Butlletí maig 2023

 

Programació per al curs 2023-2024

 

 

L’ICE va fer arribar per correu electrònic, una comunicació per a convocar a tots els alumnes actuals i antics, simpatitzants i associats,  a una reunió que va tenir lloc el passat dia 23 de març i en la que es va informar a tots els presents de la nova planificació per al curs 2023/2024.

Ens ha fet arribar també un power-point amb l’esborrany del que serà el programa per a l’any vinent. Ara estem a l’espera per al proper mes de Maig del programa definitiu.

Recordem que:

Cursos: Hi haurà tres matèries cabdals sobre les que es es basaran els cursos: Art, Pensament i Literatura, Història, Geografía i Societat i la tercera serà sobre El Món de les Ciències.

Els cursos seran trimestrals, i de 15 hores de durada. Cada curs son 8 sessions d’una hora i mitja (1,30 h.) cada sessió.

Itineraris: Per incentivar i fer més atractiva l’assistència, es preveu seguir la temàtica del curs en un lloc adient, be al aire lliure o en una altre lloc. Cada itinerari son 8 sessions de 2 hores cada sessió, son un total de 16 hores i la durada un trimestre.

9 itineraris: 3 per trimestre

Conferències: Tres per trimestre.

La matrícula serà, com sempre, per internet i a setembre.

 

Molt important

 

L´Associació necessita ampliar la participació de l´alumnat . L´Associació de les Aules no necessita vocals de classe, necessita voluntaris per portar a terme noves activitats, Aquests voluntaris s´ocuparien de les comissions de:

  • Programació (suggerir temes que ens interessin, conferències, ponents per cursos pròxims…).
  • Organització d’activitats derivades dels cursos (visites a museus, anades a teatre, excursions de geografia).
  • Alguns  de vosaltres esteu avesats en economia i finances, i coneixeu com estar al cas de subvencions, patrocinis, pagaments…
  • Organització de tallers d’informàtica, clubs de lectura, teatre llegit, dramatitzat, etc…
  • Organització del viatge de final de curs i d´alguna sortida esporàdica d’un sol dia.
  • Responsable del redactat, correcció i posterior enviament als  alumnes del butlletí que mensualment us arriba, avisos a socis, recordatoris d’activitats, conferències…
  • Seguiment de socis i assistents a les aules (unes quantes persones que identifiquin entrades a l´aula o a conferències, pagament de quotes al dia, proposta de despeses de la quota per a activitats etc.).
  • Etc, etc…

Qualsevol dels nostres socis que estigui interessat en formar part d´aquest nou grup de participants en aquestes tasques, agrairem ens feu arribar un correu a l´adreça: aaeu.tempslliure@gmail.com indicant la vostra preferència, el vostre nom i  adreça de correu electrònic. Ens posarem en contacte amb vosaltres.

 

Assamblea anual de l’Associació

 

El dia 17 de Maig, a l’Auditori de l’Orfeó Martinenc, Avda. Meridiana, 97, i a les 18,00 hores, tindrà lloc l’Assemblea anual de l’Associació per aprovar el pressupost anual, fer la liquidació de comptes i resoldre qualsevol altra gestió.

Els associats poden sol·licitar la inclusió en l’Ordre del dia d’un o mes assumptes a tractar. L’Assemblea únicament pot adoptar acords respecte als punts inclosos en l’Ordre del dia.

Els propers dies rebreu la convocatòria corresponent a  l’Assemblea. Esperem la vostra assistència i la vostra participació.

 

 

Viatges i sortides culturals

 

Continua vigent la inscripció per a viatjar amb nosaltres a Albània o bé a Romania.  Us hem fet arribar per correu electrònic els dos itineraris.

Per a més informació poseu-vos en contacte amb la nostra agència organitzadora:

Villà Viatges, carrer Martí 110  telèfon 93 4590 155 o bé 607 801 618.

Teresa Puig us aclarirà  tot el que necessiteu saber.

