04 març Butlletí març 2022
La directora de cinema, Carla Simon ha aconseguit l’Os de la Berlinale per a la pel·lícula «Alcarràs» rodada en català i en el dialecte nord occidental.
Rodada amb actors no professionals, que varen ser escollits d’entre més de 9000 candidats de la zona, la pel·lícula ens projecta la realitat del sector agrícola en l’àmbit rural de les comarques de Lleida. Homes i dones que han arriscat el seu temps i el seu patrimoni davant la incertesa del futur. Homes i dones que cada vegada que cauen es tornen a aixecar. Una melancòlica oda a la agricultura en l’última collita de préssecs. La jove directora va recórrer als records de la seva infantesa en el camp i als jocs amb els seus cosins per escriure el guió d’aquesta cinta que ha convençut a Berlin.
Cicerón en el segle I a. C. deia: “La agricultura és la professió del savi, del l’home senzill, l’ocupació més digna per a tot home lliure”.
En el relat que afegim sempre al final del butlletí, hi trobareu la primera part de la història dels germans Baños, pioners del cinema català. No s’ha pogut resumir amb menys paraules aquesta història dels inicis del cinema. Aquest relat formarà part del butlletí de març i el d’abril.
Un passat necessari per tenir constància del present.
Cursos de l’Aula d’Extensió Universitària per al Temps Lliure
(Casa de Convalescència)
Els cursos per a la Gent Gran en format virtual han començat el dia 22 de novembre.
Els dies 12, 14 i 17 de gener han començat també els cursos presencials a l’Aula 11/13 de la Casa de Convalescència. L’horari és de 9,30 a 13,00 h, amb un descans de 30 minuts, de 11 a 11,30 h.
Pel que fa a la situació de la pandèmia, us informem que en aquests moments la UAB està aplicant una presencialitat del 100% a les aules, tot i això, en aquests cursos l’ICE ha decidit rebaixar l’aforament i els grups s’han tancat amb una ocupació d’entre el 70 i el 80 %. Us recordem que cal seguir les indicacions de les autoritats sanitàries pel que fa a l’ús de mascaretes i rentat de mans. Us demanem que si algú de vosaltres es positiu en Covid-19 en algun moment del curs, ho comuniqui de seguida al correu ga.ice@uab.cat per tal d’actuar segons els protocols vigents en cada moment.
L’Associació d’Aules d’Extensió Universitària per al Temps Lliure es posarà en contacte amb totes les persones matriculades en aquests cursos per procedir al cobrament de la quota de l’Associació, si no s’ha fet abans, i tal com s’indica a la Normativa.
Aules d’extensió Universitàri vinculades a la UAB
Les Aules d’extensió Universitària vinculades a la UAB i que estan fora de Barcelona, ens faran arribar periòdicament el seu programa d’activitats per si algú de vosaltres hi està interessat en assistir-hi.
Per accedir a la programació del segon trimestre del curs 2021/2022 a l’Aula d’Extensió Universitària d’Argentona, c/ Mataró, 5, us podeu adreçar a la seva web: auladargentona.org o al seu correu electrònic: auladargentona@gmail.com. Telf: 93 797 41 73.
Aula d’Ext. Univ. de Badalona
Teatre Zorrilla, Canonge Baranetra, 17.
Web: aulabadalona.cat
Correu electrònic: aula@aulabadalona.cat.
Telèfon: 93 464 73 02.
Aula d’Ext. Univ. Vilassar de Mar
Escola Nàutica, Carrer Sta. Eulàlia, 40
Web: aulavilassardemar.cat
Correu electrònic. aeu.udm@gmail.com
Aula d’Ext, Univ, de Manresa
Correu electrònic: aeumanresa@gmail.com
Telèfon: 93 836 21 26
Aula d’Ext, Univ. Tiana-Mongat
Correu electrònic: aulauniversitariatimo@gmail.com
Aula d’Ext. Univ. de Sabadell
Web: aulasabadell.cat
Telèfon: 93 722 04 28
Aula d’Ext. Univ. De Sant Quirze del Vallès
Web: www.aulasqv.com
Important per a tots els socis
Ja s’han cobert ples places vacants de vocals de grup per a les classes presencials. Podreu dirigir-vos directament a ells per demanar informacions concretes relacionades amb el temari que s’exposa, preguntes a fer a l’ICE, proposta de sortides culturals, etc. La vocalia serà també qui s’encarregui de coordinar sortides o visites culturals relacionades amb el que es tracta a la classe.
