Butlletí maig 2021

Iniciem el  mes de maig i encara tenim el record de la celebració del Dia de la Dona treballadora i més recentment, el de Sant Jordi, el Dia del Llibre.

 

Seguint el fil d’aquests esdeveniments, aquest any 2021, concretament el 12 de maig, es commemora també el centenari de la defunció de la Sra. Emilia Pardo Bazan, filla dels  Comtes de Pardo Bazan nascuda a La Coruña el 16 de setembre de 1851 i una de les millors escriptores espanyoles del segle XIX.

 

Una de les primeres feministes de pro  que va acabar amb el tabú que encasellava a les escriptores dins el terreny de la «literatura femenina», A ella li devem la introducció dels principis de l´escola naturalista (com la definia Emile Zola)  tant pel que fa a la narració com pel que fa a la crítica literària.

 

Els seus inicis van ser la poesia i els contes, i més tard va segui en la novel·la amb la línia naturalista- realista. Una de les obres cabdals es: «Los pazos de Ulloa», petita pintura de la decadència del món rural gallec i de la aristocràcia. Té també diverses obres de teatre: «Verdad y cuenta abajo».
Als setze anys es va casar a la capella de la granja de Meiràs propietat dels seus pares i que durant la guerra civil fou adquirida als hereus de l´escriptora per regalar-la a Franco mitjançant subscripció popular.

 

El 1908 Alfonso XIII li atorga el títol de comtessa de Pardo Bazan.

 

L´escriptora que va defensar l´obligatorietat d’instruir a les dones i permetre un accés just a tots els drets i oportunitats de que gaudien els homes,  va ser una víctima de les intransigències de la seva època. A la primera corresponsal a l´estranger se li va negar per tres vegades l´entrada a la RAE.

 

Una dona independent i excepcional en l’Espanya de la seva època i precursora de les idees feministes i dels drets de la dona actuals.

 

Seguiment del curs per videoconferència

 

Informació del curs 2020/2021.
Institut de Ciències de l´Educació (ICE) Enllaç a la web de l´ICE
Campus Virtual de la UAB

 

Si es produeixen anomalies en el funcionament de l´emissió de la classe, comuniqueu aquestes incidències a ICE Bellaterra. Secretaria ICE de la UAB. 93 433 50 50 aeu.santpau@uab.cat

 

Coordinador Acadèmic: Josep Masalles Romàn
josep.masalles@uab.cat

Aula Virtual

Apunts dels professorsPodeu consultar, perquè estaran penjats, els treballs dels professors que han intervingut en l´elaboració del curs per videoconferència.

Curs lectiu 2021/2022

 

Si la situació de la pandèmia continua com fins ara, es preveu per al curs vinent fer  dos modalitats: Una d’elles es continuar amb els cursos virtuals, iniciant les classes el mes d’octubre. Aquest curs anterior la modalitat on-line ha tingut força acceptació principalment per part de l´alumnat que viu lluny de la Casa de Convalescència o bé fora de Barcelona, i estem segurs que ha vingut per quedar-se. La segona modalitat seria presencial a partir del mes de gener 2022. Hi hauria doncs dos grups de virtual, com aquest any, i dos grups presencials de 60 alumnes cadascun a les aules 011 i 013. No podem passar de més de 135 persones. S´ha de deixar un espai lliure entre cadira i cadira.

 

Segons disposició de les aules i del professorat, està encara per decidir si es cursaran dos assignatures en un mateix dia o bé es faran en dies alterns. S’han de compaginar els horaris per no interferir el curs virtual amb el curs presencial. Es preveu que hi hagi alumnes que optin per les dos modalitats.

 

El cost estimatiu del curs virtual és de 130 euros i el del curs presencial 215 euros. Els que optin pel virtual per tenir assegurat el curs, podran afegir-se també als cursos presencials abonant, però, les dues matrícules. Un total de 345 euros. Durant el curs, no es pot canviar de virtual a presencial. La programació i les condicions estaran disponibles a finals de juny/primers de juliol i la matriculació es farà a finals del mes de setembre 2021. Tindran preferència de matriculació per als cursos presencials  els matriculats aquest curs passat a la modalitat on-line  i els que van pagar l´any 2020 la quota de l’Associació per reserva de plaça.