 

Pagament de quotes de l’Associació

 

L’Associació d’Aules d’Extensió Universitària per al Temps Lliure està obligada a comprovar que les persones inscrites en aquests cursos són socis de l’Associació, tal com s’especifica en la clàusula segona del Conveni de col·laboració entre la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Associació de les Aules d’Extensió Universitària per al Temps Lliure, signat el 15 de juny de 2022.

IMPORTANT!

EL COBRAMENT DE LES QUOTES DE L’ASSOCIACIÓ CORRESPONENTS AL CURS 2023/2024 ES FARA AL SETEMBRE, UN COP ESTEM JA MATRICULATS ALS CURSOS. 

Per a altres consultes sobre el pagament de les quotes i assumptes relacionats amb l’Associació, adreçeu-vos al nostre correu: aaeu.tempslliure@gmail.com i us donarem una resposta el més aviat possible. No tenim telèfon ni despatx físic.

L’ICE només pot respondre a preguntes relacionades amb la gestió administrativa dels cursos.

 

 

Aules d’extensió Universitària vinculades a la UAB

 

Les Aules d’extensió Universitària vinculades a la UAB i que estan fora de Barcelona, ens faran arribar periòdicament el seu programa d’activitats per si algú de vosaltres hi està interessat en assistir-hi.

Per accedir a la programació del segon trimestre del curs 2022/2023:

 

Aula d’Extensió Universitària d’Argentona
C/ Mataró, 5
Web: auladargentona.org
Correu electrònic: auladargentona@gmail.com.
Telèfon: 93 797 41 73.

Aula d’Ext. Univ. de Badalona
Teatre Zorrilla, Canonge Baranetra, 17.
Web: aulabadalona.cat
Correu electrònic: aula@aulabadalona.cat.
Telèfon: 93 464 73 02.

Aula d’Ext. Univ. Vilassar de Mar
Escola Nàutica, Carrer Sta. Eulàlia, 40
Web: aulavilassardemar.cat
Correu electrònic. aeu.udm@gmail.com

Aula d’Ext, Univ, de Manresa
Correu electrònic: aeumanresa@gmail.com
Telèfon: 93 836 21 26

Aula d’Ext, Univ. Tiana-Mongat
Correu electrònic: aulauniversitariatimo@gmail.com

Aula d’Ext. Univ. de Sabadell
Web: aulasabadell.cat
Telèfon: 93 722 04 28

Aula d’Ext. Univ. De Sant Quirze del Vallès
Web: www.aulasqv.com

Aula d’Extensió Universitària de Vilanova i la Geltrú
Correus electrònics: info@aulavilanova.cat i aulavilanova@hotmail.com

Aula d’Extensió Universitària de Barberà del Vallès 
Web: www.aulanibarbera.org
Correu electrònic: aula.exten.univer.bdv@gmail.com

Aula d’Extensió Universitària de Santa Perpetua de Mogoda
Correu electrònic: aaeu_santaperpetua@hotmail.com
Telèfon: 669 259 474

Aula Virtual
Apunts dels professors

 

Ja teniu accés a les aules virtuals corresponents on podeu consultar la documentació que els formadors aniran desant al llarg del curs. Podràs accedir entrant al Campus Virtual https://cv.uab.cat. introduint el teu usuari i contrasenya. El treu usuari es el teu NIU/NIA amb format NIU@uab.cat i la contrasenya, la mateixa que has fet servir per matricular-te.

En cas de que necessitis restablir la teva contrasenya pots fer-ho a traves d’aquest enllaç:
https://oim.uab.es/opwd/?&idioma=ca&pais=ES&lang=ca

Per a qualsevol aclariment no dubteu en contactar amb Carmen Alcubierre, Gestió Acadèmica ICE, telèfon 93 581 17 98.

 

Pàgina Web

 

La Pàgina Web de l’Associació ESTÀ ACTUALITZADA. Polseu els enllaços previstos amb l’ICE per conèixer totes les dades al respecte.

