Els cursos per a la Gent Gran en format virtual  han començat el dia 22 de novembre.

Els dies 12, 14 i 17 de gener han començat també els cursos presencials a l’Aula 11/13 de la Casa de Convalescència. L’horari és de 9,30 a 13,00 h, amb un descans de 30 minuts, de 11 a 11,30 h.

Pel que fa a la situació de la pandèmia, us informem que en aquests moments la UAB està aplicant una presencialitat del 100% a les aules, tot i això,  en aquests cursos l’ICE ha decidit rebaixar l’aforament i els grups s’han tancat amb una ocupació d’entre el 70 i el 80 %. Us recordem que cal seguir les indicacions de les autoritats sanitàries pel que fa a l’ús de mascaretes i rentat de mans. Us demanem que si algú de vosaltres es positiu en Covid-19 en algun moment del curs, ho comuniqui de seguida al correu ga.ice@uab.cat per tal d’actuar segons els protocols vigents en cada moment.

L’Associació d’Aules d’Extensió Universitària per al Temps Lliure es posarà en contacte amb totes les persones matriculades en aquests cursos per procedir al cobrament de la quota de l’Associació, si no s’ha fet abans, i tal com s’indica a la Normativa.

Aules d’extensió Universitàri vinculades a la UAB

Agenda cultural

La Facultat de Filosofía i LLetres de la  Universitat Autònoma organitza a Bellaterra una exposició del fons documental del Liceu amb motiu del seu 175è aniversari.

“SGLiceu-UAB, Un arxiu a l´abast del món.”

L’espectacle de referència a les ciutats occidentals contemporànies del segle XIX era l´òpera. Des de la revolució industrial s´articulàven mirant un eix privilegiat: els teatres d´òpera, espai predilecte de relacions socials i punt de trobada de les classes emergents..

Durant els 175 anys de funcionament del teatre s´ha generat molta documentació, tant artística com administrativa, que sortosament s´ha salvat dels dos incendis que destruïren el G.T. del Liceu el 1861 i el 1994.

Escenografies del GT del Liceu (1847-2022)
Curiositats liceístiques
El teatre que batega: treballadors i societat

Amb motiu d´aquest esdeveniment hi ha un seguit d´activitats:

• 17 de març, 2,15 h.
  Conferència de Jaume Tibó (apuntador al G.L. del Liceu).
  Lloc a determinar (consulteu la pàgina web de la Facultat)
• 22 de març, 12 h.
  Recital Anna Farrés (soprano), Antoni Lliteres (tenor), Josep Brufon (piano)
  Auditori de la Facultat.
• 31 de març 12 h.
  Conferència d´Alicia Daufí: “Els balls de Carnaval al Liceu”
  LLoc a determinar (consulteu la pàgina web de la Facultat)
• 7 d´abril 12h.
  Conferència de Carme Caballer.
  La companyia de Ballet del Liceu.
  Lloc a determinar (consulteu la pàgina web de la Facultat)

Exposicions a Barcelona

GAUDI
MNAC Museu Nacional d’Art de Catalunya
Palau Nacional – Parc de Montjuic
Obert fins el 6 de març

Manuales de reparaciones y sonidos cósmicos. Autoediciones para sanar al universo entero
MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona
Plaça dels Àngels s/n
Obert fins a 1 de maig

Muestreo 4. Cosas que pasan
MACBA . Convent dels Àngels
Plaça dels Àngels s/n
Obert fins a 5 de abril

En tiempo real. La Col·lecció Rafael Tous d’art conceptual
MACBA. Convent dels Angels s/n
Obert fins a 6  de juny

El sentido de la escultura
Fundació Joan Miró
Parc de Montjuic
Obert fins a 6 de mar

Per una educació en llibertat. Barcelona i l’escola (1908-1979)
El Born. Centre de Cultura i Memòria
Plaça Comercial 12
Obert fins a 27 de març

Homo-ludens. Videojuegos para entender el presente
Fundació La Caixa . Caixa Fòrum
Avinguda Ferrer i Guàrdia 6-8
Obert fins a 18 d’abril

La maquina Magritte
Fundació La Caixa, Caixa Fòrum
Avinguda Ferrer i Guàrdia 6-8
Obert fins a 5 de juny

Adolf Mas. Los ojos de Barcelona
Centre de Fotograffia Kbr Fundación Mafre
Carrer de la Marina, 16 – 18
Obert fins a 8 de maig

Diseñas o trabajas? La nueva comunicación visual 1980-2003
Museu del Disseny. Edifici Hub
Plaça de les Glòries Catalanes 37
Exposició permanent

