31 maig Butlletí juny 2021
Aquest any 2021 commemorem els centenaris del naixement de tres personatges il·lustres:
Joan Triadu, nascut a Ribes del Fresser l´any 1921, escriptor i pedagog.
Teresa Juvé, nascuda a Madrid, l´any 1921, també pedagoga i escriptora
Felicia Fuster, nascuda també a Barcelona l´any 1921, poeta, traductora i artista plàstica.
Per a Joan Triadú, l’educació era el mitjà per canviar i millorar les persones. L’escriptor i pedagog va defensar la identitat catalana en un context històric difícil de «persecució i clandestinitat». En una de les seves notes, Triadú explica com va estar buscant professorat de català, que escassejava, i finalment, «donant veus» va poder reunir un grup de persones i van començar a «formar professors sempre clandestinament». El seu lema era: «Mestre és aquell que ens allibera». Fundador de la revista Ariel, on va començar la seva tasca com a crític literari, i més tard redactor de Serra d´Or i de l´Avui, defensava que el segle XX malgrat tot havia estat el segle d’or de la literatura catalana.
Per la seva activitat pedagògica i de promoció de la cultura, Triadú va ser distingit, entre d’altres, amb el Premi d´Honor de les Lletres Catalanes, la Medalla d´Or de la Generalitat i la Creu de Sant Jordi, per la qual van homenatjar-lo els alumnes de l´Escola Thau de Sant Cugat, que ell mateix va fundar i en va exercir de professor i director.
Teresa Juvé es pedagoga i escriptora. De pare català i mare madrilenya, va estudiar a la Institución Libre de Enseñanza de Madrid i, posteriorment – quan la família va passar a viure a Barcelona, a l Institut Escola Ausias March de la Generalitat. En acabar la guerra civil, es va exiliar a Tolosa del Llenguadoc, on va estudiar Filologia i Letartura Comparada. El 1942, es va incorporar a la Resistència francesa per lluitar contra les forces d’ocupació alemanyes com a agent d´enllaç, L’any 1948 es va casar amb el polític i pedagog Josep Pallach (1920-1977).
El 1963, va quedar finalista del Premi Nadal amb la seva primera novel.la La charca en la ciudad, obra de la qual en publica, molts anys més tard, la versió catalana amb el títol L’aiguamort a la ciutat.
Amb motiu del centè aniversari de l´autora, el Govern de la Generalitat va aprovar la celebració de l’any Teresa Juvé al llarg del 2021. L’objectiu principal d’aquesta commemoració és donar tota la visibilitat que mereix la trajectòria vital, excepcional i compromesa, d’algú que ha fet de la lluita per la llibertat i la dignitat el seu principal impuls motor, tant en l’àmbit pràctic i personal com teòric i creatiu.
Felicia Fuster va ser poeta, traductora i artista plàstica, amb una obra que combina els diferents llenguatges i que estableix estrets vasos comunicants entre pintura i literatura, dos caminis per avançar en l’art i l’experimentació. Es va donar a conèixer els anys 40 en exposicions col·lectives a Barcelona i a Madrid, però l’ambient enrarit de la postguerra i la seva inquietud vital la van portar a Paris, com van fer altres artistes i escriptors de la seva generació, El 1951 va decidir quedar-s´hi a viure.
El 1984 va irrompre en la lírica catalana amb el llibre: Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils, en què mostrava una veu, nova i alhora madura. A partir d´aquest moment va desplegar amb gran força la seva obra literària i pictòrica, que va trobar un ampli ressò entre poetes i crítics.
L´any Felicia Fuster ha de servir d’altaveu per rellançar la figura i l’obra de una veu molt potent i original que es va guiar sempre per l’experimentació i va encetar camins poètics i pictòrics nous que la fan plenament contemporània.
un tránsito pensante, sensible,
que por ahí anda, para perderse en la nada.
Viene de una nada para terminar en otra nada.
Somos el misterio que existe entre dos nadas»
Seguiment del curs per videoconferència
Informació del curs 2020/2021.