Enllaç a la nostre web, grups i cursos

Si vols llegir aquest butlletí directament o imprimir-lo, el tenim amb format PDF a la nostra Web. També hi trobareu els de cada mes, i tot allò que ens comuniqueu com activitats, història i normatives generals.

Notícies i Activitats

Recordatori: Si alguns de vosaltres no rebeu el butlletí, potser en el seu moment vàreu dir que no interessava. Al peu de la primera pàgina de la nostra Web, trobareu una casella per omplir amb les dades que demanem per poder rebre el butlletí. Comptem amb tothom.

 

Cases Modernistes de Catalunya

 

Casa Navàs

(1902 – 1907)

Lluís Domènech i Montaner

Reus (Baix Camp)

 

De la mateixa manera que Reus ha donat genis de l’art com Fortuny, genis de la milícia com Prim o genis de l’arquitectura com Gaudí, Reus ha donat genis del comerç. genis de la venda al detall i genis de darrere el taulell com la senyora Josepa Blasco de Navàs.

Va començar venent roba a la plaça. La Pepa – que és com li deien – era una dona riallera i franca, però tan instintivament dotada per a les relacions públiques que coneixia totes les parroquianes de la comarca, una per una, i en recordava fàcilment cares, noms i manies

Aquesta casa es va fer per la botiga dels Navàs – gràcies a ella – i per a la botiga dels Navàs – de cara a augmentar-ne l’atractiu. Però repetim-ho: si va arribar a aixecar-se mai era tan sols per una cosa: la senyora Pepa, mirant sempre pel calaix, es ficava la gent a la butxaca.

Dotada de molta memòria i d’un gran sentit pràctic, la severa, grassa i satisfeta senyora Pepa Blasco ens apama encara avui des del retrat oval, a l’interior de casa seva. Davant per davant d’ella ens observa també el seu marit, més aviat calb i barbat, amb un punt de picardia.

La senyora Navàs oficiava tant de botiguera com de confessora i d’intermediària. La seva conversa era considerada com un lenitiu molt apreciat, de poc preu i raonablement terapèutic. Les clientes hi confiaven a ulls clucs.

Al segle XIX Reus era, després de Barcelona, la segona ciutat de Catalunya. El mercat de la fruita seca. De l’oli que baixava de l’interior, hi impulsava una vida molt animada, inquieta, febril. Els valors establerts a Reus cotitzaven a les borses internacionals i d’aquí ve allò de «Reus, Paris i Londres «

Joaquim Navàs i Pedró – el senyor Quimet que ens mira avui amb ulls de murri – va ser company de jocs d’Eduard Toda, que va fer la carrera consular, i d’Antoni Gaudí, amb qui va visitar les ruïnes de Poblet cap al 1857, quan tenien uns 8 anys.

La Pepa i en Quimet Navàs eren llançats i decidits. Oberts, enraonadors. Quan van casar-se van posar una botiga pel seu compte en el número 4 del carrer de Jesús. Els Navàs de Reus han de suposar-se emprenedors, dotats d’una gran voluntat de superació, plens de gosadia.

Ja grans, rics i sense fills. Els Navàs un dia van fer el pensament de tirar endavant una casa com una catedral. Eren de la plaça, havien guanyat els seus diners a la plaça: ¿què té d’estrany que es volguessin fer la seva gra casa mirant a la plaça, molt a la vora d’on havien viscut l’un i l’altre?.

Primer van fer els quartos i després van triar l’arquitecte: Domènech i Montaner, Anar-lo a buscar significava fer una opció per començar de nou. El modernisme té alguna cosa de redempció del poll ressuscitat, de sublimació de qui sap quines profundes frustracions de classe.

La casa Navàs va començar a construir-se el 1902, però no es va acabar fins el 1907. Quantes canes de roba, quantes hores de despatxar, quants jornals de paleta…

 

 

La casa Navàs es una casa que potser semblava un castell encantat, ple de fades i de dones d’aigua. A la cantonada, en Navàs va fer-hi fer una torre rematada per uns ferros forjats que sostindrien un penell en forma de nau viking amb senyera al pal. I tot disposat per maneres que des de dalt de la torre es pogués veure el mar i també les muntanyes.

