Els boscos han estat un reservori de recursos naturals al llarg de la història dels humans. També han estat, i són encara, font de creació artística o d’inspiració literària. Fins i tot s’han percebut com indrets místics, espirituals i sagrats. Tot i això, la superfície forestal del nostre país va anar disminuint fins a mitjans del segle passat a favor de l’agricultura i la ramaderia. Però, en les darreres dècades les masses boscoses han augmentat la seva distribució fins ocupar més d’una tercera part del territori català. Actualment es valora la funció dels boscos de prestar serveis ecosistèmics, com el segrest de carboni, la protecció del sòl o la mera contemplació d’un paisatge. A Catalunya, algunes d’aquestes masses, quasi 300, han rebut la qualificació de singulars, atesa la seva maduresa, ús social, conservació i biodiversitat. Paradigmàticament aquest creixement ha anat acompanyat de l’abandonament d’activitats forestals, agrícoles i ramaderes incrementant així la superfície forestal i conseqüentment el risc d’incendis. El curs que proposem tractarà d’aquests aspectes ambientals i socials dels nostres boscos.

Com cada any s’oferirà una sortida de camp opcional de tres dies a mitjans de juny en la que visitarem boscos, infraestructures i institucions relacionades amb el tema.