Podeu adreçar  totes les vostres consultes al correu: aaeu.tempslliure@gmail.com . Us respondrem el mes aviat possible.

 

 

 

 

Agenda cultural

 

En tiempo real. La Col.lecció Rafael Tous de´art conceptual

MACBA. Convent dels Angels s/n

Obert fins a 9 de gener 2022

 

Felix Gonzàlez-Torres. Política de la relación

MACBA. Convent dels Angels s/n

Obert fins a 12 de setembre

 

Un siglo breve

MACBA – Plaça dels Àngels s/n

Obert fins a 31 de desembre

 

Muestreo. Cosas que pasan

MACBA – Plaça dels Àngels s/n

Obert fins a 8 d´octubre

 

Ciencia friccion. Vida entre especies compañeras

CCCB . Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Montalegre 5

Obert fins a 28 novembre

 

Urban Nature

CCCB. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Montalegre, 5

Obert fins a  19 setembre

 

8 horas con Tàpies

Can Framis – Fundació Vila Casas

Carrer Roc Boronat 116-126

Obert fins a 19 setembre

 

En voz baja

Espai Volart . Fundació Vila Casas

Ausias March, 22

Obert fins a 30 de setembre

 

Escola d´Olot. Una «fake news» con 150 años de història

Espai Volart. Fundació Vila Casas

Ausias March, 22

Obert fins a 30 de setembre

 

Balenciaga. La elegancia del sonbrero

Museu del Disseny de Barcelona

Plaça de les Glòries Catalanes 37-38. Edifici Disseny HUB

Obert fins a 3 octubre

 

Jamais. Oscar Dominguez & Pablo Picasso

Museu Picasso Barcelona

Carrer Montcada 15-23

Obert fins a 3 d´octubre

 

Picasso y les joies de l´artista

Museu Picasso Barcelona

Carrer Montcada 15-23

Obert fins a 26 de setembre

 

Joies baule i kàfir. Diàlegs amb Picasso

Mueseu Etnològic i de Cultures del Món

Montcada, 12

Obert fins a 26 de setembre

 

Aeronáutica (vuelo) interior

MNAC. Museu Nacional d´Art de Catalunya

Palau Nacional. Parc de Montjuic

Obert fins a 26 de setembre

 

El museo en peligro! Salvaguarda y orden del arte catalán durante la guerra civil

MNAC Museu Nacional d´Art de Catalunya

Palau Nacional. Parc de Monthuic

Obert fins a 27 de febrer

 

Diálogos Intrusos. Todo es presente

MNAC. Museu Nacional d´Art de Catalunya

Palau Nacional. Parc de Montjuic

Obert fins a 7 de novembre

 

Los colores del fuego. Hamada – Artigas

MNAC. Museu Nacional d´Art de Catalunya

Palau Nacional. Parc de Montjuic

Obert fins a 3 d´octubre

 

Muestreo. Cosas que pasan

MNAC. Museu Nacional d´Art de Ctalunya

Palau Nacional. Parc de Montjuic

Obert fins a 8 d´octubre

 

Tàpies. La realidad en primer plano

Fundació Antoni Tàpies – Aragó 255

Obert fins a 30 de gener 2022

 

teamLab: Arte. Tecnología. Naturaleza

Fundació La Caixa. Caixa Forum

Avgda. Ferrer i Guardia 6-8

Obert fins a 9 de gener 2022

 

El universo de Jean Prouvé. Arquitectura, indústria, mobiliario.

Fundació La Caixa. Caixa Forum

Avgda. Ferrer i Guàrdia, 6-8

Obert fins a 21 d´octubre

 

Diseñas o trabajas? La nueva comunicación visual 1980-2003

Museu del Disseny. Edifici Hub – Plaça de les Glòries Catalanes 37

Exposició permanent

 

Una poética del uso. Hacer servir la Biblioteca

Fundació Suñol – Carrer Mejia de Lequerica 12

Obert fins a 31 desembre

 

La visió del “Vell Guerrer”

Institut d´d´Estudis Fotogràfics de Catalunya

Comte Urgell 187 (Escola Industrial)

Obert fins a 20 novembre

 

Imatges trobades. La Barcelona Marítima de Postguerra. El fons Joaquim Tusquets de Cabirol

Museu Marítim de Barcelona. Avda. Drassanes, s/n

Obert fins a 10 d´octubre

 

KLIMT. L´experiènica immersiva

IDEAL Centre d´Arts Digitals de Barcelona

Dr. Trueta 196/198

Obert a partir del 16 d´abril fins a ….

 

Escher

Museu Marítim de Barcelona

Avgda. Drassanes s/n

Obert fins a 26 de setembre

 

Margaret Michaelis. Cinc dies pel Barri Xino

Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Placa de Pons i Clerc 2,  2^a. planta

Obert fins a 31 d´octubre

 

Roberto Ferri

Museu Europeu d´Art Moderno

Palau Gomis – Barra de Ferro 5

Obert fins a 31 de desembre

El contingut d´aquesta Agenda Cultural s’anirà revisant periòdicament.