La casa que va quedar és una casa important, enlluernadora, que pot arribar a posar la pell de gallina. S’hi entra com en un castell encantat, dins un món de somni, que posa de manifest que això que anomenem modernisme ha de sentir-se més que no pas entendre’s.

L’espai és lluminós i ample, alegre. L’escala és l’espai de la transformació per excel·lència. Els seus mosaics, els seus marbres i les seves pedres van anar a càrrec d’Alfons Juyol.

La casa Navàs va ser pensada i construïda perquè durés. De manera que no hi van plànyer res i s’hi van utilitzar els materials de més preu, qualitat i consistència. Això no hauria estat mai possible sense una gran abundància de recursos, com és evident, però tampoc sense la tècnica i l’ofici d’uns artesans de primera.

Aquest és el punt on es troben els nous rics – provinents de la menestralia – i els vells artesans amb orgull de la seva feina: en Martí, de Vilaseca, que va forjar els ferros; i en Tomàs Berguedà, que va fer els estucats de les parets i les pintures murals, i Hipòlit Montseny, que es va encarregar de les rajoles de València.

I el gran Gaspar Homar, mestre de les arts aplicades, és va ocupar dels mobles i de la marqueteria amb fusta noble (roure americà, melis, caoba). Es va encarregar també del mosaic ceràmic amb rajoles que representen l’expedició de Jaume I cap a Mallorca. I d’uns altres mosaics de roselles: l’un amb un gerro ple de flors retallat sobre cel blau amb núvol i coloms i l’altre amb una font de sis brolls d’aigua, amb fons d’ametllers florits. Homar va dissenyar per a la casa Navàs llums de ferro forjat, penja-robes, llums de llautó amb formes vegetals, els arrambadissos de fusta, cadires …. I encara va dibuixar els motius dels mosaics i dels vitralls que va tirar endavant Jeroni Granell. Sumen en total 175 metres quadrats de superfície. La meitat d’aquestes vidrieres van ser destruïdes per una bomba que va caure a la sala de jugar, durant la guerra.

Aquesta casa – com volia el mateix Domènech i Montaner – és un jardí. Un paradís amb fruites i flors que ens transporta a una altra dimensió. Clara i oberta, on allò veritablement important és la transparència de la llum. Perquè la vitralleria de la casa Navàs hi aporta una lluminositat de gran delicadesa, de gran qualitat, vivíssima.

Els modernistes, com es fa evident en aquesta casa, són gent que de cap de les maneres no es volen deixar encasellar. I és per això que els espais són pròdigs en enganyatalls, en argúcies per fer veure que el món és potencialment més ample i mes gran que no pas creiem habitualment.

Els vitralls obeeixen també a aquesta convicció. Com les finestres i els balcons, són obertures que posen en contacte el món exterior amb l’interior. El vitrall resol aquest xoc amb gran elegància, harmonitzant formes i colors. I com tants d’altres artificis, marca estrictament una transformació de l’entorn.

Els vitralls són per consumir des de dins de la casa. Però sense la llum que ve de fora no obtindrien el relleu que necessiten per posar de manifest els seus colors.

Per treure el cap a un paisatge o admirar la pluralitat cromàtica d’una imatge exterior no cal prendre l’aire ni constipar-se. Per veure una posta de sol no cal ni passar fred ni passar calor. Ni tampoc modificar físicament l’estructura arquitectònica de l’habitatge.

La pintura mural, el vitrall, creen la il·lusió d’una altra realitat. Amb l’avantatge que és una realitat que nosaltres mateixos ens hem fabricat. És veritat      que, de vegades, s’ha sentit sobretot la necessitat de crear sensació d’amplitud o de modificar determinats límits arquitectònics.