 

L’ICE, mitjançant la seva web, publicarà aquestes informacions. Nosaltres, per la nostra part, us tindrem també informats de tot en el butlletí mensual i en la nostra web.

 

Quan tingueu el programa dels cursos escolliu la modalitat que més  us interessi i feu efectiva la quota de soci, abans de matricular-vos. La quota de soci de l´Associació serà per al curs vinent de 10 euros.

 

Mitjançant aquest Butlletí i la nostra web us anirem avisant de les novetats que tinguem al respecte

 

Seguim immersos en el condicionant de la Covid19 que ens obliga a reformar les nostres costums. Aquest proper curs comença una nova etapa en el desenvolupament de les classes que formen el gruix d’alumnes assistents als cursos que imparteix l’Institut de Ciències de l´Educació, ICE, de la Universitat Autònoma de Barcelona, a petició, mitjançant Conveni Anual, de la nostra Associació. Dirigiu les vostres consultes, dubtes o aclariments al vostre anterior Vocal de classe o bé a la Junta:aaeu.tempslliure@gmail.com

 

Defuncions

 

Aquest últim mes  hem tingut notícia de la defunció de tres companys de classe:

 

MA. CARME MADRONA Grup F
XAVIER MAURI  Grup G
RAFAELA SAMPER  Grup B

 

El nostre condol per a les seves famílies.

També ens ha deixat l´ARCADI OLIVERES que va donar classes a les Aules des del 2013 fins al 2018. El curs que va impartir portava com a títol: «Els reptes de l´actual moment econòmic i polític»

 

Hem perdut un referent en la lluita per la justícia social, els drets humans i la pau. Un exemple de compromís i coherència.

 

Recordem algunes de les seves frases, no sempre complaents:

 

«La millor obra social dels bancs son (i aviat ni això) els caixers automàtics on hi dormen els vagabunds les nits fredes d’hivern» 

 

«Les utopies no son quimeres, depenen de la nostra voluntat» 

Pàgina Web

 

La Pàgina WEB de l’Associació ESTÀ ACTUALITZADA.

Enllaç a la nostre web, grups i cursos

Si vols llegir aquest butlletí directament o imprimir-lo, el tenim amb format PDF a la nostra Web. També hi trobareu els de cada mes, i tot allò que ens comuniqueu com activitats, història i normatives generals.

Butlletí en PDF
Notícies i Activitats

 

Evolució diària dels usuaris que han accedit a la pàgina web al llarg dels mesos de gener-abril 2021

 

Recordatori: Si alguns de vosaltres no rebeu el butlletí, potser en el seu moment vàreu dir que no interessava. Al peu de la primera pàgina de la nostra Web, trobareu una casella per omplir amb les dades que demanem per poder rebre el butlletí. Comptem amb tothom.

 

 

 

Agenda cultural

 

Aquello era antes, esto es ahora
Can Framis. Fundació Vila Casas  Carrer Roc Boronat 116-126
Obert fins a 30 de maig

 

Claudia Andujar
Centre de Fotografia Kbr, Fundació Mafre
Carrer de la Marina, 16-18
Obert fins a 23 de maig

 

La mirada cautiva. La col·lecció de daguerreotips del Centre d’Investigació i  difusió  de la Imatge.
(CRDI) Girona
Fundació Mafre
Obert fins a 23 de maig

 

Felix Gonzalez Torres. Política de la relación
MACBA. Convent dels Àngels
Plaça dels Àngels s/m
Obert fins a 12 de setembre

 

Un siglo breve
MACBA – Plaça dels Àngels s/n
Obert fins a 31 de desembre

 

Muestreo. Cosas que pasan
MACBA – Plaça dels Àngels s/n
Obert fins a 8 d´octubre

 

Jamais. Oscar Dominguez & Pablo Picasso
Museu Picasso Barcelona
Carrer Montcada 15-23
Obert fins a 3 d´octubre

 

La Guerra infinita. Antoni Campañà
MNAC – Palau Nacional, Parc de Montjuïc
Obert fins a 18 juliol

 

Diálogos Intrusos. Todo es presente
MNAC. Museu Nacional d´Art de Catalunya
Palau Nacional. Parc de Montjuic
Obert fins a 7 de novembre

