Aules Espai Sant Pau és un programa d’activitats acadèmiques organitzat per l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) adreçat als socis / sòcies de l’Associació Aules d’Extensió Universitària (AAEU) que es desenvolupa des de l’any 1996.

Com a complement de la nova reestructuració del programa, l’Associació necessita un grup de socis per formar part de l’equip de la Junta, ja que és convenient que sigueu vosaltres, els socis, els que aporteu idees noves, col·laborant amb nosaltres. Tots els interessats en formar part d’aquest grup ens reunirem ben aviat a fi que exposeu les vostres propostes per a poder introduir noves activitats en el funcionament del curs.

Necessitem, per tal, socis voluntaris per ocupar-se de:

• • • Activitats derivades dels cursos (visites a museus, anades a teatres, excursions, etc.).
    • En el capítol d’economia i finances, un expert que pugui estar al cas de subvencions, patrocinis, pagaments, tràmits amb la Generalitat, etc.
    • Un responsable per a la realització de tallers d’informàtica per als interessats.
    • Organitzadors de dinars de Nadal, loteries, etc.
    • Comissió de seguiment de socis i assistents (identificació d’entrades a l’aula i a conferències, pagament de quotes al dia, etc.).

Si hi esteu interessats, només heu de respondre al correu que us ha arribat. Podeu fer arribar també, al nostre correu electrònic aaeu.tempslliure@gmail.com el vostre interès a col·laborar.

MATRÍCULA

La matricula a cursos, i itineraris està oberta.

Horaris i telèfons d’atenció:

• De 9.30 h a 14 h: 93 581 23 93
• De 14 h a 19 h: 93 433 50 54 i 663087440

Correu electrònic:

ga.ice@uab.cat

Preu de la matrícula:

• Curs de 12 hores: 59 €
• Itinerari de 16 hores: 81 €

Per a més informació addicional consulteu la pàgina web:

hwww.uab.cat/ca/ice/aules-extensio-universitaria

L’Associació d’Aules d’Extensió Universitària per al Temps Lliure està obligada a comprovar que les persones inscrites en aquests cursos són socis/es de l’Associació, tal com s’especifica en la clàusula segona del Conveni de col·laboració entre la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Associació de les Aules d’Extensió Universitària per al Temps Lliure, signat el 15 de juny de 2022.

El pagament de la quota anual a l’Associació de les Aules (10 €) es pot fer per transferència bancària al nostre compte:

BBVA IBAN: ES98 0182 4246 1302 0212 5736

indicant el vostre nom i el vostre DNI. D’altra manera, ens és molt difícil identificar als socis. S’han de demanar els extractes al Banc, que no sempre els dona amb totes les especificacions.

També ho podeu fer personalment i us donarem un rebut. Estem pendents de rebre de l’ICE els llistats dels alumnes matriculats fins a finals d’octubre. Quan els tinguem posarem al dia els extractes de banc amb els que ja han satisfet la quota i us enviarem un escrit comunicant la data en què un dels membres de la Junta anirà a les classes i podreu fer el pagament. 

Per a consultes sobre el pagament de les quotes i altres assumptes relacionats amb l’Associació, adreceu-vos al nostre correu: aaeu.tempslliure@gmail.com i us donarem una resposta com més aviat millor. No tenim telèfon ni despatx físic.

L’ICE només pot respondre a preguntes relacionades amb la gestió administrativa dels cursos.

Consulta el contingut detallat dels cursos a la web

El Passeig de Gràcia era una travessa que enllaçava la ciutat murallada amb la vil·la de Gràcia. La creació del Passeig de Gràcia fou motivada per una crisi econòmica que havia perjudicat les classes menys afavorides. Cap a 1824,el capità general de Catalunya, Francisco Bernaldo de Quirós, marquès de Campo Sagrado, va intentar pal·liar-la i els va donar feina en una obra urbanística de gran envergadura. L’estret i intransitable camí de Gràcia es va convertir en un gran passeig.  En la Barcelona murallada, aquesta novetat fou molt ben rebuda, ja que, a més, el lloc estava emmarcat per una plantació d’arbres molt abundant. Aviat es va convertir en un espai per a l’oci popular amb jardins i muntanyes russes.