El vitrall, la pintura al fresc, són uns importants elements per a la transformació d’un lloc tancat. Expressen la necessitat, el somni, de trencar les barreres establertes per la convenció, i creen atmosferes diferents, tan diferents com la creativitat humana, tan infinites com les possibilitats de l’art.

La casa Colli Regàs, que no arriba als deu metres d´amplada, té una distribució ben poc funcional: tot són racons i raconets, però es va construir amb els aires d´un gran palau, que juga les seves cartes de presentació en la imponent nau central, en la gran sala il-luminada  zenitalment.

S´obren les cinc portes que separen aquest llarg espai, la perspectiva, de cap a cap, és impactant, pel color i la riquesa dels materials i per com s´ha treballat. Tant dins com fora, el dinamisme de les formes anima les ceràmiques, les reixes o els relleus escultòrics d´Eusebi Arnau.

La seva arquitectura encaixa obsessivament, d´una manera mecànica, amb peces que es troben com a l´interior d´un gran motor. La fantasia és als revestiments, si de cas, als afegits ornamentals. Puig i Cadafalch podria dir-se que pertany a la categoria d’arquitectes-enginyers.

La decoració no moble d´aquesta casa és d´una finor de puntaire, d´una complexitat de randa i un ordit de tapís. Hi predominen els motius florals, on fa un gran paper el que passa per ser, estilitzada, la flor del cotó, i que podria ser que fos, sempre dins la seva creu espàcio-temporal, una rosa quan ja s´ha esbadellat.

Damunt la llar de foc, perdura l´arbre genealògic del cotó i unes rajoles de ceràmica fan la combinació dels tres elements en un de sol: les arrels que entrellacen les inicials de Joaquim Colli Regàs, la roda dentada que lliga el món de baix i el de dalt, i la flor efímera que acaba coronant els treballs.

En l´arquitectura de Puig i Cadafalch hi ha tota una exaltació de la productivitat del ram tèxtil, en aquest cas; començant pels esgrafiats de la façana, que reprodueixen el dibuix que els telers de l´època realitzaven pel sistema de «buit» i «ple», alternant. Els coronaments de les obertures del pis i de la planta baixa també presenten símbols relacionats amb el cotó i el filar: un gat enredant la troca, les papallones que vénen després dels cucs de seda, l´aranya un cop ha teixit el seu parany …

A les sensacionals reixes de ferro del finestral de tres fulles central de la planta baixa destaquen pel seu color daurant les quatre peces bàsiques dels telers circulars que funcionaven a finals del segle XIX: la «mallosa», la «premsa», el «batent» i el «tec».

Damunt mateix del cancel hi ha una al.legoria del teixir: una figura femenina d´Eusebi Arnau – coneguda popularment cpm la «Filosa» – que sosté el fus en una mà mentre amb l´altra sosté en equilibri unes balances romanes.

Sembla que si aquesta filigrana de Puig i Cadafalch s´ha conservat tan bé és perquè no va ser gaire vuscuda. El senyor Colli Regàs va traspassar al cap de pocs anys d´estrenar la casa i durant molt de temps va ser usada com a magatzem. Per sort, no s´hi va fer cap reforma fins que la Caixa d’Estalvis Laietana, ja va restaurar sense plànyer res.

 

 

Lluís Domènech i Montaner.

(Barcelona 1850- 1923). Arquitecte (1873), professor i director de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (1901). Participà activament en el moviment polític del catalanisme i després en la investigació històrica i arqueològica. Representa la branca racionalista del Modernisme arquitectònic per l’ús de nous materials i tecnologies que conjumina amb una especial afició per les arts aplicades i bells  oficis, amb resultats decorativistes.

 

Maria Alàs Borbon

Evolució diària dels usuaris que han accedit a la pàgina web de gener a abril de 2023

 

 

 

 

Benvolgudes/uts, companyes/anys,

Seguirem informant-vos, com sempre, a través dels nostres canals habituals de comunicació.

La Junta
Maig 2023