 

Tàpies a los 30
Fundació Antoni Tàpies – Aragó 255
Obert fins a 6 de juny

 

Diseñas o trabajas? La nueva comunicación visual 1980-2003
Museu del Disseny. Edifici Hub – Plaça de les Glòries Catalanes 37
Exposició permanent

 

Una poética del uso. Hacer servir la Biblioteca
Fundació Suñol – Carrer Mejia de Lequerica 12
Obert fins a 31 desembre

 

La visió del “Vell Guerrer”
Institut d´d´Estudis Fotogràfics de Catalunya
Comte Urgell 187 (Escola Industrial)
Obert fins a 20 novembre

 

Tàpies/Brossa (lletres – signes – xifres)
Galeria Eude – Consell de Cent 278
Obert fins a 29 maig

 

Pedagogia radical, democràcia directa i plàstica social
La violència il·lustrada
Persona
Palau de la Virreina . La Rambla, 99
Obert fins a 23 maig

 

La nit incandescent. Viatge al fons del voler viure
Palau de la Virreina,  La Rambla, 99
Obert fins a 27 de juny

 

El sueño americano. Del pop a la actualidad
Fundació La Caixa. Avgda. Ferrer i Guàrdia, 6-8
Obert fins a 13 de juny

 

Miró-Adlan. Un archivo de la modernidad (1932-1936)
Fundació Joan Miró – Parc de Montjuic s/n
Obert ins a 4 de juliol

 

Lorea Alfaro – Jon Otamendi 2020
Fundació Joan Miró – Parc de Montjuic s/n
Obert fins a 18 juliol

 

Marte. El espejo rojo
Centre de Cultura Contemporània de Bcn
Montalegre, 5
Obert fins a 11 de juliol

 

Miralles. Photos & Collages
Arts Santa Mònica
Rbla de Sta. Mònica, 7
Obert fins a 30 de juny

 

Miralles. A quarts de quatre
Conjunt monumental de la Plaça del Rei
Museu d’Història de la Ciutat (MUHBA)
Plaça del Rei s/n
Obert fins a 4 de juliol

 

Ficcions: Josep Santilari, Pere Santilari y las naturalezas muertas del Siglo de Oro
Espai Artur Ramon A rt, Bailén, 19
Obert fins a 14 de maig

 

Vidas de mujeres
Fundació Foto Colectania, Passeig Picasso 14
Obert fins a 31 de juliol

 

Imatges trobades. La Barcelona Marítima de Postguerra. El fons Joaquim Tusquets de Cabirol
Museu Marítim de Barcelona. Avda. Drassanes, s/n
Obert fins a 10 d’octubre

 

KLIMT. L’EXPERIÈNCIA IMMERSIVA
IDEAL Centre d’Arts Digitals de Barcelona
Dr. Trueta 196/198
Obert a partir del 16 d’abril fins a…

 

El contingut d’aquesta Agenda Cultural s´anirà revisant periòdicament.

 

Arquitectura Modernista

 

El moviment modernista és un moviment internacional. No és un moviment que va néixer aquí, de  manera que, per situar-lo, l’hem de situar en un context mundial. D’altra banda, podem dir que, amb el Modernisme, Catalunya participa plenament d’un moviment internacional. Des del desastre de 1714 en el qual Catalunya va ser envaïda i colonitzada, el país estava en una prostració enorme i havia quedat reduit a una vida provinciana. A mitjans del segle XX el contacte amb Paris i la influència de les idees liberals van  començar a introduir novetats europees, però en realitat la participació en el nostre país no es va produir fins a final del segle XIX amb el moviment modernista. És el moment en que, de fet, Catalunya s’incorpora a Europa.

 

Aquest moviment a Europa té noms diferents. Per exemple, a  França, la gent que el cultivava era gent bastant snob i, llavors, li donaven un nom anglès i en deien Modern Style. A Anglaterra li donaven un nom francès i en deien Art Nouveau. A Itàlia en deien Liberty, no perquè fos símbol de la llibertat sinó perquè els objectes d´aquest estil, els italians els solien comprar en una botiga de Londres que es diu “Liberty”. A Alemanya en diuen Jugendstil perquè era l´estil de la joventut. I perquè la revista que va ser l’òrgan principal d’aquest moviment artístic i literari va ser la revista “Jugend” de Munich i, del nom de la revista, el nom del moviment.