Institut de Ciències de l´Educació (ICE) Enllaç a la web de l´ICE
Campus Virtual de la UAB
Si es produeixen anomalies en el funcionament de l´emissió de la classe, comuniqueu aquestes incidències a ICE Bellaterra. Secretaria ICE de la UAB. 93 433 50 50 aeu.santpau@uab.cat
Coordinador Acadèmic: Josep Masalles Romàn
josep.masalles@uab.cat
Aula Virtual
Últimes notícies del curs lectiu 2021/2022
Videoconferència dirigida pel Sr. Josep Mesalles
Coordinador dels Cursos – 18 de maig 2021
Comença fent una valoració del que han estat els cursos on-line per a quest curs 2020/2021. Per unanimitat, malgrat els inconvenients de la no socialització, els alumnes es mostren satisfets amb la metodologia emprada, malgrat que al inici del curs hi va haver alguns ensurts per part del professorat i també per part dels alumnes. Moltes intervencions personals enmig de la classe que ara ja s’han solucionat. Per al proper curs, es valora positivament el nomenament d’un vocal per les classes que actuï com a intermediari entre professor i alumne.
El sistema per accedir als correus del professorat i del coordinador serà el Moodle.
El Sr. Mesalles valora la possibilitat de fer unes sessions de prova del sistema informàtic abans del començament del curs.
Cursos presencials:
Si tot continua com fins ara, per al curs vinent tenim disponible una aula gran on s’hi poden ubicar uns 60 alumnes. Hi haurà dos grups, un els dimecres matí de 9,30 a 13,00 hores i un altre els divendres amb el mateix horari, Dos assignatures el mateix dia per evitar la desinfecció entre classe i classe Els cursos aquest any son de 5 sessions. Començaran a gener 2022. Si hi hagués molta demanda, es contempla la possibilitat d’ampliar amb un altre curs. La matrícula als cursos està sempre oberta.
Cursos virtuals:
També de 5 sessions. Per començar a octubre/novembre. Horari: de 10,30 a 12,00 hores. Els que s’apuntin pels dimarts i dijous tindran la mateixa programació que els que s’apuntin per dilluns i dimecres.
Si et matricules de virtual per assegurar la plaça, no et pots passar despès a presencials. Hauràs de pagar dos matrícules. Si hi hagués molta demanda, també es podria ampliar fent un altre curs.
Reserva de plaça: En relació al correu que es va enviar l’any passat demanant el pagament de la quota de soci de l’Associació per reserva de plaça per aquest any, s’entén que els que varen pagar la quota tindran preferència a l’hora de matricular-se.
L’ICE, mitjançant la seva web, informarà de la programació i condicions del curs a finals de juny/juliol. Matrícula a setembre.
Nosaltres, per la nostra part, us tindrem també degudament informats. Podeu fer les vostres consultes al correu: aaeu.tempslliure@gmail.com
Quan tingueu el programa dels cursos escolliu la modalitat que més us interessi i feu efectiva la quota de soci, abans de matricular-vos. La quota de soci de l´Associació serà per al curs vinent de 10 euros
El pagament es farà mitjançant transferència bancària a:
BBVA IBAN: ES98 0182 4246 1302 0212 5736
Pàgina Web
La Pàgina WEB de l’Associació ESTÀ ACTUALITZADA.
Enllaç a la nostre web, grups i cursos
Si vols llegir aquest butlletí directament o imprimir-lo, el tenim amb format PDF a la nostra Web. També hi trobareu els de cada mes, i tot allò que ens comuniqueu com activitats, història i normatives generals.
Evolució diària dels usuaris que han accedit a la pàgina web al llarg dels mesos de gener-maig 2021
Recordatori: Si alguns de vosaltres no rebeu el butlletí, potser en el seu moment vàreu dir que no interessava. Al peu de la primera pàgina de la nostra Web, trobareu una casella per omplir amb les dades que demanem per poder rebre el butlletí. Comptem amb tothom.