 

 

La música al temps del Modernisme

 

La vida musical barcelonina en el moment en que s´inicia el moviment que coneixem com a Modernisme es trobava profundament italianitzada, marcada per l´òpera italiana.  Això va ser una de les coses que els modernistes van combatre més; però estava tan profundament arrrelada perquè Catalunya i el poble barceloní s´havien format amb l´òpera italiana com un element cultural que ells mateixos havien triat, havien importat i havien decidit que els agradava. Ja des del segle XVIII,  l´opera italiana havia acabat essent una de les notes més destacades de la vida musical barcelonina. De manera que, no era res d´estrany que l´opera italiana fos defensada a peu i a cavall pels catalans com una de les seves peculiaritats. I això és perquè l´òpera, vinguda d´Itàlia al segle XVIII, els barcelonins la van triar com una cosa pròpia i li van construir temples: el Teatre Principal, en primer lloc, i després el Gran Teatre del Liceu, un veritable temple dedicat a l´art operístic.

 

A Barcelona, la música italiana predomina d´una manera absoluta i total durant el segle XIX. Tan és així que ,quan va començar a desvetllar-se una mica l´afecció a un altre gènere musical com podria ser la música pura, la música de concert, al principi l´adaptació va haver de ser molt lenta i molt penosa. El 1840 aproximadament es comencen a prodüir concerts públics  de música instrumental, i a mitjans del segle XIX es comencen a fundar associacions musicals. Fins aleshores els concerts havien estat organitzats o bé pel teatre o bé per cases privades. Però ara comencen a aparèixer associacions, grups, institucions musicals. Una de les primeres va ser l´anomenada Societat Filomàtica. Aquesta va ser substituïda per una altra que es deia Filharmònica: va aparèixer el 1844 i va organitzar uns quants concerts.

 

El 1845 va passar per Barcelona i per València, un compositor conegut i gran pianista, que era Franz Liszt. Doncs bé, Franz Liszt en els concerts que va fer a Barcelona  i a València no va poder tocar pràcticament cap composició seva, sinó que va haver de limitar-se a interpretar  paràfrasis de peces d’òpera italiana tocades al piano. : el públic demanava la mateixa música que ja coneixia, que ja estimava.

 

 

D´altra banda, si no era que vingués un intèrpret com Liszt, moltes vegades s´interrompia la sessió de música instrumental i aleshores hi havia sempre dues o tres àries que alguna soprano o algun tenor cantaven per tal de dissipar la sensació d´enuig i avorriment que podia produir massa música instrumental sola.

 

Això es va anar millorant i van anar sorgint institucions com, per exemple, els cors de Clavé, que van fer una gran evolució en aquest terreny. De cop i volta la gent es va començar a adonar que també es podien cantar coses pròpies, que sense ser professionals de la música també podien dedicar-se al cant. Produïa una altra sensació molt diferent de cantar les coses de la pròpia terra que no pas les de fora.

 

Els cors de Clavé van ser el primer precursor d´aquesta nova mentalitat que s´anirà obrint camí durant el segle XIX i que portarà la música catalana a una millor situació que no pas abans. No és que abans no hi hagués música catalana, els compositors catalans existien però feien música italiana, imitaven completament l´estil dels músics italians.

 

Cap a 1860 es comença a notar que s´amplia el repertori del Liceu i del teatre Principal, i això fa que comencin a penetrar corrents musicals diferents dels italians. En aquesta època, quan arribava una òpera francesa, el Faust de Gounod i òperes de Meyerbeer i alguns altres, encara arribaven traduïdes al italià perquè el costum era tan fort, tan profund, que el públic català ni tan sols tolerava que una òpera francesa es pogués cantar en francès. El mateix passarà més tard amb les òperes en alemany.

 

 

El madrileny Jesús Monasterio, el qual havia fundat a Madrid un famós quartet, i també una associació de concerts, va dedicar la seva vida a divulgar la música de concert, Va venir a Barcelona i va fundar una societat que va durar només un parell d´anys, però que va tenir en el seu moment un gran impacte, sobretot el 1881, quan sota la direcció d´un director alemany que es deia Ferdinand Hiller va estrenar la Cinquena Sinfonia de Beethoven. . Contra els pronòstics dels músics, el públic va acceptar-ho molt bé i va començar així a penetrar a Catalunya, a Barcelona especialment, la música alemanya simfònica que fins aleshores havia estat una cosa pràcticament desconeguda.