 

La paraula Modernisme volia dir que els catalans no se sentien moderns i que volien ser-ho. modernista vol dir ser partidari de ser modern.  Llavors, ser modernista, volia dir una voluntat d’incorporar-se a Europa. Per ser modern s’entenia un país que tragués profit de la indústria i que practiqués la pedagogia i la higiene. A Catalunya, a diferència d’altres països, els moviments socials del segle XIX van restar molt esmorteïts, ja que patrons i obrers tenien una lluita en comú que era anar contra el govern de Madrid que estava al servei de les oligarquies agrícoles i que combatia la indústria com si fos una enemiga. Llavors, Catalunya defensava la indústria i això va donar una gran unanimitat en els catalans fins que, a finals de segle, tothom va perdre la paciència. Els catalans van perdre la paciència de pensar que a Espanya les coses s´arreglarien i ells podrien ser tractats d’igual a igual amb els castellans – esperança que havien tingut en l’època d’en Prim  i d’en Pi i Margall; la van perdre i es va exacerbar el nacionalisme català, Això va donar a aquest país una dinàmica extraordinària, com pocs països han viscut, El fonamental era que Catalunya recobres el poder polític i la decisió econòmica. Hi havia també l´esperança cultural. Això va fer que la gent s’identifiqués amb la lluita artística i que prengués la lluita artística com una lluita nacional i això va produir el fet extraordinari del Modernisme a Catalunya, que és diferent de tots els altres països.

 

Un altre aspecte amb el qual va convergir la fundació del Modernisme va ser l’Esteticisme. A mitjans del segle passat, els anys cinquantes, Ruskin – escriptor i crític d’art anglès – va ser el primer a cridar contra la lletjor del món industrial. Anglaterra havia estat el primer país industrial del món i és lògic que fos també el primer país  en que la gent s’adonés que el resultat de la indústria era una decadència artística enorme. Evidentment, abans de la indústria, la producció era artesana i, els artesans, a traves dels segles havien arribat a una gran perfecció. Però aquesta qualitat artesana es va perdre amb la indústria, perquè la indústria no la van fer els homes d’ofici sinó que la van fer els que tenien els diners.  Conseqüència: els productes industrials eren bastant indecents perquè tot eren imitacions barates. Ens van acostumar a la falsificació. Aquest era el món del segle XIX. Llavors, a aquest món del segle XIX s´hi oposen els moviments ideològics del final de segle, una joventut que que ja no és econòmicament combativa i  es dedica a cultivar-se, i cultiva la música, la literatura, les art. I aquesta gent engendra l’Esteticisme, el gust per les coses boniques i ve un retorn a l’artesania, el gran moviment que se’n diu Arts and Crafts i que a casa  nostra va originar el moviment dels Arts Decoratives. L’esteticisme  es un moviment molt curt que a Catalunya te manifestacions en els anys vuitantes i els primers anys norantes. Per exemple, la primera casa que construeix Gaudi, la casa Vicens del carrer de les Carolines, és una casa on hi ha formes islàmiques, on hi ha formes japoneses i on la decoració floral, molt abundant, és realista. Són unes flors i unes fulles realistes, pintades, esmaltades a la ceràmica. També pertany a aquell moment l’obra de Domènech i Montaner “El Castell dels Tres Dragons”, del parc de la Ciutadella. Per primera vegada s’hi fa visible la construcció de maons. Les cases del segle XIX són totes de maons a Barcelona, però els maons estan tapats amb estuc, imitant pedra; la gent tenia vergonya dels maons, com tenia vergonya del ferro.

 

Aquest moviment esteticista, doncs, introdueix dues coses noves: la dignitat dels materials i dels procediments – gràcies al retorn de l’artesania. Per sobre d’això és produeix un impacte nou que és el d’aquesta poètica decadentista que fa que les coses siguin preses ja no per elles mateixes sinó com a símbol d’altres coses. Així es desenvolupa a tot arreu un pensament simbolista que combat el realisme i el naturalisme, S’instaura l’art del somni i de la fantasia, un art d’un món de llegenda, que fuig de les creacions de la visió real i li sembla així escapar-se d’aquell món tan lleig que li havia proporcionat la revolució industrial. I és allò que transforma totes les coses i fa que, en entrar al Modernisme, les flors ja no siguin flors reals, sinó flors decoratives.