Agenda cultural
En tiempo real. La Col·lecció Rafael Tous d’art conceptual
MACBA. Convent dels Angels s/n
Obert fins a 9 de gener 2022
Felix Gonzàlez-Torres. Política de la relación
MACBA. Convent dels Angels s/n
Obert fins a 12 de setembre
Un siglo breve
MACBA – Plaça dels Àngels s/n
Obert fins a 31 de desembre
Muestreo. Cosas que pasan
MACBA – Plaça dels Àngels s/n
Obert fins a 8 d´octubre
Jamais. Oscar Dominguez & Pablo Picasso
Museu Picasso Barcelona
Carrer Montcada 15-23
Obert fins a 3 d´octubre
Picasso y les joies de l´artista
Museu Picasso Barcelona
Cararer Montcada 15-23
Obert fins a 26 de setembre
Himeland. Un proyecto de Mabel Palacín
MNAC – Palau Nacional, Parc de Montjuic
Obert fins a 3 de juny
La Guerra infinita. Antoni Campañà
MNAC – Palau Nacional, Parc de Montjuic
Obert fins a 18 juliol
Diálogos Intrusos. Todo es presente
MNAC. Museu Nacional d´Art de Catalunya
Palau Nacional. Parc de Montjuic
Obert fins a 7 de novembre
Tàpies a los 30
Fundació Antoni Tàpies – Aragó 255
Obert fins a 6 de juny
Diseñas o trabajas? La nueva comunicación visual 1980-2003
Museu del Disseny. Edifici Hub – Plaça de les Glòries Catalanes 37
Exposició permanent
Una poética del uso. Hacer servir la Biblioteca
Fundació Suñol – Carrer Mejia de Lequerica 12
Obert fins a 31 desembre
La visió del “Vell Guerrer”
Institut d´d´Estudis Fotogràfics de Catalunya
Comte Urgell 187 (Escola Industrial)
Obert fins a 20 novembre
La nit incandescent. Viatge al fons del voler viure
Palau de la Virreina, La Rambla, 99
Obert fins a 27 de juny
El sueño americano. Del pop a la actualidad
Fundació La Caixa. Avgda. Ferrer i Guàrdia, 6-8
Obert fins a 13 de juny
Miró-Adlan. Un archivo de la modernidad (1932-1936)
Fundació Joan Miró – Parc de Montjuic s/n
Obert fins el 4 de juliol
Lorea Alfaro – Jon Otamendi 2020
Fundació Joan Miró – Parc de Montjuic s/n
Obert fins a 18 juliol
Marte. El espejo rorjo
Centre de Cultura Contemporània de Bcn
Montalegre, 5
Obert fins a 11 de juliol
Miralles. Photos & Collages
Arts Santa Mònica – Rbla de Sta. Mònica, 7
Obert fins a 30 de juny
Dimonis
Arts Santa Monica – Rbla. Santa Mònica 7
Obert fins a 13 de juny
Miralles. A quarts de quatre
Conjunt monumental de la Plaça del Rei
Museu d´Història de la Ciutat (MUHBA)
Plaça del Rei s/n
Obert fins a 4 de juliol
Vidas de mujeres
Fundació Foto Colectania, Passeig Picasso 14
Obert fins a 31 de juliol
Imatges trobades. La Barcelona Marítima de Postguerra. El fons Joaquim Tusquets de Cabirol
Museu Marítim de Barcelona. Avda. Drassanes, s/n
Obert fins a 10 d´octubre
KLIMT. L´EXPERIÈNCIA IMMERSIVA
IDEAL Centre d´Arts Digitals de Barcelona
Dr. Trueta 196/198
Obert a partir del 16 d´abril fins a ….
