors, vellut, setí, sedes, gasses i brocats, baixant per les escales en marbre blanc, sota els llums brillants. Una mena de catedral secular de la civilització en que l’art, la riquesa i l’elegància hi podien celebrar unes festes exquisides.
En resum, no es podia imaginar un mes gran contrast entre l’hedonisme de Wagner i l’austera solemnitat redemptora de Bayreuth. La única cosa que potser tenen en comú siguin les grans dimensions de la tramoia. L’òpera de Paris va costar a l’erari públic setanta vegades més que el teatre del festival de Bayreuth. L’estructura del Palais Garnier era la tradicional, mentre que la del teatre de Bayreuth mirava al futur.
L’òpera de Paris era un espai molt més tancat des del punt de vista social. Els que adquirien les entrades mes econòmiques no podien pujar per l’escala principal, havien d’utilitzar les portes laterals.
De totes maneres, els teatres d’òpera bastits arreu del món a finals del segle XIX s’assemblen més al de Paris que al de Bayreuth. Estaven perfectament dissenyats per a a permetre que l’alta societat pogués reunir-se en llocs agradables.
La intenció original de Wagner era que l’entrada al teatre fos de franc, però aviat el seu idealisme va naufragar dins el món de les finances. Bayreuth es va convertir molt aviat en un espai populista poblat per les elits.
Maria Alás Borbon
Evolució diària dels usuaris que han accedit a la pàgina web al llarg dels mesos de gener – juny de 2022
Benvolgudes/uts, companyes/anys,
Seguirem informant-vos, com sempre, a través dels nostres canals habituals de comunicació.
La Junta
Juliol 2022