 

El 1881 es van fer una sèrie de concerts al teatre Líric, un teatre que hi havia a Barcelona als Camps Elisis, construït pel banquer Evarist Arnús. Va intentar fer una sèrie de concerts, va venir fins i tot el mateix Saint-Saëns, però els concerts van ser un fracàs. Van començar molt bé, però van acabar molt malament. El mateix Saint-Saëns se´n va anar tot disgustat dient que als barcelonins els agradaven massa els tenors i massa poc la música simfònica.

 

Des que havien començat a penetrar les òperes franceses, s´havien anat infiltrant també algunes òperes alemanyes més o menys italianitzades. De tota manera, a Barcelona encara es vivia al marge de la música de Wagner, que llavors ja era bastant coneguda a tot Europa. Al famós Anselm Clavé, en un d´aquells concerts d´estiu que feia per a obrers, concerts corals en els quals es cantaven cançons i que seria un dels orígens de la música modernista, se li va acudir incorporar-hi la marxa del segon acte de Tannhäuser. Era l´any 1862. Per tant, aquí Clavé va fer d´autèntic precursor,

 

Cap a l´any 1876 es va fundar a Bayreuth el famós teatre de Wagner. En aquest teatre hi va assistir un jove metge català    que es deia Adolf Marsillac. Aquest havia entrat en contacte amb la música alemanya i es va ficar a casa de Wagner amb una excusa o altra i al final es va fer molt amic seu, es va fer membre del patronat del Festival  i quan va tornar a Barcelona es va dedicar a fer propaganda del wagnerisme a tort i a dret.

 

 

El públic barceloní no havia sentit mai parlar de Wagner i no estava  gens disposat a rebre la música nova. Marsillac va publicar a Barcelona un llibret dedicat a Wagner que va rebre moltes crítiques per part del llavors crític musical del Diari de Barcelona, que es deia Antoni Fargas i Solé. Però ja havia aconseguit atreure l´interès del públic barceloní per la música wagneriana, que anava triomfant a tot arreu d´Europa.

 

Havia començat el que considerem l´època modernista i aquest moment coincideix amb la instauració a Barcelona d´uns nous costums musicals. I és   que l´època modernista serà una època de grans obertures cap al camp exterior.

 

I per què la música alemanya precisament? Perquè Alemanya representa, a més a més d´una nova música, d´una nova manera de fert les coses, representa la civilització del Nord, en contraposició a la cultura italiana, que és considerada, una mica com l´espanyola, una cosa decadent, meridional, endarrerida. Tot el moviment modernista en el fons és un moviment que mira cap al Nord.

 

La música alemanya es va convertir en un símbol. Els compositors i músics catalans que es van vincular al moviment modernista no van tenir únicament la música alemanya com a nord, sinó que també es van fixar molt en l´escola franco-belga, que va ser originada per César Frank i continuada pel seu deixeble Vincent d´Indy.

 

 

Aquest món modernista s´emmirallava també a França, a Bèlgica, a Anglaterra, a qualsevol país que estés situat al Nord i els músics catalans quan anaven a l´estranger van començar a deixar d´anar a Itàlia, Una mica el mateix que el que passa  amb la pintura. Els pintors de la darreria del segle se´n van anar a París o més enllà.

 

Un dels primers músics que va anar cap al Nord va ser Enric Morera. Morera va estudiar al Conservatori de Brussel-les i va donar al món català la possibilitat de no seguir únicament la música alemanya. Morera va fundar una coral que va pretendre i va aconseguir renovar el moviment coral que havia iniciat Clavé i que ara estava molt decaigut. Va entrar a dirigir la coral Euterpe i més tard la Catalunya Nova, introduint en el seu repertori la música germànica i franco-belga al costat de la música catalana que Morera mateix es dedicaria a escriure.

 

Al costat d´aquesta societat coral, n´havia sortit una altra que és la que en definitiva ha perdurat: l´Orfeó Català. Fundat per Amadeu Vives i per Lluis Millet.

 

Mentrestant es van anar fundant altres institucions com la Societat Catalana de Concerts. Dirigida per Antoni Nicolau, que el 1885 va programar uns concerts de música històrica.

 

La suma de tot això és que el Modernisme va representar la introducció d´un nou tipus de música, va sanejar l´ambient i va fer possible el triomf del Wagnerisme a Catalunya.

 

D´altra banda, va posar més en contacte els músics catalans amb Europa, de manera que trobem una vegada més els mateixos elements amb en que ens anem trobant en altres aspectes del Modernisme. Obertura cap a Europa, modernitat, seguir els corrents internacionals, i una actitud nacionalista que la Reinaixença no havia sabut tenir.

 

Maria Alàs Borbon

 

 

 

Benvolgudes/uts, companyes/anys,

 

Seguirem informant-vos, com sempre, a través dels nostres canals habituals de comunicació.

 

Fins aviat. Sigueu prudents. Una forta abraçada.

 

La Junta
Agost 2021