Si algun alumne dels cursos virtuals llegeix aquest correu i està interessat en formar part de les vocalies, us demanem ens ho feu saber, el més aviat possible, a través del nostre correu aaeu.tempslliure@gmail.com i el convocarem properament a les reunions de Junta per informar-vos del tipus de col·laboració que tenim amb l’ICE i la participació dels vocals en les decisions de la Junta. Aquesta col·laboració és totalment voluntària.
Gràcies per endavant per vostre interès.
La Sra. Olga Cambray passarà a formar part de la Junta en el càrrec de tresorera de l’Associació. El Sr. Ramon Marcet passa a ocupar el càrrec de Vice-President. Per un problema mèdic del nostre tresorer, no s’ha pogut convocar encara una Assemblea amb tots els socis per tal de nomenar als nous titulars del càrrec.
Aula Virtual
Apunts dels professors
Pàgina Web
La Pàgina WEB de l’Associació ESTÀ ACTUALITZADA.
Enllaç a la nostre web, grups i cursos
Si vols llegir aquest butlletí directament o imprimir-lo, el tenim amb format PDF a la nostra Web. També hi trobareu els de cada mes, i tot allò que ens comuniqueu com activitats, història i normatives generals.
Evolució diària dels usuaris que han accedit a la pàgina web al llarg dels mesos de gener – febrer de 2022
Recordatori: Si alguns de vosaltres no rebeu el butlletí, potser en el seu moment vàreu dir que no interessava. Al peu de la primera pàgina de la nostra Web, trobareu una casella per omplir amb les dades que demanem per poder rebre el butlletí. Comptem amb tothom.
Agenda cultural
La Facultat de Filosofía i LLetres de la Universitat Autònoma organitza a Bellaterra una exposició del fons documental del Liceu amb motiu del seu 175è aniversari.
“SGLiceu-UAB, Un arxiu a l´abast del món.”
L’espectacle de referència a les ciutats occidentals contemporànies del segle XIX era l´òpera. Des de la revolució industrial s´articulàven mirant un eix privilegiat: els teatres d´òpera, espai predilecte de relacions socials i punt de trobada de les classes emergents..
Durant els 175 anys de funcionament del teatre s´ha generat molta documentació, tant artística com administrativa, que sortosament s´ha salvat dels dos incendis que destruïren el G.T. del Liceu el 1861 i el 1994.
Escenografies del GT del Liceu (1847-2022)
Curiositats liceístiques
El teatre que batega: treballadors i societat
Amb motiu d´aquest esdeveniment hi ha un seguit d´activitats:
- 17 de març, 2,15 h.
Conferència de Jaume Tibó (apuntador al G.L. del Liceu).
Lloc a determinar (consulteu la pàgina web de la Facultat) - 22 de març, 12 h.
Recital Anna Farrés (soprano), Antoni Lliteres (tenor), Josep Brufon (piano)
Auditori de la Facultat. - 31 de març 12 h.
Conferència d´Alicia Daufí: “Els balls de Carnaval al Liceu”
LLoc a determinar (consulteu la pàgina web de la Facultat) - 7 d´abril 12h.
Conferència de Carme Caballer.
La companyia de Ballet del Liceu.
Lloc a determinar (consulteu la pàgina web de la Facultat)
Exposicions a Barcelona
GAUDI
MNAC Museu Nacional d’Art de Catalunya
Palau Nacional – Parc de Montjuic
Obert fins el 6 de març
Manuales de reparaciones y sonidos cósmicos. Autoediciones para sanar al universo entero
MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona
Plaça dels Àngels s/n
Obert fins a 1 de maig
Muestreo 4. Cosas que pasan
MACBA . Convent dels Àngels
Plaça dels Àngels s/n
Obert fins a 5 de abril
En tiempo real. La Col·lecció Rafael Tous d’art conceptual
MACBA. Convent dels Angels s/n
Obert fins a 6 de juny
El sentido de la escultura
Fundació Joan Miró
Parc de Montjuic
Obert fins a 6 de mar
Per una educació en llibertat. Barcelona i l’escola (1908-1979)
El Born. Centre de Cultura i Memòria
Plaça Comercial 12
Obert fins a 27 de març
Homo-ludens. Videojuegos para entender el presente
Fundació La Caixa . Caixa Fòrum
Avinguda Ferrer i Guàrdia 6-8
Obert fins a 18 d’abril
La maquina Magritte
Fundació La Caixa, Caixa Fòrum
Avinguda Ferrer i Guàrdia 6-8
Obert fins a 5 de juny
Adolf Mas. Los ojos de Barcelona
Centre de Fotograffia Kbr Fundación Mafre
Carrer de la Marina, 16 – 18
Obert fins a 8 de maig
Diseñas o trabajas? La nueva comunicación visual 1980-2003
Museu del Disseny. Edifici Hub
Plaça de les Glòries Catalanes 37
Exposició permanent
Banksy. The Art of Protest
Disseny Hub de Barcelona
Placa de les Glòries Catalanes 37
Obert fins a 13 de març
Como un mundo que se desmorona cuando nadie está mirando
Diàlica
Trafalgar 53
Sense data de tancament
En tres actos. Acto 3. Veinte rostros y tres multitudes
Fundacio Suñol
Carrer de Mejia de Lequerica 14
Obert fins a 8 d’abril
Esteve Luceron. La Perona, L’espai i la gent
Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB)
Plaça de Pons i Clerch, 2 2a, planta
Obert fins a 22 de maig
Frida Kahlo. The life of an icon
IDEAL. Dr. Trueta 196.198
Sense data de tancament
La mascara nunca miente
CCCB Montalegre, 5
Obert fins a 1 de maig
NAUFRAGIOS Y TORMENTAS
Espai Volart – Ausias March, 22
Obert fins a 1 de maig
El contingut d´aquesta Agenda Cultural s’anirà revisant periòdicament.