Als passejos d’ambdues bandes s’hi van instal·lar llocs de refrescos i de menjar i, inclús, escenaris de teatre. En un d’ells s’hi va escoltar per primera vegada a Espanya i gràcies a Clavé, música de Wagner. El teatre Tívoli va néixer allí i també el parc d’atraccions Camps El·lipsis, un dels més rellevants d’Europa.

Els ciutadans que es podien permetre el luxe d’anar-hi a passejar el van convertir en un espai burgès.

I darrere els veïns i vianants l’aparició del Modernisme va aportar esplendor al paisatge.

No va ser estrany que aquella zona, de la que en gaudien les classes benestants va atreure els primers residents.  L’aristocràcia i la burgesia, a l’instal·lar-se en grans residències, el van convertir en l’eix que va dominar el que avui coneixem com Dreta de l’Eixample. Va arribar «la febre de l’Eixample» i això va propiciar la seva edificació, omplint-se, a finals del segle XIX, de palauets per aristòcrates i burgesos.

El Modernisme, als inicis del segle XX, va donar caràcter i brillantor a una trama construïda a vegades per diferents mestres d’obra. La competència social entre el xocolater Antoni  Amatller, l’empresari tèxtil Batlló i el metge Lluís Morera, la van reflectir els arquitectes Puig i Cadafalch, Antoni Gaudi i Domenech i Montaner, amb els seus edificis a la «Manzana de la discordia». La joia de la corona seria, però, La Pedrera, edifici d’habitatges que Gaudi va concebre com un onatge de pedra.

A finals del segle XIX, amb l’arribada de l’electricitat, va aparèixer l’ascensor, invent que, durant els primers anys, va ser un article de luxe, un símbol de poder i prestigi per als seus propietaris i els edificis i residències més distingides del passeig de Gràcia el van incorporar en el seu programa.

Els ascensors estaven només dissenyats per pujar. Tampoc estaven preparats per arribar a l’àtic, on residia el servei. Per aquest motiu, els propietaris residien al primer pis, el principal.

A les plantes baixes s’hi va instal·lar cafès, ja que aprofitaven unes grans superfícies, inimaginables en una Barcelona encara murallada. Els comerços van trigar una mica més a instal·lar-s’hi.

Tan atractiu era el passeig que es disputava per a fer-hi desfilades militars i Carnestoltes.

La noblesa va apostar ràpidament per l’Eixample. Onze famílies notables s’instal·laren en cases unifamiliars. El marquès de Robert i el marquès de Marianao. El banquer Arnus va acomodar la seva llar a la cantonada del carrer  Mallorca.

El Modernisme, als inicis del segle XX, va donar caràcter i brillantor a una trama construïda a vegades per diferents mestres d’obra. La competència social entre el xocolater Antoni  Amatller, l’empresari tèxtil Batlló i el metge Lluís Morera, la van reflectir els arquitectes Puig i Cadafalch, Antoni Gaudi i Domenech i Montaner, amb els seus edificis a la «Manzana de la discordia». La joia de la corona seria, però, La Pedrera, edifici d’habitatges que Gaudi va concebre com un onatge de pedra.

A finals del segle XIX, amb l’arribada de l’electricitat, va aparèixer l’ascensor, invent que, durant els primers anys, va ser un article de luxe, un símbol de poder i prestigi per als seus propietaris i els edificis i residències més distingides del passeig de Gràcia el van incorporar en el seu programa.

Els ascensors estaven només dissenyats per pujar. Tampoc estaven preparats per arribar a l’àtic, on residia el servei. Per aquest motiu, els propietaris residien al primer pis, el principal.

A les plantes baixes s’hi va instal·lar cafès, ja que aprofitaven unes grans superfícies, inimaginables en una Barcelona encara murallada. Els comerços van trigar una mica més a instal·lar-s’hi.

Tan atractiu era el passeig que es disputava per a fer-hi desfilades militars i Carnestoltes.

La noblesa va apostar ràpidament per l’Eixample. Onze famílies notables s’instal·laren en cases unifamiliars. El marquès de Robert i el marquès de Marianao. El banquer Arnus va acomodar la seva llar a la cantonada del carrer  Mallorca.

Benvolgudes/uts, companyes/anys,

Seguirem informant-vos, com sempre, a través dels nostres canals habituals de comunicació.

La Junta
Novembre 2023