Butlletí octubre 2022

THE TREES

The Trees are coming into leaf
Like something almost being said;
The recent buds relax and spread,
Their greeness is a kind of grief.

Is it that they are born again
And we grow old No, they die too.
Their yearly trick of looking new
Is written down in rings of grain.

Yet still the unresting castles thresh
In fullgrown thickness every May.
Last year is dead, they seem to say,
Begin afresh, afresh, afresh.

Els arbres tornen a brotar
Com si ens volguessin dir quelcom;
Els capolls nous s´obren tranquils
Però ens desola llur verdor.

Potser perquè ells tornen a néixer
mentre envellim? No, que ells també
moren. El truc anyal de semblar nous
queda marcat amb més anells.

Però els actius castells remouen
llur testa espessa cada maig.
L’any vell és mort, sembla que diguin,
recomençar, recomençar.

Philip Larkin
1922-1985

Philip Larkin neix a Coventry i, des de la fi de la Segona Guerra Mundial,  ha publicat quatre llibres de versos; d´una possible col·lecció pòstuma, solament en coneixem la terrible meditació sobre la mort, Aubade. Prop de cent-vint poemes, unes dues-centes pàgines, fan de Larkin un clàssic de la literatura anglesa.

L´Anglaterra dels voltants de 1950 comprenia que, encara que victoriosa, sortia disminuïda de la guerra, sense poder prendre´s seriosament la seva aparença de tercera gran potencia nuclear. Els electors havien jubilat el gran Churchill i havien dut al govern aquells homenets grisos, els laboristes, que si més no, varen proporcionar una xarxa de seguretat social i educació pública, encara avui no desapareguda.

La figura de Philip Larkin, director de la biblioteca de la Universitat de Hull és important en la història de la poesia anglesa dels últims quaranta anys. Ell forma part clarament d´aquesta línia que arriba des de Thomas Hardy i Edward Thomas -entre d´altres – fins a Robert Graves, però aporta un to d´una riquesa de matisos particular que, en mols poemes, evoluciona des del col·loquial ofensiu fins a una tensió sentimental pura.

 

Curs 2022/2023

 

AUTOMATRÍCULA

El dia 12 del passat mes de setembre va començar el període de matriculació dels cursos, que continuarà fins a l´exhauriment de les places.

El Departament de Gestió Administrativa de l´Institut de Ciències de la Educació ha fet arribar a tot l´alumnat de cursos anteriors un tutorial amb les indicacions precises per la matriculació per internet.

Per a qualsevol incidència amb el vostre NIU o amb la contrasenya, podeu enviar un correu electrònic a la secretaria de l’ICE: ga.ice@uab.cat o bé trucar 93 581 16 48. Tindreu una resposta immediata.

Us informem que podeu matricular-vos personalment a la Secretaria de la Casa de Convalescència. La Carme de l´ICE us atendrà personalment i us facilitarà la tramitació dels papers. Truqueu al telèfon: 934 335 050 o be al 934 335 054 per demanar hora.

 

PREU DE LA MATRÍCULA

  • Modalitat virtual: 140 €
  • Modalitat presencial: 290 €

 

El calendari de matrícula és el mateix per a la modalitat virtual i per a la modalitat presencial.

 

SOL·LICITUD D’ANUL·LACIÓ DE MATRÍCULA

Un cop formalitzada la matrícula, només es farà la devolució de l’import en els casos de malaltia greu o accident i sempre que no hagi començat el curs. El tràmit es farà amb una sol·licitud al Registre de la UAB (https://seuelectronica.uab.cat/info-sol.licitud-generica), amb la documentació corresponent que acredita la situació al·legada.

 

Pagament de quotes de l’Associació

 

Podeu  continuar fent la vostra aportació a l’Associació de les Aules mitjançant transferència bancària al BBVA. Cal que   especifiqueu al fer el pagament només nom, cognoms i DNI.

Número de compte bancari:
BBVA IBAN ES98 0182 4246 1302 0212 5736
Import de la quota: 10€IMPORTANT: Per a consultes sobre el pagament de les quotes i altres assumptes relacionats amb l’Associació, adreceu-vos al nostre correu.

L’Associació d’Aules d’Extensió Universitària per al Temps Lliure està obligada a comprovar que les persones inscrites  en aquests cursos  són socis de l´Associació, tal com s’especifica el la clàusula segona del Conveni de col·laboració entre la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Associació de les Aules d’Extensió Universitària per al Temps Lliure, signat el 15 de juny d’enguany.

aaeutempslliure@gmail.com i us donarem una resposta el més aviat possible. No tenim telèfon ni despatx físic.
L’ICE només pot respondre a preguntes relacionades amb la gestió administrativa dels cursos.

 

Aules d’extensió Universitària vinculades a la UAB

 

Les Aules d’extensió Universitària vinculades a la UAB i que estan fora de Barcelona, ens faran arribar periòdicament el seu programa d’activitats per si algú de vosaltres hi està interessat en assistir-hi.