El libro como presente continuo
Centre d´Art Tecla Sala
Avgda. Josep Tarradellas i Joan, 44
Obert fins a 6 de juny
Escher
Museu Marítim de Barcelona
Avgda. Drassanes s/n
Obert fins a 26 de setembre
Margaret Michaelis. Cinc dies pel Barri Xino
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Placa de Pons i Clerc 2, 2a. planta
Obert fins a 31 d´octubre
Roberto Ferri
Museu Europeu d´Art Moderno
Palau Gomis – Barra de Ferro 5
Obert fins a 31 de desembre
El contingut d´aquesta Agenda Cultural s´anirà revisant periòdicament.
La nit de Sant Joan a Barcelona
La festivitat de Sant Joan molt arrelada a la nostra ciutat des de fa segles, i en general a tot Catalunya, m’ha portat a preguntar-me i consultar bibliografia per conèixer exactament quan es va iniciar, el perquè d’aquesta celebració i com és aquesta festa arreu. La festa de Sant Joan fa mil·lennis que se celebra i la segueixen moltes cultures del món, sobretot els països de tradició cristiana, on evidentment reps diversos noms.
El dia més llarg de l’any, el solstici d’estiu, era celebrat a l’antiguitat com el triomf de la llum sobre les tenebres, era el moment de l’any que implicava (igual que el solstici d’hivern) un moment de renovació, el triomf de la Vida i la Natura.
Tant celtes com grecs, romans i cristians han fet servir el foc, l’aigua i les herbes sagrades en la seva celebració.
El foc és el protagonista de tots els rituals que es fan al món, majoritàriament en forma de foguera, l’antropòleg Roger Canals, en el seu llibre La nit de Sant Joan a Barcelona, analitza moltes d’aquestes festes, i explica que en tots aquests llocs el que perviu és la idea de que el foc purifica i per això hi ha el costum de saltar per sobre de les fogueres o bé cremar-hi coses que ja no serveixen, pervivint en totes elles alguns costums lligats al tema de la fertilitat (Midsommer escandinau i la nit de Sant Joan a Veneçuela) i que durant aquesta nit l’aigua purifica (a Puerto Rico, a la costa gallega, als països eslaus…)
A l’hemisferi nord aquesta festa s’escau en l’estiu, i a continuació, l’autor ens fa un llistat molt acurat de països amb llarga tradició d’aquesta celebració, com ara són els països eslaus; a la península escandinava on es cremen troncs pelats molt llargs; al Quebec on és la festa nacional; a Polònia; a Hongria i les festes junines a Portugal.
Als països iberoamericans aquesta festa també està molt arrelada, tot i que allà es el solstici d’hivern, i es troben barrejats amb costums precristians lligats al solstici, creences que els esclaus van portar d’Àfrica i la tradició catòlica. Són festes amb molta dansa, molta música i molta percussió com passa a Brasil i Veneçuela, donant constància de la clara herència africana; a Veneçuela és una festa molt important entre la comunitat d’afrodescendents, perquè durant el colonialisme era de les poques festes en que es podien divertir. Aquí, a més, les danses tenen un fort component sexual: les dones es posen al mig de la rotllana i intenten seduir als homes, tot això bé a corroborar el tema de la fertilitat, com també passa a Suècia, molt allunyada territorialment, però perquè ens adonem de les fortes implicacions d’aquesta festa en tot el món.
Als països del Magrib també es celebra la festa i és coneguda, tant pels amazighs com pels àrabs com l’”ansara”, hi commemoren el naixement del profeta Mahoma, com els cristians celebrem el naixement del profeta Joan Baptista, a la ciutat de Bugia (Algèria) és on més se celebra: encenen fogueres a les platges i als camps, les salten i fan saltar el bestiar; i cremen candeles o “bugies” (nom d’etimologia àrab) a l’ampit de les finestres i als terrats.
Sant Joan és l’únic sant del qual se’n commemora el naixement i no el martiri o la mort, la tradició diu que va néixer en tal dia al punt de la mitjanit; la seva datació es fa a partir del Nadal, ja que, segons l’Evangeli, l’àngel de l’Anunciació va dir a Maria que la mare del Baptista es trobava en el sisè mes; de petit va treballar d’aprenent de fuster al taller del seu oncle, Sant Josep, per això és el patró de fusters, mestres de carros i molts d’altres oficis. Va morir decapitat por ordre del rei Herodes, aquest fet és bastament representat en l’art i la literatura.