Banksy. The Art of Protest
Disseny Hub de Barcelona
Placa de les Glòries Catalanes 37
Obert fins a 13 de març

Como un mundo que se desmorona cuando nadie está mirando
Diàlica
Trafalgar 53
Sense data de tancament

En tres actos. Acto 3. Veinte rostros y tres multitudes
Fundacio Suñol
Carrer de Mejia de Lequerica 14
Obert fins a 8 d’abril

Esteve Luceron. La Perona, L’espai i la gent
Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB)
Plaça de Pons i Clerch, 2  2a, planta
Obert fins a 22 de maig

Frida Kahlo. The life of an icon
IDEAL. Dr. Trueta 196.198
Sense data de tancament

La mascara nunca miente
CCCB Montalegre, 5
Obert fins a 1 de maig

NAUFRAGIOS Y TORMENTAS
Espai Volart – Ausias March, 22
Obert fins a 1 de maig

El contingut d´aquesta Agenda Cultural s’anirà revisant periòdicament.

Ulises
(James Joyce)
100 anys de la seva publicació el 1922

Ricard de Baños Martínez va veure la primera llum el dia 28 d’agost de l’any 1882 en un piset del barceloní carrer de Tallers, molt a prop de La Rambla. Quant només tenia nou anys va començar a feinejar com aprenent de la secció de fotografia dels Grandes Almacenes El Siglo. Aquell vailet espavilat tenia la fotografia com  a veritable fal·lera.

L’autèntic esdeveniment per a Ricard de Baños es va produir l’any 1895, quan tots els diaris i totes les revistes del món es van omplir de notícies relatives al nou invent del Cinematographe, que els seus creadors, els germans Lumière, acabaven de presentar al parisenc Saló Indi del Grand Cafè de Paris. Des d’aquell moment, Ricard va aprofitar totes les oportunitats que se li van presentar per enriquir els seus coneixements sobre les imatges en moviment. Gràcies al càrrec que ocupava com a cap de la secció de fotografia de El Siglo, va poder establir contacte amb el primer delegat de la casa francesa Gaumont (productora i distribuïdora de pel·lícules, fundada el 1895) que hi va haver a  Barcelona.

Aviat Ricard va deixar El Siglo per córrer l’aventura de dedicar-se definitivament a la tècnica cinematogràfica. Va fer un primer viatge a París  als primers estudis a la Ville Lumière, on De Baños va tenir l’oportunitat de copsar l’atmosfera del primer cinema europeu i internacional, en aquells primers anys del segle, el de Mèlies, Ferdinand Zecca, Victorin Jasset i també Romeo Bosetti.

Uns quants mesos després, De Baños, no tan sols parlava un francès acceptable, sinó que també tenia una idea bastant encertada del futur d’un espectacle que ell ja s’havia fet seu. Veia el cinematògraf com un un negoci apassionant, per al que qualsevol s’havia de preparar acuradament si volia assolir l’èxit, sobretot en un país com Espanya, que per aquell temps es trobava a bastants anys llum de França, econòmicament i culturalment.

Ricard de Baños creia que el que es veia a la pantalla era molt més important que el so que s’hi podia afegir  i, per això, una gran part de la seva vida va estar dedicada a “explicar històries d’imatges que ja “parlaven prou per si mateixes”, sense preocupar-se gaire de l’acompanyament sonor.

Els primers treballs una mica importants del nostre pioner van ser filmacions i sonoritzacions a Barcelona. Es tracta de petits films de cent metres: el primer Bohemios, segons la sarsuela de Pertin i Palacios, amb música del mestre Amadeu Vives. El segon és un fragment de la sarsuela El duo de la africana. El tercer, un tros de la sarsuela La gatita blanca i el darrer, un fragment de la també sarsuela El húsar de la guardia, i també del mestre Vives.

Amb l’autoritat que la Gaumont li va conferir des del principi del seu retorn de Paris, De Baños va escollir el pati del Teatro Cómico, del Paralel, com a plató ocasional de la cronofonia; ell mateix va intervenir en la selecció dels intèrprets, i un cop filmades les breus cintes, també va intervenir perquè fossin solemnement presentades en públic en el vestíbul condicionat del vell teatre Novetats, del carrer de Casp.

Malauradament, no ha quedat ni un sol metre de totes aquelles petites però significatives pel·lícules.

Fins aquí doncs, la primera etapa el nostre biografiat, al servei de la productora i distribuïdora francesa.