Per accedir a la programació del segon trimestre del curs 2021/2022 a l’Aula d’Extensió Universitària d’Argentona, c/ Mataró, 5,  us podeu adreçar a la seva web: auladargentona.org o al seu correu electrònic:  auladargentona@gmail.com. Telèfon: 93 797 41 73.

 

Aula d’Ext. Univ. de Badalona
Teatre Zorrilla, Canonge Baranetra, 17.
Web: aulabadalona.cat
Correu electrònic: aula@aulabadalona.cat.
Telèfon: 93 464 73 02.

Aula d’Ext. Univ. Vilassar de Mar
Escola Nàutica, Carrer Sta. Eulàlia, 40
Web: aulavilassardemar.cat
Correu electrònic. aeu.udm@gmail.com

Aula d’Ext, Univ, de Manresa
Correu electrònic: aeumanresa@gmail.com
Telèfon: 93 836 21 26

Aula d’Ext, Univ. Tiana-Mongat
Correu electrònic: aulauniversitariatimo@gmail.com

Aula d’Ext. Univ. de Sabadell
Web: aulasabadell.cat
Telèfon: 93 722 04 28

Aula d’Ext. Univ. De Sant Quirze del Vallès
Web: www.aulasqv.com

Aula d’Extensió Universitària de Vilanova i la Geltrú
Correus electrònics: info@aulavilanova.cat i aulavilanova@hotmail.com

Aula d’Extensió Universitària de Barberà del Vallès 
Web: www.aulanibarbera.org
Correu electrònic: aula.exten.univer.bdv@gmail.com

Aula Virtual
Apunts dels professors

 

Podeu consultar, perquè estaran penjats, els treballs dels professors que han intervingut en el primer cicle del curs. La documentació d’aquests cursos està disponible al  Campus Virtual de la UAB (Espai Moodle). Degut a l’atac informàtic la UAB ha pres mesures per evitar qualsevol altra intervenció. Si no heu pogut encara accedir-hi,  podeu enviar particularment un correu electrònic a: ga.ice@uab.cat. o bé trucar al telèfon 93 581 16 48.

 

Pàgina Web

 

La Pàgina WEB de l’Associació ESTÀ ACTUALITZADA.

Enllaç a la nostre web, grups i cursos

Si vols llegir aquest butlletí directament o imprimir-lo, el tenim amb format PDF a la nostra Web. També hi trobareu els de cada mes, i tot allò que ens comuniqueu com activitats, història i normatives generals.

Notícies i Activitats

 

Recordatori: Si alguns de vosaltres no rebeu el butlletí, potser en el seu moment vàreu dir que no interessava. Al peu de la primera pàgina de la nostra Web, trobareu una casella per omplir amb les dades que demanem per poder rebre el butlletí. Comptem amb tothom.

 

 

Cultura urbana i festa tradicional
Barcelona

 

Sembla evident que la festa forma part del conjunt d’elements que configuren la cultura de qualsevol grup humà. Alhora, aquesta cultura se’ns presenta com quelcom no estàtic que evoluciona amb el temps i amb les necessitats dels col·lectius que la generen.

 

 

L’inici del cicle d’estiu de festes tradicionals ve marcat per les celebracions de sant Joan. Amb el foc i les revetlles, aquesta és una festa molt viva a Barcelona. Una de les poques, perquè la relació entre festa tradicional i cultura urbana no és, en efecte, gens senzilla. La gran ciutat no sol tenir les dimensions, físiques i humanes, més propicies pel manteniment d’unes tradicions de les quals molts ciutadans no se senten hereus.

La festa és alliberadora. És alliberar a l’home de la grisor de la vida quotidiana i de la por del demà, la festa pot alliberar les energies , les possibilitats de creació i d’innovació.

Aquestes hores d’alegria són testimoni del desig de fugir de les relacions immobilitzades entre els individus i, per un temps, de fugir de les relacions de treball o de l’exercici d’unes funcions polítiques i socials.

 

 

L’hivern té a Barcelona dos conjunts festius bàsics, el cicle de Nadal-Reis que s’inicia el 8 de desembre (La Puríssima) i acaba el 6 de gener (dia de Reis). És una època que sembla caracteritzada inevitablement per un afany malaltís de consum, El Carnaval s’escau entre els mesos de febrer i març. A la primavera perviuen algunes manifestacions derivades de la Quaresma. En predominen però les manifestacions a l’aire lliure, com  l’Aplec de Sant Medir o d’altres més recents (El Rocío, La Feria de Abril), També es realitzen algunes fires interessants de productes de temporada, com la dels espàrrecs (Gavà) o les fruites confitades (Sant Ponç).

 

L’estiu té a Barcelona dues dates claus, les revetlles de Sant Joan, amb un conjunt d’accions relacionades amb el solstici d’Estiu, com l’encesa de fogueres, l’ús massiu de pirotècnia, etc. L’estiu és també l’època de les festes de barri; en aquest aspecte destaca la del barri de Gràcia a mitjan d’agost, i la de Sants, pocs dies després.