Ulises
(James Joyce)
100 anys de la seva publicació el 1922
Ricard de Baños Martínez va veure la primera llum el dia 28 d’agost de l’any 1882 en un piset del barceloní carrer de Tallers, molt a prop de La Rambla. Quant només tenia nou anys va començar a feinejar com aprenent de la secció de fotografia dels Grandes Almacenes El Siglo. Aquell vailet espavilat tenia la fotografia com a veritable fal·lera.
L’autèntic esdeveniment per a Ricard de Baños es va produir l’any 1895, quan tots els diaris i totes les revistes del món es van omplir de notícies relatives al nou invent del Cinematographe, que els seus creadors, els germans Lumière, acabaven de presentar al parisenc Saló Indi del Grand Cafè de Paris. Des d’aquell moment, Ricard va aprofitar totes les oportunitats que se li van presentar per enriquir els seus coneixements sobre les imatges en moviment. Gràcies al càrrec que ocupava com a cap de la secció de fotografia de El Siglo, va poder establir contacte amb el primer delegat de la casa francesa Gaumont (productora i distribuïdora de pel·lícules, fundada el 1895) que hi va haver a Barcelona.
Aviat Ricard va deixar El Siglo per córrer l’aventura de dedicar-se definitivament a la tècnica cinematogràfica. Va fer un primer viatge a París als primers estudis a la Ville Lumière, on De Baños va tenir l’oportunitat de copsar l’atmosfera del primer cinema europeu i internacional, en aquells primers anys del segle, el de Mèlies, Ferdinand Zecca, Victorin Jasset i també Romeo Bosetti.
Uns quants mesos després, De Baños, no tan sols parlava un francès acceptable, sinó que també tenia una idea bastant encertada del futur d’un espectacle que ell ja s’havia fet seu. Veia el cinematògraf com un un negoci apassionant, per al que qualsevol s’havia de preparar acuradament si volia assolir l’èxit, sobretot en un país com Espanya, que per aquell temps es trobava a bastants anys llum de França, econòmicament i culturalment.
Ricard de Baños creia que el que es veia a la pantalla era molt més important que el so que s’hi podia afegir i, per això, una gran part de la seva vida va estar dedicada a “explicar històries d’imatges que ja “parlaven prou per si mateixes”, sense preocupar-se gaire de l’acompanyament sonor.
Els primers treballs una mica importants del nostre pioner van ser filmacions i sonoritzacions a Barcelona. Es tracta de petits films de cent metres: el primer Bohemios, segons la sarsuela de Pertin i Palacios, amb música del mestre Amadeu Vives. El segon és un fragment de la sarsuela El duo de la africana. El tercer, un tros de la sarsuela La gatita blanca i el darrer, un fragment de la també sarsuela El húsar de la guardia, i també del mestre Vives.
Amb l’autoritat que la Gaumont li va conferir des del principi del seu retorn de Paris, De Baños va escollir el pati del Teatro Cómico, del Paralel, com a plató ocasional de la cronofonia; ell mateix va intervenir en la selecció dels intèrprets, i un cop filmades les breus cintes, també va intervenir perquè fossin solemnement presentades en públic en el vestíbul condicionat del vell teatre Novetats, del carrer de Casp.
Malauradament, no ha quedat ni un sol metre de totes aquelles petites però significatives pel·lícules.
Fins aquí doncs, la primera etapa el nostre biografiat, al servei de la productora i distribuïdora francesa.