Als Països Catalans és una de les festes amb més tradició, a la Vall d’Aran és la festa de plantar l’Haro que hi restarà dret fins la nit de Sant Joan de l’any vinent; a Mallorca sortir a ballar amb Sant Joan Pelòs o Llanut; a Menorca (Cuitadella) se celebra una animada festa cavalleresca derivada dels torneigs medievals; a Perpinyà i Alacant on es el Sant patró; i així una gran munió de costums que tenen com a protagonista la nit de Sant Joan.
I per últim a la nostra ciutat, on la primera referència documentada la trobem al segle XV, tot i que els elements bàsics de la festa (encendre fogueres, tirar petards i ocupar l’espai públic) que són els elements que s’han mantingut inalterables des de l’edat mitjana, han hagut de superar circumstàncies molt diverses per a poder sobreviure fins els nostres dies.
L’historiador Cazeneuve, en el llibre esmentat anteriorment, diu que la festa popular nocturna, descontrolada amb foc i pirotècnia coexistia amb un cerimonial de les autoritats diürn i jerarquitzat. Els fets de 1714 van provocar les prohibicions sobre aquesta celebració, no obstant, els barcelonins van mantenir-la i a partir del segle XIX presenta tots els elements que configuren la festa tal com la coneixem a l’actualitat, és important destacar que a diferència de moltes altres festes que es desenvolupen en un àmbit més privat, la característica de la revetlla de Sant Joan és l’ocupació de carrers i places, les autoritats no l’han pogut controlar mai, malgrat els molts intents d’intervenir organitzant revetlles institucionals que mai han triomfat, reforçant encara més aquest component popular.
No podem parlar de la revetlla de Sant Joan i deixar d’esmentar un dels elements més característics: la coca que pot ser confitada amb massapà, crema o nata, amb pinyons, llardons o fruita confitada, sembla que deriva del tortell amb ous que es menjava antigament, que era de forma rodona com a reminiscència del culte al sol; a l’antiguitat s’acompanyava de vi dolç a l’actualitat és més habitual el cava.
Un altre costum, és la Flama del Canigó, costum que té lloc en diversos indrets dels Països Catalans entre el 22 i 23 de juny, s’inicia amb la renovació del foc al cim del Canigó i s’acaba amb l’encesa de les fogueres de la nit de Sant Joan, després que la flama portada por voluntaris, es reparteixi por tot el país. Aquesta iniciativa va començar l’any 1955 quan Francesc Pujada, veí d’Arles de Tec (Vallespir, Catalunya Nord) portat pel seu entusiasme pel massís del Canigó i inspirat pel poema èpic de Jacint Verdaguer (Canigó) va tenir la iniciativa junt amb Esteve Albert i Josep Deloncle d’encendre els focs de la Nit de Sant Joan al cim d’aquesta muntanya, al 1963 inicien el costum de baixar el foc del cim i encendre les fogueres de la Catalunya Nord, i amb el temps es va repartir la flama per totes les poblacions dels Països Catalans, fins el punt que segons Òmnium Cultural a l’actualitat és pràcticament impossible trobar una foguera de la Catalunya Nord que no hagi estat encesa amb aquesta flama.
Esperem que aquest any, quan ja queden pocs dies per aquesta mil·lenària festivitat, ho podem celebrar amb tots els elements característics: flama del Canigó, fogueres, aigua, coca i cava.
Bona revetlla!!!!!!
Imma Moratalla
Benvolgudes/uts, companyes/anys, Ànims!, desitgem que seguiu en bon estat de salut. Seguirem informant-vos, com sempre, a través dels nostres canals habituals de comunicació.
Fins aviat. Sigueu prudents. Una forta abraçada.
La Junta
Juny 2021