El curs pretén plantejar la relació entre imatge i so, comparar les qualitats de cada un d’aquests dos sentits, i analitzar-ne les diferents potències quan coincideixen en un mateix discurs narratiu com és en el cas del cinema.

Hi ha una primera part del curs, més teòrica, que estudia les funcions de la música en el cine, una relació que des dels inicis ja es va veure imprescindible quan, abans que el cine tingués el so sincronitzat, a les sales de projecció hi havia un pianista que subratllava amb música el que passava a la pel·lícula. Amb el cine sonor, arriben els músics que escriuen per al cinema. Són professionals especialistes que treballen molt estretament amb tot l’equip de producció per ajudar a explicar millor l’argument i per crear els ambients que el director demana.

Una segona part del curs serà un recorregut cronològic servint-nos de les més famoses bandes sonores, músiques creades expressament per al cine, i hi coneixerem grans compositors que han supeditat el seu art creatiu al resultat global de la pel·lícula. El recorregut ens portarà a veure l’evolució d’aquest gènere musical i tan els estils i modes que segueix com els que instaura.

I una tercera i darrera part del curs es centrarà en el cine musical: les obres cinematogràfiques en les que es combina text parlat amb números cantats i ballats. Són pel·lícules majoritàriament fetes després de l’èxit de les obres originals pensades per al teatre (Broadway a Nova York o West End a Londres) i que han configurat un gènere cada cop més independent.

Malgrat no ser tan evident com la imatge, la música en el cine ajuda molt a explicar l’argument i sobretot els sentiments (perill, festa, amor, por…) que es volen mostrar a través d’uns efectes tècnics, instrumentals, rítmics…alguns dels quals ja han esdevingut tòpics.