Albert Marro, empresari d’espectacles de varietats, va establir el primer contacte amb un home – que en principi li va semblar insignificant – i que lluïa una barba negra espessa i tenia uns ulls d’allò més vius. Aquell homenet va començar a parlar-li de cinema, li va dir que es deia Segundo de Chomón, i va afegir que ja s’havia comprat un aparell d’aquells per impressionar pel·lícules. Poc temps després es van convertir en socis. Marró somiava la creació d’una empresa de producció per a la qual li era imprescindible de trobar un soci que tingués una fe cega en el nou cinematògraf, Chomón havia de fer d’operador i encarregar-se dels trucatges i Marro havia de ser el director.
Chómon no volia perdre el temps de imitacions de films d’èxits anteriors, ni tampoc en la filmació de reportatges i petits documentals. Ell sabia que era un creador i a començament de l’any 1906 va decidir liquidar el contacte comercial amb Marro i traslladar-se a Paris, fet decisori i negatiu per a la nostra cinematografia.
Hispano Films era el nom de l’empresa creada per aquests socis i a la que es va incorporar Ricard de Baños i va passar a ser director tècnic de filmacions.
En aquella torre del carrer Craywinckel numero 20, Ramon de Baños es va iniciar en la tècnica cinematogràfica i amb el temps va arribar a convertir-se en un magnífic director de laboratoris.
Gairebé fins a l’any 1908 . la producció de la Hispano es va dedicar fonamentalment a impressionar reportatges i documentals, ja que en aquella època les “vistes naturals” tenien una gran acceptació popular. El Metropolitan Cinemaway va encarregar a la Hispano l’execució d’uns quants reportatges de gran mobilitat que es poguessin projectar en el seu curiós “cinema-tren”, com ara Barcelona en tramvia, Valencia en tramvia i De Màlaga a Velez-Málaga que es van mantenir molts dies en el cartell d’aquell insòlit local de la Gran Via on els espectadors en trobaven immersos en un ambient semblant al d’un vagó de ferrocarril.
L’any 1906, (l’any que Ricard Baños es va incorporar a la Hispano) va tenir una importància vital per a Catalunya; recordem que va ser quan es va constituir la Solidaritat Catalana i es va celebrar a Barcelona el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana, amb la publicació de La nacionalitat catalana de Prat de la Riba.
Aquest va ser el principi de la productiva i llarga col·laboració de De Baños amb la Hispano. A partir de Entierro de Eduardo VII i Coronación de Jorge V de Inglaterra, a 1910, Ricard de Baños es va dedicar sobretot al film d’argument.
Una faceta d’aquesta producció de reportatges de la Hispano va tenir com a particularitat temàtica els freqüents viatges de la família reial, i els desplaçaments i actes públics dels reis d’Espanya. Aquests reportatges tenien una clara acceptació del públic espanyol i també de les productores estrangeres que – com la Pathé – incorporaven aquestes notícies en els informatius que feien.
Sucesos de Barcelona (o Semana trágica) , La guerra de Marruecos (Campanya del Rif) van constituir uns èxits suculents per a la Hpano Films i no només a Espanya, sinó també a l’estranger. De Baños va ser a l’Africa des de l’agost del 1909 fins a final d’octubre i va rodar una colla de reportatges de campanya, alguns dels quals han estat conservats. La primera part d’aquell film sobre la guerra de Melilla es va projectar a la Sala Mercè i el reportatge sencer va ser projectat amb tots els honors al Teatre-Cinema Poliorama.
Don Juan Tenorio de la Hispano Films, signada conjuntament per Albert Marro i Ricard de Baños és el primer film d’argument produït des de la integració de Ricard de Baños a la casa. Aquesta primera versió del Tenorio ens ha arribat sencera (te exactament 330 metres) tot i que sense els rètols, que segurament eren molt freqüents i reproduïen fidelment els versos del conegudíssim drama.
Dins els cànons de la època aquell Don Juan Tenorio va resultar un producte cinematogràfic d’allò més ambiciós. Marro va contractar com a protagonista del film a l’actor Cecilio Rodriguez de la Vega, molt popular en aquells anys, i que estava tip de muntar en els teatres e Barcelona l’obra de Zorrilla.
La raó social Marro-Baños va planejar de seguida una nova etapa de producció, però llavors preferentment pel·lícules d’argument- El nivell cultural de la majoria del públic exigia films populars Locura de amor , Los polvos del Rata, Secreto de confesión, Su propio juez.
Maria Alás Borbon
Benvolgudes/uts, companyes/anys,
Seguirem informant-vos, com sempre, a través dels nostres canals habituals de comunicació.
La Junta
Març 2022