Albert Marro, empresari d’espectacles de varietats,  va establir el primer contacte amb un home – que en principi li va semblar insignificant – i que lluïa una barba negra espessa i tenia uns ulls d’allò més vius. Aquell homenet va començar a parlar-li de cinema, li va dir que es deia Segundo de Chomón, i va afegir que ja s’havia comprat  un aparell d’aquells per impressionar pel·lícules. Poc temps després es van convertir en socis. Marró somiava la creació d’una empresa de producció per a la qual li era imprescindible de trobar un soci que tingués una fe cega en el nou cinematògraf, Chomón havia de fer d’operador i encarregar-se dels trucatges i Marro havia de ser el director.

Chómon no volia perdre el temps de imitacions de films d’èxits anteriors, ni tampoc en la filmació de reportatges i petits documentals. Ell sabia que era un creador i a  començament de l’any 1906  va decidir liquidar el contacte comercial amb Marro i traslladar-se a Paris, fet decisori i negatiu per a la nostra cinematografia.

Hispano Films era el nom de l’empresa creada per aquests socis i a la que  es va incorporar Ricard de Baños i va passar a ser director tècnic de filmacions.

En aquella torre del carrer Craywinckel numero 20, Ramon de Baños es va iniciar en la tècnica cinematogràfica i amb el temps va arribar a convertir-se en un magnífic director de laboratoris.

Gairebé fins a l’any 1908 . la producció de la Hispano es va dedicar fonamentalment a impressionar reportatges i documentals, ja que en aquella època les “vistes naturals” tenien una gran acceptació popular. El Metropolitan Cinemaway va encarregar a la Hispano l’execució d’uns quants reportatges de gran mobilitat que es poguessin projectar en el seu curiós “cinema-tren”, com ara Barcelona en tramvia, Valencia en tramvia i De Màlaga a Velez-Málaga que es van mantenir molts dies en el cartell d’aquell insòlit local de la Gran Via  on els espectadors en trobaven immersos en un ambient semblant al d’un vagó de ferrocarril.

L’any 1906, (l’any que Ricard Baños es va incorporar a la Hispano) va tenir una importància vital per a Catalunya; recordem que va ser quan es va constituir la Solidaritat Catalana i es va celebrar a Barcelona el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana, amb la publicació de La nacionalitat catalana de Prat de la Riba.

Aquest va ser el principi de la productiva i llarga col·laboració de De Baños amb la Hispano. A partir de Entierro de Eduardo VII i Coronación de Jorge V de Inglaterra, a 1910, Ricard de Baños es va dedicar sobretot al film d’argument.

Una faceta d’aquesta producció de reportatges de la Hispano va tenir com a particularitat temàtica els freqüents viatges de la família reial, i els desplaçaments i actes públics dels reis d’Espanya. Aquests reportatges tenien una clara acceptació del públic espanyol i també de les productores estrangeres que – com la Pathé – incorporaven aquestes notícies en els informatius que feien.

Sucesos de Barcelona (o Semana trágica) , La guerra de Marruecos (Campanya del Rif) van constituir uns èxits suculents per a la Hpano Films i no només a Espanya, sinó també a l’estranger. De Baños va ser a l’Africa des de l’agost del 1909 fins a final d’octubre i va rodar una colla de reportatges de campanya, alguns dels quals han estat conservats. La primera part d’aquell film sobre la guerra de Melilla es va projectar a la Sala Mercè i el reportatge sencer va ser projectat amb tots els honors al Teatre-Cinema Poliorama.

Don Juan Tenorio de la Hispano Films, signada conjuntament per Albert Marro i Ricard de Baños és el primer film d’argument produït des de la integració de Ricard de Baños a la casa. Aquesta primera versió del Tenorio ens ha arribat sencera (te exactament 330 metres) tot i que sense els rètols, que segurament eren molt freqüents i reproduïen fidelment els versos del conegudíssim drama.

Dins els cànons de la època aquell Don Juan Tenorio va resultar un producte cinematogràfic d’allò més ambiciós. Marro va contractar com a protagonista del film a l’actor Cecilio Rodriguez de la Vega, molt popular en aquells anys, i que estava tip de muntar en els teatres e Barcelona l’obra de Zorrilla.

La raó social Marro-Baños va planejar de seguida una nova etapa de producció, però llavors preferentment pel·lícules d’argument- El nivell cultural de la majoria del públic exigia films populars Locura de amor , Los polvos del Rata, Secreto de confesión, Su propio juez.

Maria Alás Borbon