 

A la tardor continuen les diferents festes de barri, destacant-ne el conjunt d’activitats esportives i teatrals, els macroconcerts i els espectacles en general de les festes de la Mercè, Festa Major de Barcelona.

L’origen de moltes manifestacions festives es troba en actes litúrgics de la religió catòlica, que en perdre el seu valor simbòlic, resten com a signe d’identitat cívic.

Un precedent del pas de símbols religiosos a la societat civil fou el de la processó del Corpus Christi. La processó del Corpus, instituïda el segle XIV per tal de donar acte de fe públic de la glòria i el poder de Déu, havia significat a tota la península i, concretament a Catalunya, un acte d’especial intensitat; era, fins a començament del segle XX, l’acte públic religiós més important de l’any. L’escenificació medieval d’aquelles processons del Corpus pot contemplar-se encara avui en algunes ciutats del País Valencià.

 

Els gegants són unes figures de cartró pedra de més de 4 m. d’alçada, que segons una de les interpretacions més generalitzades simbolitzaven els Reis de les quatre parts del món. Aquestes figuracions fantàstiques han assolit a tota Catalunya un caràcter de signe d’identitat, específic de cada població o barri, de fet són una presència imprescindible a totes les festes locals.

 

Actualment el nombre de gegants, només de les rodalies de Barcelona, sobrepassa els trenta exemplars i les colles de diables i dracs són més de cinquanta. En els temps presents, la concentració més consolidada d’aquests personatges, és a les Festes de la Mercè, amb motiu del ball de Gegants  i del Correfoc.

El 1979, primer any de la nova democràcia municipal, la proposta de l’Ajuntament de Barcelona, va ser la d’un disseny de la festa amb:

  • un pòrtic festiu al voltant del pregó que havia de ser una mena de sinopsi dels atractius principals de les jornades imminents
  • un matí del dia 24 de setembre a la plaça de Sant Jaume, que s’ha anat consolidant com una manifestació castellera
  • uns concerts en diversos punts de la ciutat
  • apropar la festa al mar com una apel·lació a les antigues festes del barri marítim i programar, doncs, al·licients multitudinaris al Moll de la Fusta.
  • obrir el Liceu, i presentar-hi unes funcions populars, dessacralitzadores del temple de l’alta burgesia
  • la plaça de Sant Jaume, el batec cívic i polític de la ciutat, com a lloc d’accions lúdiques gairebé permanents.
  • la mitologia mediterrània del foc expressada en una desfilada de diables, dracs i feres espurnejadores
  • una gran concentració de gegants
  • un espectacle pirotècnic, sofisticat i informatitzat, com a cloenda de la festa principal.

 

 

Barcelona ha recuperat la festa de santa Eulàlia, com a festa major d’hivern. La Barcelona vella, el cor de Barcelona, i no cal dir la majestuosa catedral, no havien pas,  segons les circumstàncies adverses o positives, oblidat la Santa que els barcelonins han considerat pròpia. La festa d’aquesta Santa ha estat sempre una solemnitat de protocol a la catedral, mai al carrer. Les festes populars, en la mesura que són vives, apareixen i desapareixen.

La realitat és que ha Barcelona mai ha existit una festa major fins a una època propera a nosaltres. La celebració de la Mercè fou inventada, per donar a la ciutat, cap i casal de Catalunya, una festa major de què aquesta població estava mancada. El patronatge de la Mercè a Barcelona va iniciar-se amb els tràgics episodis de la plaga de la llagosta a Catalunya (1686-1688). El Consell de Cent va proclamar-la patrona de la ciutat en agraïment a la protecció atorgada i va establir-ne la festivitat el dia 2 d’agost, data tradicional de l’aparició de la Verge a Jaume el Conqueridor, a Sant Pere Nolasc i a Sant Ramon de Penyafort.

La celebració d’aquest patronatge no va arrelar entre les festes de la ciutat comtal fins a mitjans del segle XIX. I la festivitat va celebrar-se a patir d’aleshores el dia 24 de setembre en comptes del dia 2 d’agost.

A patir de l’any 1871 la celebració de la diada de la Mercè va assolir , sota l’impuls de Francesc de P. Rius i Taulet, qui fou alcalde exemplar de la ciutat, un alt nivell de festivitat. Desprès la festa decau, i ressorgeix com un au fènix, fins als nostres dies.

El caos de la festa ens condueix per un instant al caos dels orígens. És, en resum, regeneradora. Nosaltres revivim la joventut del món.

 

Evolució diària dels usuaris que han accedit a la pàgina web al llarg dels mesos de gener – setembre de 2022

 

 

 

 

Benvolgudes/uts, companyes/anys,

Seguirem informant-vos, com sempre, a través dels nostres canals habituals de comunicació.

La Junta
Octubre 2022