 

Hi ha algú que de l’art modernista n’hi ha dit art floral. A aquest moviment s’hi incorporen altres coses, per exemple, la línia corba. Gaudí deia que la línia recta és la línia de l’home i la línia corba la línia de Déu. Perquè Gaudí observava que el animals i el paisatge estan fets amb línies corbes.

 

El Modernisme va entrar a Catalunya exactament l’any 1896, Tots els precursors del Modernisme, els arquitectes Domènech i Montaner, Gaudí o Vilaseca, havien estat esteticistes.  Vilaseca era el més pur esteticista. Vilaseca és l’arquitecte que va construir, per exemple, l’Arc de Triomf, en el qual va anar assajant els materials – hi ha una sèrie de peces de ceràmica incrustada – i els temes naturalistes.

 

 

Domènech i Montaner, que treballava el mateix estil, es va fer modernista, i tan rabiosament modernista com per arribar a fer el Palau de la Música Catalana, acabat l’any 1908 que és, possiblement, l´edifici més modernista del món, absolutament carregat de flors i que exalta totes les idees naturalistes de l’època.

 

L’altre gran arquitecte del modernisme català va ser Antoni Gaudí, el més gran de tots i un dels arquitectes més importants que han existit a la nostra època. Gaudí procedia d’una família de calderers de prop de Reus i acostumat a veure fer calderes, o sigui, a transformar una superfície bidimensional d’una planxa metàl·lica en una cosa tridimensional, en una cosa que té un espai, tenia una concepció de com es fa un espai i això el va fer oposar al sistema amb que treballaven els arquitectes de l’època, que era el sistema d’uns papers posats sobre una taula amb un regle, uns compassos i uns escaires, tot sobre el pla. Els dibuixos que circulen dient que són de Gaudí no ho són. Són dibuixos que feien els seus ajudants per entendre el que Gaudí volia. Gaudí no volia dibuixar.  Era un home que volia treballar sempre amb les mans i perquè la gent no veiessin les coses planes va fer allò tan singular que hi ha a la porta del naixement de la Sagrada Família. Va fer aquella mena de banyera  per que la gent no es pugui mirar la façana de front i l’hagi de veure sempre de gairell. Hi ha dues escales que entren obliqües cap a la porta del naixement per obligar a la gent de veure-la amb relleu. Si la miressin des del centre la veurien plana.

 

 

Gaudí era un enorme pintor – mirem el mosaic de la façana de la casa Batlló o els mosaics que volten la placa del Parc Güell – però ell no sabia que era pintor i quan va fer edificis on necessitava pintura, com  va ser el Palau Güell, va donar concurs a pintors, com Aleix Clapés, que ho va pintar, però que era molt dolent. Tampoc no sabia que fos escultor i poques escultures del segle XX són tan interessants com les xemeneies i els tubs de ventilació de la teulada de la Pedrera. Son un conjunt d’escultures sensacionals, però Gaudi no podia pas pensar que fossin escultures perquè l’escultura abstracta no s’havia inventat. Quan va fer la Sagrada Família es va veure obligat a cridar un escultor,  i va encarregar escultures a escultors que també van ser dolents. A causa d’això hi ha aquest contrast extraordinari en la porta del naixement, amb una arquitectura fascinant i una escultura molt mediocre. Això prova que Gaudi no sabia encara per on anava i feu que la seva carrera fos lenta i vacil·lant.

 

 

La porta del naixement és una porta de concepció gòtica per les seves formes, per les tres portes, per la seva porta central amb mainell, per l’ull de bou, Però aquesta estructura la fa desaparèixer sota un mantell d’escultura naturalista. Ho recobreix tot de formes naturals, d’animals, de plantes i de figures humanes, però, a més, hi incorpora formes naturals que l’art encara no havia incorporat mai: núvols, caramulls de gel, una roca de Montserrat, constel.lacions i estels. I aquest xiprer que hi ha al mig, un xiprer de ceràmica verda amb tot de coloms de porcellana que s’hi han anat a refugiar. Vol  trencar amb l’academicisme, on no hi havia possibilitat de creativitat. Gaudi havia estudiat molt els llibres de Violet le Duc, el seu Diccionari Raonat de l’Arquitectura i havia vist que la gran mestressa de les formes és la naturalesa. I la cosa que podia  trencar amb l´academicisme era recórrer  a altres estils històrics, Al començament de la seva carrera, va recórrer al musulmà i al gòtic.

 

Ve desprès la tercera etapa, en què converteix l’arquitectura sencera en una escultura. Llavors ve la casa Batlló del Passeig de Gràcia. A la casa Batlló hi ha columnes que són com ossos, hi ha unes finestres que són com una boca oberta – per això la gent en deia la casa dels badalls . Hi ha uns balcons que son com òrbites oculars. Hi una teulada que és om l’esquena d’un animal amb escates. Es a dir, totes les formes son tretes de la naturalesa.

 

 

Desprès ve la Pedrera, la realització sencera plenament escultòrica. La casa Milà es tota ella una escultura abstracta. Aquesta escultura no imita cap animal ni cap planta ni cap fet geològic. Es una casa sense murs interiors, Això no te precedents en l’arquitectura occidental. Això que l’arquitectura actual fa, no ho havia fet mai ningú abans de Gaudí. La Pedrera s’aguanta exclusivament per les façanes i pels murs dels dos patis, sense cap mur interior.

 

 

A part dels dos arquitectes principals que hem citat: Domènech i Montaner i Gaudí, cal citar Puig i Cadafalch. Era el més jove i representa una etapa posterior del Modernisme. Va ser president de la Mancomunitat de Catalunya i tenia la teoria que cada país té la seva arquitectura. La seva obsessió era la d’una arquitectura catalana.  Puig i Cadafalch agafa les formes de l´arquitectura rural, les rajoles, els ferros, les fustes tallades, les finestres de fusta esculpida, els esgrafiats. Crea una noble estructura de palaus, la casa Amatller del passeig de Gràcia, la casa Macaya, al passeig de Sant Joan. A la casa Amatller combina aquestes morfologies catalanes amb morfologies flamenques, perquè en aquell moment,els Països Baixos eren el model de la civilització burgesa i urbana. Veiem també com a la Casa de les Punxes sotmet tota una morfologia popular catalana a una silueta de castell germànic, perquè ell pensava que els germànics eren una gent que havien reconstruït la idea nacional en els sentit que els catalans en tenien.

 

Puig i Cafalch era el final i va trencar amb el Modernisme. Comença a agafar inspiració del secessionisme de Viena amb la voluntat d’incorporar-lo a Europa. La casa Pic i Pon de la Plaça Catalunya cantonada amb la Rambla de Catalunya copià les formes dels edificis de Chicago.

 

Altres arquitectes del Modernisme tenen un paper o local o secundari. A Terrassa, Moncunill. A La Garriga hi ha una quantitat immensa de cases d’en Raspall.

 

 

El Modernisme va ser un moviment que va ser la imatge de Catalunya que veia el naixement i l’expansió del sentiment nacionalista català des de l’any 1896 fins als primer anys del segle XX. L’any 1901 hi va haver les primeres eleccions democràtiques a Estat espanyol i, en aquestes eleccions, va guanyar la candidatura dels Quatre Presidents. Van guanyar, per primera vegada, els nacionalistes catalans. S’acabaren els somnis, neix una nova mentalitat. Ja no es farien coses grans com la Sagrada Família o somnis desorbitats com el Palau de la Música Catalana. Es farien biblioteques populars, grups escolars. El Noucentisme va ser el seny ordenador. Podem dir que el Modernisme va ser l´art dels somnis. i el Noucentisme va ser el de l´ordre i la qualitat.

 

Maria Alás Borbon

 

 

 

 

Benvolgudes/uts, companyes/anys, Ànims!, desitgem que seguiu en bon estat de salut. Seguirem informant-vos, com sempre, a través dels nostres canals habituals de comunicació.

 

Fins aviat. Sigueu prudents. Una forta abraçada.

 

La Junta
Maig 2021